El neerlandès és una llengua de la branca germànica occidental. És de la mateixa família lingüística que l’anglès i l’alemany i pot ser considerada una llengua pont entre les dues. Ha simplificat molt la seva gramàtica respecte a l’alemany, tot i que no tant com l’anglès. D’altra banda, la forta romanització de l’anglès (per la influència normanda) fa que el neerlandès actual sigui més proper a l’alemany estàndard que a l’anglès. La wikipèdia diu que, des del punt de vista genètic, el neerlandès pot considerar-se una varietat del baix alemany.
Caca. La primera diferència que trobem en l’edició neerlandesa és l’aparició de la paraula caca, en neerlandès: gepoept. Per alguna raó que desconeixem, la traductora Ineke Ris decideix dir el nom, sense subtileses, del que la talpeta (een kleine mol) té al cap (kop, en neerlandès; kopf, en alemany): gepoept.
La talpeta neerlandesa no pregunta qui li ha fet allò al cap, sinó que pregunta directament qui s’ha cagat al seu cap. No li veig la gràcia, es perd joc i complicitat literària.
Fins ara, cap de les versions que hem comentat ha parlat de caca. O bé, seguint l’original alemany, parlaven d’allò, en castellà: aquello (“…quien se había hecho aquello en su cabeza”). O bé, en el cas de l’anglès, fent servir un doble sentit de la paraula business (tal com vam explicar a la quarta entrada d’aquest bloc).
Naturalment, també la pregunta als animals que va trobant és directa. Has estat tu qui s’ha cagat al meu cap?
Onomatopeies. El primer que crida l’atenció és que en la versió neerlandesa el so de ‘fer allò’ és reproduït en majúscules: PLETS… PLOFPLOFPLOF…RATATATA… PLOKKEPLOK… FFFLATSSS… FLOPS… excepte en el cas de la talpeta, pling, que ho fa en minúscules i en un cos de lletra més petit.
D’altra banda, comprovem que les llebres i els talps fan el mateix so en pràcticament tots els idiomes que hem analitzat de moment: anglès, alemany, castellà, francès i neerlandès. Ratatata i pling són universals .
En relació a l’alemany, algunes onomatopeies neerlandeses són més sintètiques (tot i que les majúscules li donem més contundència): PLETS vs. Platsch,klatschte o FLOPS vs. Platschdiplumbs. De la resta, sobta la sonoritat allargada de la vaca: el schwuppdiwwupp alemany que el castellà converteix en chaf, en neerlandès és FFFLATSSS. Evident contrast de vocals i consonants.
Bullebak. És el nom del gos, en neerlandès. L’original alemany és Hans-Heinrich, a la versió anglesa és Basil, a la castellana és Hermenegildo i a la francesa, Jean-Henri (de moment, l’única que no inventa un nom nou). La traductora al neerlandès opta per triar un nom diferent: Bullebak. Té cap significat? I tant! Tal com va passar amb els ‘comentaris afegits’ de la versió francesa, la versió neerlandesa pren obertament partit, a través del nom del gos.
Si busquem al diccionari la paraula bullebak ens torna aquestes opcions de traducció: en català, batusser, cercabregues, pinxo, bergant, breguista, perdonavides, rufià (ha, ha, ha!)… i en castellà, les opcions que trobem són matón, bravucón, abusador, gamberro, matón,…
Sembla que al posar-li nom, la traductora neerlandesa ha trobat la manera de donar la seva opinió sobre el gos del carnisser, una opinió que, parafrasejant un il·lustre holandès que va treballar uns anys a casa nostra, podríem resumir així: “Tu eres muy malo!”.
PD: A vosaltres, com a regal per ser bons i haver arribat fins al final, us deixo una ressenya del llibre en neerlandès: kinderboekenpraatjes.nl. És de l’any 2015 i en altres coses diu que el llibre està traduït a 33 idiomes! Bé, aquí ja n’hem parlat de cinc. I seguim! Propera parada: en polonès.
Amics de la talpeta 
El llibre és sempre ben traduït, almenys en aquest cas pel nom del gos, però els teus comentaris també són molt ben escrits!
M'agradaM'agrada
Gràcies per comentar, Helena.
Que difícil és traduir! I que interessant és mirar d’entendre els mecanismes dels traductors! Jo no trobo bona la traducció neerlandesa (amb totes les limitacions que tinc per interpretar-la). I la versió francesa encara menys, aquesta perquè el traductor intervé en el text incorporant valoracions pròpies, i aquella (la neerlandesa) perquè parla directament de ‘caca’ (ho trobo un error) i pel nom del gos, afegint una càrrega pejorativa que crec que el nom original no té. Ha de ser el lector qui tregui les seves conclusions i que reaccioni com vulgui cada cop que llegeixi ‘allò’ (molt diferent que llegir ‘caca’ directament).
M'agradaM'agrada