Edició en suec. És de l’any 1995 (l’original alemany és de 1989 i les traduccions més matineres són: en neerlandès, 1990, en castellà, 1991, en francès, 1993, i en anglès, 1994). El suec és una llengua escandinava parlada per més de 9 milions de persones. Molt propera al noruec, sembla que els parlants de suec i noruec s’entenen mútuament amb una certa facilitat, amb una mica més d’esforç, també amb el danès.
L’editorial de la talpeta en suec és Berghs, una editorial independent orientada sobretot als lectors més joves: des d’àlbums il·lustrats pels més petits a novel·les per a joves que ja són adults.
Ara bé, tot i no saber suec, el que més crida l’atenció de la versió sueca és el títol: Det var det fräckaste!. Es veu a primera vista que no és l’equivalent a La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap. És un títol curt, com l’italià Chi me l’ha fatta in testa?, però amb un sentit diferent.
Det var det fräckaste!. És la primera frase que pronuncia la talpeta, un cop s’adona del que li ha caigut al cap. Fräck vol dir atrevit o insolent. Fräckaste seria la forma superlativa determinada.
“Det var det fräckaste! és una expressió que podria traduïr-se per: Quina barra! o Sí, home! o fins i tot Vaja! ¡Qué cara más dura! en castellà. Es pot fer servir quan algú ha fet o fa una cosa que no hauria d’haver fet.” M’ho explica, molt amablement, l’Amanda de l’Institut Nòrdic de Barcelona.
Aquesta expressió, doncs, és el títol de la versió en suec de la talpeta. Tot i això, quan obrim el conte, abans dels crèdits i la portada, trobem en una pàgina sense il·lustracions el que seria la traducció més literal del títol: Om den lilla mullvaden som ville veta vem som hade gjort det…
Onomatopeies. També en aquest tema la versió sueca marca diferències. En general, són molt curtes i una, concretament, desapareix.
Les onomatopeies sueques són: slask, duns, ratatata, klafs, sprutt i pling. En el cas de la llebre (ratatata) i el talp (pling), el conte en suec segueix la pauta de la majoria de llengües i, pràcticament, no hi ha variacions, fan servir una onomatopeia molt semblant.
En el cas del colom, slask (pam en català o plaf en castellà, lluny del platsch klatschte alemany) té un significat que ens remet a ‘aiguaneu’, ‘fang’ o ‘aigua bruta’.
El cavall suec fa duns -un soroll sord-, contrasta amb els pof pof, pouf pouf pouf pouf pouf!, plosta-plosta!, pof pof o el rumpsdipumps de l’original alemany.
El porc fa sprutt!. En català i castellà és flop. L’alemany, com sempre, ho allarga: platschdiplumps. La resta d’idiomes fan servir un monosíl·lab.
Pel que fa a la vaca, també abunden els monosíl·labs. En suec és klafs, en català xof, en castellà chaf,… En el cas suec però, sobta la diferència amb les llengües més properes: en islandès la vaca fa slabbedíslupp, en danès svuppedivup i en noruec svuppetisvupp.
Però de totes les onomatopeies de la versió sueca, el més sorprenent és el cas de la cabra, perquè no n’hi ha. És l’únic idioma que s’estalvia una onomatopeia que reprodueixi el so d’un dels animals quan fa caca. En aquest cas, per exemple, la cabra alemanya fa klackesdiklack, en castellà tac toc tac, en anglès plippety plop, en italià glan-di glan-di glan-di. Sorprèn.
El nom del gos. La traductora al suec, Eva Vidén, ha optat per ser fidel al nom alemany, com fan en francès, polonès o danès.
Astrid Lindgren. Per acabar aquesta entrada no podem deixar de fer menció al nom de la gran escriptora sueca de literatura infantil. La contraportada del conte de la talpeta en suec fa menció del premi creat pel govern suec en memòria d’Astrid Lindgren, el 2002, l’any de la seva mort. L’Astrid Lindgren Memorial Award, el ‘premi de literatura infantil més gran del món’, que l’any 2017 el va guanyar, precisament, Wolf Erlbruch, l’il·lustrador del conte de la talpeta (entre altres moltes obres).
I si voleu saber com sona la talpeta en suec, aquí teniu una bona narració:
Amics de la talpeta 