En portuguès, en gallec i en ‘brasiler’. Toupeiras i toupiña

Portugal, Galícia i Brasil. Estiu 2017

L’estiu del 2017, la col·lecció de talpetes va fer-se gran. De fet, va fer-se molt gran! Va créixer dels 9 fins els 15 exemplars (realment, ai, las meigas!, van ser 16) i va augmentar en 6 idiomes.

Els sis idiomes nous van quedar, curiosament, agrupats en dues famílies lingüístiques. La primera, de la qual en parlaré ara, és la galaicoportuguesa. L’estiu de 2017 van arribar a casa el conte de la talpeta en portuguès, toupeira, en gallec, toupinha, i en portuguès brasiler, pequena toupeira. El millor de tot és que això va ser possible gràcies a quatre nous amics de la talpeta.

DSC_1622

  • Lisboa (Rosa). Juliol 2017. Si heu vist l’entrada de les estadístiques ja sabreu que la col·lecció de talpetes és una col·lecció d’estiu: el 82% dels exemplars provenen de viatges d’estiu, normalment els meus, però aquest estiu va haver una canvi interessant: van aparèixer els primers amics de la talpeta.

DSC_0166 (2)La talpeta en portuguès, A toupeira que queria saber quem lhe fizera aquilo na cabeça, és el 10è exemplar de la col·lecció i va arribar l’estiu del 2017 gràcies a la Rosa, una companya de la biblioteca que va anar uns dies a Lisboa. En aquell moment, jo tenia 9 talpetes en 9 idiomes diferents i ja m’havia decidit a intentar fer créixer la col·lecció incorporant nous amics de la talpeta quan s’hi presentés l’ocasió. Ella és la primera persona que va col·laborar amb una talpeta nova i per això té els segon carnet d’Amics de la talpeta, en agraïment. (El primer carnet va ser per motivar una altra companya de feina a trobar la talpeta en suec però, finalment, no va ser possible).

  • A Coruña (María Jose) / Santiago (David). Agost 2017. La talpeta en gallec l’havia d’aconseguir un cunyat meu que aquell estiu tenia previst anar a Galícia a veure la seva mare. Em feia il·lusió incorporar-lo al cercle d’amistats de la talpeta però, finalment, va haver d’anul·lar el viatge i l’opció d’incorporar la talpeta en gallec va quedar en suspens a l’espera d’una nova ocasió. Però…

(Spoiler: aquell estiu em van arribar per sorpresa, ai las meigas!, dues toupiñes, dues!)

DSC_0172 (2)

El primer exemplar d’A toupiña que quería saber quen lle fixera aquilo na cabeza, va venir de la ma de la María José, companya bibliotecària, entusiasta de la secció infantil i 3r carnet d’Amics de la talpeta.

thVa ser una sorpresa súper, perquè no li havia demanat. Jo havia tornat del meu viatge d’estiu, emocionat pel viatge i perquè havia trobat la talpeta més exòtica fins el moment, en islandès, la número 11. Així que quan la Maria Jose em va ensenyar la nova talpeta, en gallec, no m’ho podia creure. Ja en tenia 12! Aquesta toupiña, la primera,  va venir de la llibreria Cascanueces d’A Coruña, especialitzada en llibres infantils i juvenils i vinculada a l’editorial gallega Bululú.

Com ja sabeu, haberlas haylas (les bones persones), així que unes setmanes després vaig rebre a la biblioteca, per correu intern, una segona toupiña, que tampoc havia demanat i, per tant, no m’esperava de cap de les maneres. Un altre company, entusiasta dels jocs i la lectura, en David, arran d’una conversa espontània sobre la meva col·lecció de talpetes, aprofitant el seu viatge a Santiago de Compostela, em va portar el conte de la toupiña que va trobar a la llibreria San Pablo de la Rúa do Vilar. És l’Amic de la talpeta número 4.

Els dos exemplars de la talpeta en gallec són com aquella pastanaga del conte popular Els bons amics -publicat per La Galera- en què cada personatge pensa en el benestar de l’altre, amb generositat. Un plaer!

  • Brasília (Jose). Agost 2017. La família lingüística galaicoportuguesa encara va aportar, aquell estiu, un nou exemplar, en portuguès brasiler: Da pequena toupeira que queria saber quem tinha feito cocô na cabeça dela. Per ordre d’arribada va ser l’idioma número 15.

DSC_0167La sort, aquest cop, va venir de la ma del Jose, gran lector, pare prolífic i company de la biblioteca que va anar al Brasil a trobar-se amb la família. Va acceptar l’encàrrec de buscar el llibre en brasiler. I el va trobar! (Crec que, fins i tot, va comprar-ne un per ell) Evidentment, es va guanyar el carnet d’Amics de la talpeta número 6.

I així és com van arribar les toupeiras i la toupiña, les talpetes en portuguès, en gallec i en brasiler.

I així és com la col·lecció va arribar als quinze exemplars (tot i que encara he d’explicar com, aquell estiu, també van arribar els exemplars número 11, en islandès; el 13, en suec i el 14, en danès; tota una altra família lingüística).

I per acabar aquesta entrada, potser el millor seria dir: “moito obrigado”, als amics de la talpeta que ho van fer possible.

 

 

 

 

One Reply to “En portuguès, en gallec i en ‘brasiler’. Toupeiras i toupiña”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
A %d bloguers els agrada això: