La col·lecció (3)

Ahir va ser realment un dia molt especial per la meva col·lecció de talpetes en diferents idiomes. Al matí, l’emoció va venir per la troballa inesperada de l’exemplar en occità, gràcies a la feina de difusió que fa la gent del CAOC, el Cercle d’Agermanament Occitano-Català  …des de fa 40 anys!!!

Així vaig deixar constància ahir, a l’entrada anterior, amb la relació de les quatre darreres incorporacions: eslovac, francès cartonée, noruec i occità. No estava previst parlar-ne més, d’exemplars i incorporacions, perquè no havia d’haver-ne més, però…

Sí. Va haver una última novetat, va arribar ahir a la tarda, molt més d’hora del previst. Si l’occità és un idioma proper i, en certa manera, nostre (ja entrarem en detalls quan fem les dues entrades pertinents sobre la talpeta en occità), l’idioma de l’exemplar de la tarda és el més llunyà per mi, geogràficament i cultural. Potser és per això, per aquesta diversitat cultural, que, fins i tot, canvia de color. Aquí el teniu:

22.- En japonès. うんちした の わ だれ よ！[Unchishita no wa dare yo!]. Portat de Tokyo (per un amic xic), estiu de 2018

Encara tremolo, d’emoció!