L’amic feliç (de la talpeta)

[Faig un parèntesi en la preparació de l’entrada sobre la talpeta en italià, per relatar un episodi entranyable protagonitzat per ‘amics de la talpeta’ de totes mides]

Ahir vaig rebre un doble regal que em va emocionar molt: una caixeta amb el lema “som amics de la talpeta!“, i una preciosa figura de plastilina dins, i un àlbum ple de creativitat.

Tot ve del dia que dalt de la bicicleta vaig anar a veure els amics de l’escola Gras i Soler d’Esplugues per fer entrega del carnet d’amics de la talpeta. L’incansable engrescador a la lectura, Jaume Centelles, em va fer conèixer la celebració que van fer a l’escola per commemorar els 30 anys del conte de la talpeta. Havien de rebre el carnet.

Quan vaig arribar a l’escola, un bonic matí d’hivern -com un carter content-, les mestres no hi eren, així que vaig deixar la carta a la simpàtica persona que em va atendre. A partir d’aquí…

Les mestres, que ja havien treballat molt i molt bé amb els personatges del conte, van aprofitar per treballar -imaginativa i plàsticament- amb un nou element: el misteriós amic de la talpeta que va arribar en bicicleta a l’escola i els hi va deixar una carta.

El resultat de tot plegat és un àlbum preciós, fet per les nenes i nens de P5. Cada alumne ha fet un dibuix de qui pensa que és el misteriós carter ciclista: el Jaume, un bruixot, un nen, un gall, un gos, un gat, un ratolí, un dinosaure, un conill, un cavall o una tortuga.

Els dibuixos, amb les bicicletes i els personatges triats, són una meravella. El més representat (fins a cinc cops) és el Jaume, somrient i alegre, també trobem un parell de dinosaures, un dels quals sembla que és família de l’entranyable Elmer.

Ara bé, tot i que no acaben d’encertar (hauré d’anar un dia a resoldre el misteri), qui més s’acosta, segurament, és el que s’imagina l’amic de la talpeta com un pagès. Així que “visca la terra!”, tant important per tots dos: la talpeta i el pagès.

Moltíssimes gràcies!

La vostra talpeta ja ha ens fa companyia.

Visca els nous amics!