Satortxoa. La lectura

[Fascinat per la diversitat lingüística! Cada cop més]

dsc_1363És el setè exemplar de la talpeta que comento i cada cop tinc més clar que cada llengua és un món a preservar (i a conèixer), que cada cultura mira i llegeix el món d’una manera única i que, naturalment, també l’explica d’una manera única.

L’euskera és molt únic!

dsc_1356Sintaxi basca. No farem una classe de basc, ni en sé (sobretot això), ni és el lloc. Però fixeu-vos en el títol català i el basc. Quan el vaig comprar pensava -ignorant de mi!- que buruko o hura serien l’equivalent de ‘talpeta’, ara ja sé que no i que talpeta està al final.

Buru és ‘cap’ i està a l’inici de la frase. Com el basc declina, buruko seria, més pròpiament, ‘al cap’. Sator és ‘talp’, txo equival a ‘petit’ i a és l’article, així que satortxoa és ‘el petit talp’ i està al final.

Per tant, allò que ens deien de petits a l’escola, en castellà: “sujeto, verbo y predicado” per tal d’interioritzar l’estructura sintàctica habitual serveix pel castellà, també pel català (i la majoria dels idiomes que hem vist fins ara i dels que veurem més endavant) però no serveix pel basc. Perquè el basc s’estructura a l’inrevés: predicat, verb i subjecte. Buruko hura nork egin zion jakin nahin zuen satortxoa n’és un exemple. A l’inrevés nostre i amb declinacions, per tant, molt diferent.

dsc_1360Onomatopeies. Les onomatopeies basques són tot un món. I també són un signe de diferenciació perquè són molt presents a la seva llengua. Molt més que a la nostra. Una característica molt pròpia en euskera és la reduplicació.

Recordeu expressions com pil pil o simi miri o tiki taka tilin tilin? Segur que us són familiars. O el nom de la llibreria de Gasteiz on vaig comprar el llibre, mara mara? Formen part de la mirada basca del món.

  • Mara mara -m’encanta l’expressió- vol dir ‘nevar suaument i sense parar’.
  • Tilin tilin és soroll de campanetes.
  • Pil pil seria el so que es produeix quan es confita el bacallà, bullir superficialment.
  • Sirimiri o Txirimiri, a poc a poc però seguit, normalment la pluja.
  • Tiki taka, soroll de passes ràpides
  • Plasta-plasta, triska-triska, … i tantes més.

Us recomano fer una ullada a l’anàlisi lingüístic de les onomatopeies basques que fa Iraide Ibarretxe. Impressionant! I interesantíssim!!

Així que el traductor, Koldo Izagirre -gran escriptor basc-, haurà trobat un munt de recursos i pautes per crear o adaptar les onomatopeies dels diferents animals fent allò.

Txasta! Plosta-plosta! Tar-tar-tar! Klasta-klasta-klasta! Plost! Brot! i Plist! són les onomatopeies escollides. A mi em sona tot molt contundent. Sobta el tar-tar-tar de la llebre perquè en la resta d’idiomes és ratatata. 

dsc_1364Kixkurrek. És el nom del gos, es pot traduir per ‘arrissat’. No li veig un significat especial, diria que no el té. Després de remenar uns quants diccionaris i fer alguna consulta, no l’he trobat. El nom però, té personalitat.

dsc_1357Amaia. Aquesta és la sorprenent pàgina final, la que en català diu: FI. És un final dolç, com de nom de noia, no?. Ai! L’euskera, sorprenent fins al final.

[Si això arriba a mans d’algun ‘bascparlant’ i troba alguna animalada -lingüística, naturalment- que em disculpi i m’ho faci saber. Ho esmenaré traka-traka o millor, haia haia.]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
A %d bloguers els agrada això: