Palerm, Sicília. Nadal 2016
Vaig trobar el conte de la talpeta en italià a Palerm. Clar! Havia de ser a Sicília! M’imagino la talpa siciliana, amb la maneta cap amunt i els ditets junts, dient: Chi me l’ha fatta in testa?
A Sicília vam trobar tants tresors (temples grecs, mosaics bizantins, esglésies barroques, mercats de Palerm, volcans, el mar,…) que aconseguir el conte de la talpeta en italià va ser com un regal inesperat. Vaig trobar-la a la llibreria Feltrinelli de la Via Cavour de Palerm, a tocar de la Piazza Verdi, on hi ha el Teatro Massimo.
No era el primer cop que buscava la piccola talpa. L’any anterior, per Pasqua 2015, fèiem una volta pels llacs del nord d’Itàlia i vaig ‘sobrevolar’ les seves llibreries de Milà buscant la talpeta però sense èxit. “Alabat sia Déu!. Un altre cop serà” (i, efectivament, així va ser).
L’edició que vaig aconseguir aquell desembre de 2016 feia poc que hi era al mercat, just des del mes d’agost, així que el llibre havia estat exhaurit un temps. Sense entrar encara a comentar el contingut del llibre i el tema de les onomatopeies en italià, hi ha quatre coses que criden l’atenció perquè són diferents del que passa en altres idiomes:
- el títol,
- el format,
- la contraportada
- i la presència del nom de la traductora a la coberta del llibre.
El títol. És curt. No és l’equivalent a La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap.
No han triat el títol previsible, tipus La piccola talpa que voleva sapere chi lui aveva fatta in testa (que em disculpin els italianoparlants per l’atreviment d’improvisar una traducció sense saber italià). No. “La piccola talpa” desapareix del títol i aquest passa a ser directament el tema de la investigació: Chi me l’ha fatta in testa?
Dels 21 exemplars en idiomes diferents de la col·lecció, només dues versions han escurçat el títol: l’italià i el suec. És una tria arriscada i una mica atrevida que, en principi, només s’explica si al darrera d’aquesta decisió hi ha algú amb criteri personal i una certa autoritat. Sembla ser que en italià és això el que passa.
El nom de la traductora a la coberta del llibre és l’altra gran singularitat destacable: Traduzione di Donatella Ziliotto. Aquest fet, de citar el traductor a la coberta només ho he vist, de moment, en un altre idioma: en gaèlic escocès.
Donatella Ziliotto és un personatge il·lustre del món de la literatura infantil a Itàlia. És escriptora, assagista i traductora, i ha rebut, entre altres, el premi Andersen italià (de reconeixement en diferents aspectes de la literatura infantil) per la reedició, l’any 2016, del llibre de ‘memòries’ Un chilo di piume un chilo di piombo (Una lliura de plomes, una lliura de plom).
Ziliotto va néixer a Trieste l’any 1932. No és un lloc qualsevol, Trieste. És una ciutat especialment marcada, alhora, per la geografia i per la història. Claudio Magris i Marisa Madieri serien dos escriptors triestins que podrien donar testimoni.
L’any 2018, Donatella Ziliotto publica un nou llibre personal, el diari d’una nena que estimava els diaris, “Pensa Giornalino! Diari di una bambina che amava i diari”.
Diuen que la trajectòria personal i literària de Ziliotto té un punt de transgressora, que li va servir, en el seu moment, per introduir a Itàlia tant les aventures de Pippi Langstrum com les històries de Roald Dahl. Sembla, doncs, que era la persona més adient per acompanyar els petits lectors italians cap a la història de la piccola talpa.
La mida del llibre. És més quadrat que rectangular, a diferència de la resta de versions, que són més amples que altes. Naturalment, això afecta a les il·lustracions i per primer cop m’he pogut fixar que hi ha petites diferències en els llibre, petits detalls que apareixen i desapareixen: un peu, una banya,…
La contraportada. Normalment, a la contraportada d’aquest llibre trobem les mosques, fent un tast, i el codi de barres amb l’ISBN i prou. En alguns casos, també apareix el preu. La contraportada italiana té text, un text explicatiu que busca motivar possibles els lectors, a més una frase de promoció extreta d’una ressenya del diari La Stampa, un dels tres diaris de més tirada a Itàlia.
Sembla que l’editorial Salani, especialitzada en llibres infantils, ha fet un tractament especial del conte de la talpeta, tant per la contraportada com per la tria de la traductora.
La propera entrada d’aquest bloc serà per parlar, precisament, de la traducció.
Amics de la talpeta 
One Reply to “En italià. La piccola Talpa”