[Fascinat per la diversitat lingüística! Cada cop més]
És el setè exemplar de la talpeta que comento i cada cop tinc més clar que cada llengua és un món a preservar (i a conèixer), que cada cultura mira i llegeix el món d’una manera única i que, naturalment, també l’explica d’una manera única.
L’euskera és molt únic!
Sintaxi basca. No farem una classe de basc, ni en sé (sobretot això), ni és el lloc. Però fixeu-vos en el títol català i el basc. Quan el vaig comprar pensava -ignorant de mi!- que buruko o hura serien l’equivalent de ‘talpeta’, ara ja sé que no i que talpeta està al final.
Buru és ‘cap’ i està a l’inici de la frase. Com el basc declina, buruko seria, més pròpiament, ‘al cap’. Sator és ‘talp’, txo equival a ‘petit’ i a és l’article, així que satortxoa és ‘el petit talp’ i està al final.
Per tant, allò que ens deien de petits a l’escola, en castellà: “sujeto, verbo y predicado” per tal d’interioritzar l’estructura sintàctica habitual serveix pel castellà, també pel català (i la majoria dels idiomes que hem vist fins ara i dels que veurem més endavant) però no serveix pel basc. Perquè el basc s’estructura a l’inrevés: predicat, verb i subjecte. Buruko hura nork egin zion jakin nahin zuen satortxoa n’és un exemple. A l’inrevés nostre i amb declinacions, per tant, molt diferent.
Onomatopeies. Les onomatopeies basques són tot un món. I també són un signe de diferenciació perquè són molt presents a la seva llengua. Molt més que a la nostra. Una característica molt pròpia en euskera és la reduplicació.
Recordeu expressions com pil pil o simi miri o tiki taka o tilin tilin? Segur que us són familiars. O el nom de la llibreria de Gasteiz on vaig comprar el llibre, mara mara? Formen part de la mirada basca del món.
- Mara mara -m’encanta l’expressió- vol dir ‘nevar suaument i sense parar’.
- Tilin tilin és soroll de campanetes.
- Pil pil seria el so que es produeix quan es confita el bacallà, bullir superficialment.
- Sirimiri o Txirimiri, a poc a poc però seguit, normalment la pluja.
- Tiki taka, soroll de passes ràpides
- Plasta-plasta, triska-triska, … i tantes més.
Us recomano fer una ullada a l’anàlisi lingüístic de les onomatopeies basques que fa Iraide Ibarretxe. Impressionant! I interesantíssim!!
Així que el traductor, Koldo Izagirre -gran escriptor basc-, haurà trobat un munt de recursos i pautes per crear o adaptar les onomatopeies dels diferents animals fent allò.
Txasta! Plosta-plosta! Tar-tar-tar! Klasta-klasta-klasta! Plost! Brot! i Plist! són les onomatopeies escollides. A mi em sona tot molt contundent. Sobta el tar-tar-tar de la llebre perquè en la resta d’idiomes és ratatata.
Kixkurrek. És el nom del gos, es pot traduir per ‘arrissat’. No li veig un significat especial, diria que no el té. Després de remenar uns quants diccionaris i fer alguna consulta, no l’he trobat. El nom però, té personalitat.
Amaia. Aquesta és la sorprenent pàgina final, la que en català diu: FI. És un final dolç, com de nom de noia, no?. Ai! L’euskera, sorprenent fins al final.
[Si això arriba a mans d’algun ‘bascparlant’ i troba alguna animalada -lingüística, naturalment- que em disculpi i m’ho faci saber. Ho esmenaré traka-traka o millor, haia haia.]
Amics de la talpeta 