Design a site like this with WordPress.com
Per començar

A toupiña. La lectura

Elmer i la talpeta. La talpeta té un company de ‘quinta’* molt gran. Es diu Elmer i, tot i ser un elefant, és molt bona persona. Avui fa anys, els mateixos que la talpeta: 30. El mestre Centelles explica molt bé, a la ràdio, quines són les virtuts de l’Elmer. Ho trobareu a Today is Elmer’s day. Moltes felicitats, doncs, Elmer!

*Pels de la ESO, ser company de quinta és haver nascut el mateix any.

Mostra la imatge original

L’any de publicació i l’edat no és l’única cosa que tenen en comú la talpeta i l’elefant Elmer. Sovint comparteixen prestatges, lectors i col·leccions. És el cas del gallec.

Tras os montes. Un cop més, i serà el quart, hem de parlar de Kalandraka, l’editorial gallega que neix el dia internacional del llibre infantil i juvenil de 1998, amb dos objectius: publicar àlbums il·lustrats de qualitat, estètica i literària, i col·laborar a la normalització del gallec. Són llibres per somniar.

El mateix any 1998 Kalandraka ja publica, en gallec, A toupiña que quería saber quen lle fixera aquilo na cabeza. Més endavant, Kalandraka també serà l’editora de les versions en català, en basc i en portuguès, de les quals ja hem parlat en aquest bloc. 

La col·lecció en la qual està inclosa la història de la talpeta en gallec és “Tras os montes“. És la mateixa col·lecció on trobem l’Elmer de McKee. Però també els monstres de Sendak, els bandits d’Ungerer, l’arbre generós de Silverstein,… i les il·lustracions de Pfister, Lobel, Innocenti, Lionni, Carle, Browne, Blake, Oxenbury o Janosch. Una autèntica illa de tresors. Perles de la il·lustració.

Llibres per somniar.

Franck Meyer. És el traductor al gallec. Un cop més, trobem un perfil atractiu vinculat al conte de la talpeta: un filòleg franc alemany, fill de la frontera de la Lorena Francesa i el Sarre alemany. I gallec. Activista d’intercanvi cultural, poeta, vinculat al món editorial. I traductor de l’alemany al gallec.

DSC_1851En una entrevista a la revista gallega Palavra Comun, preguntat Franck Meyer sobre com afronta el procés de traducció, diu: Desde logo, unha vez que un texto é considerado digno de ser traducido, o que me parece unha aberración sería o intento de “mellorar” unha obra. I afegeix: Resúltame estraña esa manía de fedellar nas cousas doutros, por dicilo dun xeito coloquial. Non o digo desde unha atitude altiva, non me teño por un ser perfecto e teño bastante sensibilidade e sinceridade para saber cando me xorde unha dúbida e preciso un consello. 

No tots els traductors del text de Werner Holzwarth han seguit aquesta idea. Ell sí. No ha volgut millorar, ni completar (com han fet altres) la historia de la talpeta. Recordem aquí que, en part, la traducció al català (que va ser posterior) segueix el model de la traducció gallega.

DSC_1849

Vaiche boa! és una expressió molt gallega. Pot tenir un sentit irònic, per exemple, semblant a “ja t’agradaria”, si penses que alguna cosa no acabarà sortint bé. En català, podria ser traduït per “Vas bé”. És una expressió que, en aquest cas, barreja la sorpresa i el disgust. En castellà, podria ser “Pues estamos buenos” o, fins i tot, “Manda carajo”.

Recordeu, però que en català s’ha optat per “Quin fàstic!” i en castellà, per “¡Que ordinariez!”

DSC_1850Xan-Pedro.  És el nom del gos en la versió gallega, una adaptació del Hans-Heinerich alemany. És un nom que sorprèn, tot i que no tant com l’Hermenegildo castellà o el Bullebak neerlandès o el Kiskurrek basc. D’aquest Xan-Pedro prové el Sant Pere català, possiblement un dels noms del gos del carnisser més estrany.

L’única explicació, al menys per l’equivalència entre Xan i Hans, seria la semblança fonètica.

Onomatopeies. Com no podia ser d’una altra manera, a causa de les arrels comunes i els espais compartits de les quatre llengües, les similituds entre les onomatopeies castellanes, catalanes, gallegues i portugueses són pràcticament totals.

  • plaf / pof, pof / ra ta ta ta ta / tac, toc, tac / chaf / flop / plin. Castellà
  • plas / plof, plof / ra ta ta  tá / clac, cloc, clac / chof, flop, plin. Gallec
  • pam / plof, plof / ratatatatà /cloc, clac, cloc, clac / xof, flop / plin. Català
  • zás / plof, plof / ra ta ta tá/ clac clac clac / chof / flop / plim. Portugués.

Molt diferents de les alemanyes (excepte la llebre i el talp):

  • platsch klatschte / rumpsdipumps / ratatata / klackesdiklack /schwuppdiwupp / platschdiplumps / plin

DSC_1856Per acabar, us deixo amb un tast de l’adaptació que fa de la història el grup galleg A Xanela do Maxin

I si voleu sentir tota la narració del conte en gallec, us recomano aquesta versió, és clara i està ben treballada:

4 Replies to “A toupiña. La lectura”

  1. Talpeta! Gràcies per la teva felicitació, companya de “quinta”.
    Ara que arriba el bon temps, no creus que seria moment de fer una trobada? Els meus amics i jo t’esperem el 3 de juliol al mig de la clariana, tercera palmera a l’esquerra.
    Hi haurà pastís d’aniversari!
    Signa: Elmer
    Pels de l’ESO: La clariana, tercera palmera a l’esquerra és la Biblioteca de Bellvitge, secció infantil.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: