No recordo exactament quan (ai!… la memòria!). Però un dia vaig començar a fer una una taula comparativa dels sons que emeten, en diferents idiomes, els personatges del conte, quan fan allò. El virus ‘friqui’ començava a fer efecte. És probable que fos quan vaig tenir el conte en castellà: El topo que quería saber quien se había hecho aquello en su cabeza.
El cert és que amb tres idiomes ja es poden començar a fer comparacions. Entrem, així, a l’apassionant món de la traducció i les adaptacions, del qual vam fer un tast molt interessant al parlar de la versió anglesa i el doble sentit de la paraula business. Ara, us proposo fixar-nos en dues coses: les onomatopeies i el nom del gos.
Us deixo, per si us voleu situar millor abans de seguir llegint, la narració del conte en castellà que fa Teresa Corchete (@Tcorch). No és fàcil trobar bones narracions, que siguin clares, sense estridències, sense exageracions; narracions que facin present la força del text i de les imatges. En aquest cas, l’he trobat al Canal Lector de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, un referent imprescindible de la promoció de la lectura.
Curiosament, el primer centre de la FGSR, el Centro de Desarrollo Sociocultural de Peñaranda de Bracamonte, funciona des de… 1989!!! El mateix any que va ‘néixer’ la talpeta, en alemany. Tots dos faran 30 anys el 2019. Què podríem fer per celebrar-ho?
Plaf. Pof. Chaf. Flop. Les onomatopeies. Només hi dos animals que s’entendrien segur en tots tres idiomes (anglès, alemany i castellà): la llebre i el talp.
Totes les llebres fan, aproximadament, el mateix: ratatata. Tots els talps i talpetes també: plin / pling. Amb la resta d’animals hi ha variants curioses, destacant, per sobre de tot, la capacitat de síntesi de les onomatopeies castellanes. El colom, la vaca i el porc resolen amb una plaf, chaf i flop, el que els col·legues alemanys fan platsch klatschte, schwuppdiwupp (espectacular!, la vaca alemanya) i platschdiplumps.
La llengua anglesa dels animals està més propera a l’alemanya, clar, són llengües germàniques totes dues. El colom anglès fa splish, plish, la vaca kersplosh i el porc plop, splat, tots ellsallunyat també dels breus plaf, chaf i flop.
A mig camí de tot estaria el cavall. L’original alemany fa rumpsdipumps, la traducció anglesa ho deixa en flump, plump i en castellà fa pof, pof. Crec que es podrien entendre tots tres.
I la més musical de totes, en tots tres idiomes, però amb estils diferents, és la cabra: el klackesdiklack alemany és plippety plop en anglès i tac, toc, tac en castellà.
Hermenegildo. Finalment, un dels misteris més ben guardats dels traductors és l’adaptació dels noms. L’amic Holzwarth va decidir posar-li al gos del carnisser Hans-Heinrich. Estaria bé preguntar-li perquè va triar aquest nom. La traducció al català seria Joan Enric (també riurem el dia que comentem la traducció al català), al castellà, Juan Enrique i a l’anglès John Henry. Totes tres opcions serien vàlides però els traductors han adaptat les versions i no deixa de ser curiós. En anglès, el gos es diu Basil i en castellà, ja ho sabeu, Hermenegildo. Ha d’haver alguna raó, segur: un amic, una familiar, un conegut, un personatge literari,…
Investigaré. A veure si trobo un parell de mosques especialitzades en literatura comparada i descobreixo més coses.
Per acabar, us deixo una altra narració del conte en castellà. Aquesta, fidel i senzilla, sense actuar. Té la gràcia, per mi, de fer-la amb la versió pop-up -la que jo tinc- i de mostrar el llibre i els seus moviments amb molta claredat.
Amics de la talpeta 
M’agrada molt com explica el conte la noia del primer vídeo! Jo també llegia d’aquesta manera un conte sobre les “cuques” i “les galetes de xocolata” al meu nebot, fa molts d’anys! Quan acabava em deia sistemàticament “Un altre cop!”… Era un còmic, ara me’n recordo!
M'agradaM'agrada