En francès. La petite taupe

4t exemplar. En francès

Sète. Pasqua 2014

Per molta gent, Sète és el paradís del marisc. Sète és una ciutat de l’Occitània francesa, ubicada vora l’estany de Tau, viver de musclos i d’ostres. El marisc és, certament, un dels seus atractius. També ho és el ‘cementiri marí’, immortalitzat pel poeta Paul Valéry, natural de Sète. La visita és imprescindible, la contemplació del mar, des del cementiri, poètica. La mer, la mer, toujours recommencée. 

Sète -Seta, en occità- és, també, on va néixer George Brassens l’any 1921, un any després que Valèry publiques el poemari d’El cementiri marí (1920). Brassens fa de bon escoltar (per la dicció, per les històries, per la música) i si es vol conèixer, visitar l’Espai Brassens és una bona manera, perfecta, de descobrir-lo. Senzill, lliure, popular. Poeta, anarquista.

https://player.ina.fr/player/embed/I00014962/1/1b0bd203fbcd702f9bc9b10ac3d0fc21/wide/1

Les versions que fa Javier Krahe, en castellà, de Marieta o La tormenta són fantàstiques i divertides. Tot i que l’adaptació més coneguda, i que va marcar una època, és la que va fer Paco Ibáñez de La mala reputación. En català, Josep Maria Espinàs va adaptar l’any 1962, entre altres, Marieta i El paraigües. 

Per Pasqua del 2014, vam estar uns dies a Bouzigues, a l’altra banda del llac Tau, davant de Sète. Tot i la visita al cementiri, a l’Espai Brassens i l’agradable record de les vistes des del petit hotel de Bouzigues, si ara us parlo de Sète és per un altra raó, petita: la petite taupe. A Sète vaig comprar el 4t exemplar de la col·lecció, la talpeta en francès.

Naturalment, no recordo la llibreria, no tenia previst parlar-ne. Recordo que passejarem pel la part antiga i que, tornant del Museu Valèry, vaig veure una llibreria i vaig entrar a mirar. Vaig preguntar pel llibre i la llibretera me’l va trobar immediatament i, a més, ens va recomanar un  lloc per anar a sopar (això sí que ho recordo). Mirant el mapa sospito que va ser a la Nouvelle Librairie Sétoise, però el cert és que molt a prop, en un carrer paral·lel, hi ha una altra llibreria amb molt bon aspecte i nom molt suggeridor, L’Echappée Belle. 

En qualsevol cas, la conjunció talpeta i Sète m’ha fet pensar en quina gran cançó hagués fet George Brassens amb aquesta història: la petite taupe qui voulait savoir qui lui avait fait sur la tête.