L’Hospitalet. Juliol, 2018
No recordo exactament quan vaig descobrir el conte de la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap. Segurament va ser als inicis dels anys 90, quan treballava a la llibreria Perutxo. Em semblava divertit, ocorrent i simpàtic. I l’explicava, de tant en tant.
Sí que recordo el primer exemplar que vaig comprar, va ser en anglès i amb ‘peluche’, a Londres, l’estiu del 2009. En aquell moment no era conscient que estava iniciant una col·lecció, ja que no era aquesta la intenció. De fet, vaig trigar gairebé cinc anys a ser-ne conscient, fins que no vaig comprar l’exemplar en francès, per Pasqua del 2014, era el quart.
Fa pocs dies que acabo d’incorporar un nou exemplar a la ‘col·lecció’, el número 17. És en magiar, l’idioma dels hongaresos, i ve directament de Budapest.
Han passat nou anys del primer i, en aquest temps, a més de divertida i ocorrent, he començat a trobar ‘la història de la talpeta que volia saber’ filològicament fascinant i filosòficament profunda. I, no cal dir-ho, com a col·lecció, enormement estimulant.
De tot això, si voleu, us aniré parlant.