A toupeira. La lectura

El llibre en portuguès, editat per Kalandraka, porta per títol A toupeira que queria saber quem lhe fizera aquilo na cabeça. Hi ha un element a la portada que crida l’atenció: la paraula “Ler”.

Ler, PNL. Fa referència al pla nacional de lectura impulsat pel govern portuguès. Actualment està pensat pel període 2017-2027, és la continuació d’un pla anterior. Aquest pla assumeix la lectura com una prioritat política, pensant en la cultura i l’educació com a eixos de govern. Poca broma!

El conte de la talpeta és un dels llibres recomanats en aquest pla de lectura i també en l’anterior. L’edició del meu exemplar, que ja incorpora el logo del pla, és de l’any 2016.

En portuguès. La 1a edició del conte en portuguès és de l’any 2002, la traducció és de l’escriptor i periodista Alexandre Honrado, autor de més de 30 llibres de literatura infantil i juvenil i, actualment, investigador i professor universitari.

L’Alexandre ha tingut l’amabilitat de respondre a preguntes que li he pogut fer arribar per correu electrònic. És el segon traductor amb qui he pogut contactar (la primera va ser Maria Viu, la traductora al català) i aquest contacte sempre és estimulant i aclaridor.

L’edició portuguesa ens arriba l’any 2002 de la mà de l’editorial gallega Kalandraka, editorial que ja havia editat el conte en gallec, l’any 1998, i en català, el 1999. Va ser un encàrrec editorial a l’Alexandre Honrado, que en aquella època va estar fent diverses traduccions per Kalandraka. La base per l’edició portuguesa va ser, precisament, la versió en gallec, també la castellana.

Bernardo. És el nom portuguès del gos. Tot i fixar-se en l’edició gallega, el traductor tria un nom diferent de Xan-Pedro, el nom del gos en gallec que la versió catalana va mantenir, Sant Pere, per indicació de l’editor. La raó? La semblança, per gros i tranquil, amb la raça dels Sant Bernat.

Les onomatopeies que l’autor reprodueix quan els diferents animals fan allò són, en canvi, pràcticament calcades de les gallegues. L’única diferència és el colom, en portuguès fa zás i en gallec plas. 

Toupeira. O toupeirinha o pequena toupeira?. Aquesta també és una decisió del traductor: fer servir el substantiu, tal qual, o el diminutiu. Com ho han fet altres idiomes? Recordem-m’ho: en alemany és kleinen Maulwurf (petit talp) i la majoria de traduccions que hem vist conserven el diminutiu: little mole, petite taupe, satortxoa, kleine mol, małym krecie, piccola talpa, talpeta,… 

Només hi ha dos traduccions (de les que hem parlat fins ara) que no han fet servir el diminutiu: en castellà, topo, i en gallec, toupiña. Justament els dos idiomes que han servit de base per a la traducció portuguesa. La fidelitat a l’original alemany hauria fet que el nom fos a toupeirnha o pequena toupeira (com hem vist que han fet a la traducció en ‘brasiler’).

Tocs lírics. L’inici del conte en portuguès és el més líric que hem vist fins ara i això també és una aportació del traductor. Ho fa amb dos aportacions: converteix un dia en un belo dia i fa néixer el sol, la musicalitat i dolçor del portuguès hi ajuda.

Recordeu que les aportacions personals d’altres traductors (francès, italià, neerlandès) han estat més èpiques que líriques, introduint els conceptes de venjança o de maldat.

Que maçada! En aquesta vinyeta -la segona del llibre-, l’últim idioma analitzat, l’italià, feia servir l’expressió Que schiffo!, equivalent ala català Quin fàstic!. En portuguès, Que maçada és expressió molt comuna, m’explica un gran traductor del portuguès al català, en Pere Comellas (llegiu les seves traduccions, per exemple, les novel·les de José eduardo Agualusa). El significat de que maçada seria més aviat “quin rotllo!” o “quin pal!”. Etimològicament és “quin cop de maça”, però es fa servir quan una cosa és molt molesta, molt pesada.

FIM

Propera entrada (només de pensar-hi ja m’emociono): el conte en islandès, com el vaig aconseguir.