Molt fort! El 14è exemplar del conte de la talpeta que comentaré és l’edició en danès: Muldvarpen, der ville vide, hvem der havde lavet lort på dens hoved. Ja us aviso ara: la versió danesa conté la frase més forta i sorprenent que he trobat fins ara en cap altra.
El títol, ja ho veieu, és Muldvarpen, der ville vide, hvem der havde lavet lort på dens hoved. En relació a la versió sueca (Det var det fräckaste!), recuperem el títol llarg més semblant a l’original alemany: Vom kleinen Maulwurf, der wissen wollte, wer ihm auf den Kopf gemacht hat. Semblant del tot? Nooo! Hi ha una variant important. De moment, quedem-nos amb la paraula lort.
Edició. La traducció danesa és de 1991 (la sueca, de 1995). L’editorial és Høst & Søn, una de les editorials més antigues de Dinamarca, fundada el 1836 per Andreas Frederik Høst. A partir dels anys 70 la literatura infantil i juvenil va passar a ser un dels àmbits centrals de Høst & Søn. Avui en dia, inclòs al grup d’editorial de Rosinante & Co., està especialitzat, exclusivament, en llibres infantils en danès per nens i per joves. Els parlants de danès són uns 6 milions.
Hvor frækt!. La paraula clau, frækt, de l’expressió que de la talpeta danesa, quan surt del cau, és molt semblant a la sueca: Det var det fräckaste! També el significat de les dues expressions vindria a ser el mateix: Quina barra! o Que descarado!.
Lort. La gran diferència està en l’ús de la paraula lort. La traducció, més o menys literal, del títol danès, Muldvarpen, der ville vide, hvem der havde lavet lort på dens hoved, equivaldria a El talp que volia saber qui li havia fet caca al cap. És a dir, fa servir la paraula caca, lort en danès.
Al meu parer, una de les gràcies de la història és, precisament, l’absència de la paraula caca. Trobo literàriament molt més encertat i potent que la talpeta parli d’allò (que té al cap i que, efectivament, és una caca) quan interroga als animals i va a la recerca del responsable. Crec que enriqueix el text i la narració de la història millora.
Hi ha pocs traductors que han pres aquesta decisió, fins ara, només ho hem vist a la versió en neerlandès, amb la paraula gepoept (i aviat a la brasilera).
Onomatopeies. Les onomatopeies daneses es desmarquen de les sueques (curtes) i s’acosten més a l’islandès -sobretot- i al noruec. Veieu l’efecte òptic -que no sonor- de les diferents versions. Per ordre d’arribada, les quatre línies següents corresponen als idiomes islandès, suec, danès i noruec:
- plas-slask / pomp-klomp / tatatatatata / klakkedíklakk / slabbedíslúpp / slask / pling
- slask / duns / ratatata / (…) /klafs / Sprutt! / pling
- plask-klask / plump-klump / ratatatata / klatteklatteklat / svuppedivup / slask / pling
- splaesj / Rompetipromp / ratatata / knakkeliknakk / svuppetisvupp / —– / pling
Skiderik. És, de llarg, la paraula que, fins ara, més m’ha impactat.
El nom del gos, Hans-Henrik -el gos del carnisser- és gairebé una traducció literal del Hans-Heinerich alemany. No així l’adjectiu, skiderik. És un afegit, una aportació original de la traducció danesa.
Hans-Henrik, slagterhunden ~den skiderik! vindria ser: Hans-Henrik, el gos del carnisses ~el molt capullo o, fins i tot, el fill de puta. Accepcions, totes dues, ‘capullo’ i ‘fill de puta’, trobades al diccionari confirmades per Bibi, professora de l’Institut Nòrdic qui afegeix, evidentment, que és una expressió molt despectiva.
No he pogut contrastar si aquest tipus d’expressions són habituals en els contes infantils danesos, així que, de moment, seguiré pensant que no calia.
Si voleu saber com sona tot plegat:
PD: amb els comentaris del danès ja hem acabat els tres exemplars de llengües escandinaves que van arribar l’estiu del 2017. La propera entrada serà la del ‘portuguès brasiler’ i posarà fi als tres exemplars de llengües galaicoportugueses que van arribar a la col·lecció el mateix estiu de 2017.
Amics de la talpeta 