Amsterdam. Estiu 2014
D’una banda, tota la vida l’havia anomenat ‘holandès’ i de l’altra, mai havia pensat en Bèlgica com un destí de vacances. L’estiu de 2014 totes dues coses van canviar
Tinc un record molt agradable de l’estiu de 2014. En part, pel descobriment de Bèlgica, sobretot Flandes. Vam saber dels begijnhof, aquells barris on vivien les ‘beguines’, que avui en dia són Patrimoni de la Humanitat. Vam trobar les ‘diferències’ entre Flandes i Valònia i vam fer un tast del contrast lingüístic entre el flamenc i el francès. També vam anar a la ciutat d’Adolphe Sax, l’inventor del saxòfon,… I al museu Tintin, clar! I…, i…
I també vaig trobar el conte de la talpeta. En… belga?. No. No, el belga no existeix. Això seria llarg d’explicar. Resumint: mitja Bèlgica parla francès i l’altra mitja flamenc. En francès ja el tenia, des de feia uns mesos. I en flamenc? La veritat és que ni vaig pensar. Aquesta és la trista veritat del col·leccionista de pa sucat amb oli que era jo en aquell moment, més pendent dels encants de les ciutats flamenques i valones que no pas de col·leccionar talpetes.
Quina diferència amb el tafaner periodista Tintin! Que, per cert, té les seves aventures traduïdes a més idiomes que l’aventura de la talpeta.
Vam haver d’anar a Holanda per ser-ne conscient (de que podria tenir la talpeta en l’idioma que parlen els belgues que no parlen francès). Potser la visita al Museu de la Ginebra de Schiedam (on estàvem instal·lats, a Schiedam, no al museu!) és el que em va fer obrir els ulls. A diferència del belga, l’idioma holandès sí que existeix. Ara bé, estrictament parlant, el nom seria el neerlandès i aquest nom valdria tant pel flamenc que es parla a Flandes com per l’holandès que es parla als Països Baixos, les ‘Nederlandsch’, literalment les ‘terres baixes’. Tot i que com passa aquí amb el valencià, català, mallorquí,… cadascú l’anomena tirant cap a casa.
La qüestió és que un dels dies que vam passejar per Amsterdam, vam trobar -naturalment- una llibreria, vam entrar -naturalment- a mirar i vaig demanar pel llibre. El tenien: Over een kleine mol die wil weten wie er op zijn kop gepoept heeft. El vaig comprar.
Crec que el podríem traduir com Sobre el petit talp que volia saber qui s’havia fet caca sobre el seu cap. Per tant, ja tenim un primer tema per la següent entrada, quan parli de la lectura: fa servir la paraula ‘caca’, ‘gepoept‘, sense eufemismes.
És de l’editorial Uitgeverij C. de Vries, amb seu a Antwerpen i a Rotterdam. Per Bèlgica i pels Països Baixos (Voor België / Voor Nederland).
Amics de la talpeta 