La petite taupe. La lectura

Vaja, vaja, amb la traducció francesa! Ens farà parlar de sexe*, de venjança i de justícia. Poca broma!

(*Per no crear falses expectatives, hauria de dir que, en el fons, del què parlarem no és tant de sexe com de gènere gramatical)

Adaptació. Des que em va tocar comentar l’edició anglesa del conte i vaig comprovar -mirant d’entendre el títol anglès- tota la substància que s’hi amaga, he desenvolupat una afició malaltissa a trobar les particularitats de cada versió.

El primer que hauríem de dir de la traducció francesa és, precisament, que no és una traducció sinó una adaptació, tal com consta als títols de crèdit:

Efectivament, l’adaptació/traducció francesa consisteix en afegir un seguit de comentaris personals que a la versió original en alemany no hi són. Això passa per verbalitzar els conceptes de justícia i venjança, passa també per modificar lleugerament la forma de preguntar als diferents animals i per prendre explícitament partit en contra del gos.

• Preguntes/interrogatori. El text original alemany fa ús de la repetició (típica en la tradició oral i en molts contes infantils) i comença totes les trobades amb els diferents animals de la mateixa manera: Hast Du mir aut den Koppf gemacht?  (Has estat tu qui m’ha fet això al cap?). En francès, la talpeta fa la mateixa pregunta a tots els personatges, Est-ce toi qui m’as fait sur la tête?, però abans els inquireix de manera diferent i, en alguns casos, amb un to més expeditiu: Dis doncs, le pigeon!…, Hé! Le cheval!…, Holà! Le lièvre!…, Sois franche, la chèvre!…, Réponds, la vache!…, Avoue, cochon!… 

La versió francesa afegeix valoracions sobre el gos: “le gros malpropre” i també incorpora el terme “vengeance”, ‘terrible venjança’.

• Justícia i venjança. A l’antepenúltima escena, quan descobrim qui ha estat ‘qui havia fet allò’ i l’autor ens el presenta: Jean-Henri, le chien du boucher!, els adaptadors francesos s’inventen una frase, segurament amb la bona intenció de crear tensió narrativa: Sa vengeance allait être terrible. A l’escena final, en la qual la talpeta se’n va, feliç i contenta, a l’interior de la terra, un cop ha passat comptes amb el gos, els adaptadors francesos tornen  a afegir comentaris de collita pròpia. El més destacat: Voilà! Justice était faite!

A les dues darreres pàgines, els francesos parlen de ‘cabot gos repugnant’ i de ‘justícia’

• El gos. El primer que hem de dir és que, a diferencia de l’anglès i el castellà, la versió francesa li manté el nom que correspon a l’original alemany Hans-Heinrich. L’anomena Jean-Henri. En canvi, el narrador omniscient del conte en francès abandona la distància emocional i pren partit manifest contra del gos (li diu ‘repugnant’) amb expressions que no apareixen a l’original alemany. A mi, m’ha sorprès.

El gènere (i sexe) del personatge. En alemany, en anglès i en castellà, ‘maulwurf‘, ‘mole‘ i ‘topo‘ són termes masculins. En francès ‘taupe‘ és una paraula femenina. Vet aquí la primera curiosa diferència. Tot té una explicació. La paraula francesa, com la catalana, la castellana, la gallega, la portuguesa o la italiana prové del llatí: talpa, nom femení. En tots aquests idiomes el protagonista de la història és femení i per tant, l’imaginem femella (talpeta, toupinha, toupeira, talpa), excepte en castellà, que és masculí: topo i, per tant, el pensem com a mascle.

‘Sorda com una tàpia’ és ‘Sorda com una talpa’?. Tots hem sentit aquesta expressió, estar sord com una tàpia i tots hem acceptat que una tàpia és una paret o mur i que la frase té sentit. Ara bé, resulta que el diccionari de l’enciclopèdia catalana situa l’origen de l’expressió en els talps i les talpes, perquè  a causa de la seva vida subterrània ni veuen, ni hi senten. Sembla que, fins i tot, el gran Joan Coromines, veia clar aquest origen. Hi ha filòlegs però, que no ho veuen tan clar.

Val a dir que, en certs parlars italians, l’expressió és, justament aquesta: sordo come una talpa. I així la sentim, tal qual, en boca de Melitone, al quart acte de l’òpera “La Forza del Destino” de Verdi.

Ja ho deia. Tot plegat, poca broma!