Chi me l’ha fatta in testa? La versió italiana del conte de la talpeta ha triat com a títol la primera frase que li sentim dir a la talpeta, la piccola Talpa: “Chi è che me l’ha fatta in testa?.
S’ha de reconèixer que, tot i no ser fidel al títol original, l’expressió italiana, com a títol, té molta força, i no només sonora. “Chi me l’ha fatta in testa?” és l’equivalent a “Qui m’ha fet això al cap?” de la versió catalana , de la castellana “¿Se puede saber quién se ha hecho esto en mi cabeza?” o la gallega “Quen me fixo isto na cabeza?”.
Che schiffo! és l’expressió equivalent a “Quin fàstic!”, que diu la talpeta en català. En castellà “¡Qué ordinariez!” té un matís diferent. La paraula de l’original alemany és Gemeinheit!. L’he trobada traduïda tant com a infàmia, mesquinesa, vulgaritat o, fins i tot, popularment, cabronada (en un diccionari antic), avui en dia en dirien putada.
Onomatopeies. La traducció italiana és l’única, fins ara, que inclou una interjecció a la primera escena, quan la talpeta treu el cap i allò li cau al cap, el soroll és splic.
De la comparació amb la resta de versions, l’onomatopeia més original és la de la llebre. Quan la llebre explica com ho fa, les quinze baletes rodones que xiulen en les orelles de la talpeta fan ratatatatá, amb tres, quatre o cinc ta, segons l’idioma, i amb un evident protagonisme de la vocal a. En italià és diferent, fa Pit pit pit pit.
D’altra banda, sobta una mica també el papataff de la vaca italiana. La majoria d’idiomes utilitzen un monosíl·lab: chof, xof, chaf, plost, chlap, splaoustsch!… Per cert, en italià es parla de la ‘massa de color marró-verdós’ (català) o el ‘pastelón marrónverdoso’ (castellà) de la vaca com a immensa focaccia verdastra.
Nom del gos. En italià és Gian Maria. No és l’equivalent exacte del Hans-Heinerich alemany però manté l’estructura de nom compost i conserva el Hans/Gian.
La vendetta. Ja hem comentat més d’un cop que la versió original del conte no parla explícitament de venjança i la paraula no apareix a la majoria de les traduccions. Sí que vam trobar la paraula a la versió francesa: Sa vengeance allait être terrible. El mateix passa amb la traducció italiana de Donatella Ziliotto: E ora, vendetta, tremenda vendetta.
Per acabar, a la darrera escena, la versió italiana afegeix una darrera frase que l’original alemany tampoc no té. El final hauria de ser “Ecco qua!” Felice e soddisfatta la piccola Talpa s’infilò sotto terra. Però Ziliotto afegeix: dove nessuno gliela avrebbe potuta fare in testa. Personalment, crec que no calia.
(Només m’ho explico per la voluntat de lligar-ho simbòlicament amb el títol que ha triat: Chi me l’ha fatta in testa?. Així, el focus recau en l’acció del que li ha passat -i en el lloc on li ha passat, el cap- més que no pas en el personatge i el seu desig de trobar una resposta i passar pàgina, satisfeta)
________________________________________________________________________
Per acabar, i per mostrar la popularitat del conte de la piccola talpa us deixo un enllaç al programa Quante storie de la RAI, la televisió pública italiana, sobre literatura. Van dedicar uns minuts a parlar-ne. No cal dir que és un programa de literatura destinat als adults.
Per veure el vídeo, de tres minuts, la RAI et fa registrar però val la pena per sentir en viu les explicacions de l’escriptora sarda Michela Murgia.
L’enllaç al programa: https://www.raiplay.it/video/2017/04/quotChi-me-laposha-fatta-in-testaquot-di-Werner-Holzwarth-e-Wolf-Erlbruch-519ff61b-a192-458b-81a0-60c0af99cea5.html
Diu la descripció: Quante storie”Chi me l’ha fatta in testa?” di Werner Holzwarth e Wolf Erlbruch. La scrittrice Michela Murgia ci racconta il libro illustrato per bambini “Chi me l’ha fatta in testa?” di Werner Holzwarth e Wolf Erlbruch: “I veri lettori sono i piccoli, sono i bambini”.
Amics de la talpeta 