La idea és que cada edició tingui, al menys, un parell d’entrades al bloc. La primera, per explicar com l’he aconseguit i la segona, per comentar les curiositats lingüístiques que descobreixi a partir de la lectura. Aquí van els comentaris a la versió anglesa.
El títol. La traducció del títol original alemany en l’edició anglesa és The Story of the Little Mole who knew it was None of his Business. És una traducció lliure. La traducció literal seria més semblant a la versió castellana o catalana: El topo que quería saber quién se había hecho aquello en su cabeza o La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap.
Sense haver analitzat a fons tots els títols, em semblava que només dues, de les 16 traduccions, havien optat per distanciar-se del títol original alemany: la versió en suec, Det var det fräcaste!, i la versió en italià, Chi me l’ha fatta in testa?. Però no, la versió anglesa, publicada per primer cop l’any 1994, també té el seu què.
Com interpretem el títol en anglès? L’expressió ‘none of your business’ equivaldria a ‘no és cosa teva’ o ‘no és de la teva incumbència’ però en aquest cas, ‘none of his business’, com ho hauríem d’entendre? Traduir el llibre com la història de la talpeta que sabia que no era cosa seva sembla estrany perquè és evident que allò que té al cap sí que és un assumpte de la seva incumbència, és cosa seva.
D’altra banda, l’edició britànica contrasta amb la nord-americana (que encara no forma part de la col·lecció) que porta per títol: The Story of the Little Mole Who Went in Search of Whodunit, molt més clara i fidel a l’original.
La clau de volta de la versió anglesa l’hem de trobar en la paraula ‘business‘, amb la qual es construeix un joc de paraules, difícil de traduir. Partim del sentit de l’expressió ‘none of your business’, és a dir ‘no és assumpte teu’. Al llibre, el traductor diu, en anglès: La història del petit talp que sabia que no era assumpte seu i aquí és quan entra en joc el significat que ‘business’ té col·loquialment com a ‘caca’ o ‘excrement’. Per tant, no és el seu ‘business’ (excrement) tot i que, evidentment, sí és el seu ‘business’ (assumpte) i per això, tal com diu la versió nord-americana, va a la recerca de qui ho ha fet.
És d’esperar que els lectors anglesos, petits i grans, ho entenguin tot a la primera.
(Gràcies Silvia i Carmen, Carles i Carmeta, per l’ajuda i els comentaris. I, sobretot, per fer del ‘business’ un assumpte vostre. La Carmen, fins i tot, fent un ràpid exercici de traducció, proposa una versió en castellà del títol en anglès: El cuento del topo que sabía que aquel marrón era de otro. Genial! S’entén perfectament.)
Les onomatopeies. Res especialment interessant, no són molt diferents de les alemanyes. Des del punt de vista nostre, sobta el plippety plop de la cabra (en català, cloc clac cloc clac o en castellà, tac toc tac) i el kerplosh de la vaca (aquí fan xof o chaf).
El nom del gos. A l’edició original en alemany, el nom del gos és Hans-Heinrich. Semblaria que la traducció més fidel seria John Henry però per alguna raó que se m’escapa no és així. El gos protagonista, a l’edició anglesa es diu… Basil.
Hola! Sóc la Carmen. Felicitats pel bloc i per la iniciativa de col·leccionar aquest conte, que he descobert a través de la Silvia arrel de la teva consulta. La traducció és un ofici fascinant i la talpeta sembla molt simpatiqueta. (Per cert, també podríem parlar del motiu del canvi de sexe del protagonista.) Coneixes el treball de Hofstadter en torn a la traducció? Si no és així, potser t’agradarà: “Le Ton beau de Marot: In Praise of the Music of Language”, Douglas Hofstadter. He gaudit molt amb les teves reflexions. Si us plau, no paris! Gràcies a tu, i a la Silvia, que sempre m’envia meravelles.
BTW, pel títol també proposaria: «El cuento del topillo al que le cayó un marroncillo». :)))
Un plaer!
s.s.s.
Carmen alias Murdock
M'agradaM'agrada
Carmen, un plaer compartit. Sovint un conte infantil aparentment senzill i poca-solta com aquest es converteix en un pont que connecta ribes inesperades: la traducció, les llengües com a visió del món, la filosofia, la construcció d’un guió, l’escatologia i veig que, també, el sexe triat pels protagonistes. La idea és no parar. A veure on ens porta tot plegat. (Investigaré Hofstadter)
Carles, amic de la talpeta.
M'agradaM'agrada