En islandès. Moldvarpan

Reykjavik. Islàndia. Estiu 2017.

Probablement, la talpeta en islandès és l’exemplar més especial dels que he aconseguit personalment. Com el país, Islàndia. Llibres i camins plegats, com poques vegades. Lectura i contemplació. Un viatge a la felicitat.

 

Comprat el primer dia, a la llibreria Mál og Menning de Reykjavik. Aquesta llibreria va néixer lligada a l’editorial Mál og Menning, fundada l’any 1937. Podríem traduir el nom com a Llenguatge i cultura, i durant uns anys va funcionar com un club del llibre que suggeria i enviava llibres als subscriptors, l’èxit els va animar a editar els seus propis llibres i, també, l’any 1940 a obrir la llibreria al carrer principal de Laugavegur (Per cert, ara me n’adono, el nom del carrer de la llibreria és el nom de la fantàstica ruta de senderisme que uneix els paisatges inversemblants de Landmannalugar amb la successió de cascades d’Skogar i de la qual vam poder fer dos tastets). Avui en dia és una llibreria cafeteria i pertany a la cadena Eymundson. Molt agradable.

Islàndia. El viatge més desitjat fet realitat i les expectatives superades des de tots els punts de vista.

Saber-se petit en la immensitat i, al mateix temps, sentir-se gran en la contemplació i ser-ne part de l’espectacle.

Llibres. Fer camí, a peu, en furgoneta, fer la volta a l’illa i entretenir-se. Llegir i mirar d’entendre una mica més. Xavier Moret, amb “Islandia. Revolución bajo el volcán”. La part més oculta i fosca amb l’Arnaldur Indriason. I la meravella literària, èpica i lírica, de la “Trilogía del muchacho” de Jon Kalmar Stefánsson, el primer llibre: “Entre el cielo y la tierra”. I aigua per tot arreu. Islàndia.

Viure i sobreviure al llarg dels anys i les generacions. País i cultura, molt recomanables. Molt.

Vaig tornar d’Islàndia emocionat i amb la talpeta en islandès a la motxilla. Va ser el primer de les tres talpetes nòrdiques que arribarien aquell estiu de 2017. No serà fàcil comentar l’idioma.

Propera entrada: Moldvarpan. La lectura