Estiu 2018. Vaig decidir fer un bloc per parlar de la meva col·lecció de contes de la talpeta. La 1a entrada va ser la presentació. Acabava d’incorporar l’exemplar número 17, disset exemplars en 17 idiomes diferents. Un any després, estiu 2019, en tinc 23, en 22 versions diferents.
El bloc. He fet 34 entrades, aquesta és la 35a. He comentat 14 exemplars, en 14 llengües diferents. De cada exemplar, faig una entrada per explicar on i com l’he aconseguit, i una altra entrada per explicar singularitats de la traducció. Falten per comentar 8 exemplars més. El mes de gener de 2019 vaig fer la 1a piulada a twitter, allà anuncio cada nova entrada del bloc, aquesta és l’adreça: @amicsdelatalpe1
La col·lecció. Són 23 exemplars en 22 ‘llengües’ diferents: alemany, anglès, basc, castellà, castellà ‘argentí’, català, danès, eslovac, francès, gaèlic escocès, gallec, islandès, italià, japonès, magiar, neerlandès, noruec, occità, polonès, portuguès, portuguès ‘brasiler’ i suec. En francès tinc dos edicions diferents, per això són 23.
Les llengües. Són una meravella! Mai he reflexionat tant, ni he estat tant conscient sobre la diversitat lingüística com aquest darrer any. La necessitat d’entendre, el màxim possible, el text en cada idioma per poder comparar versions, ha fet remenar gramàtiques i diccionaris com mai. He descobert el Grup d’Estudi de Llengües amenaçades GELA i un Grup de lingüistes per la diversitat glidi, dos grups de lingüistes molt conscients del valor d’aquesta diversitat. Me n’alegro.
Les traduccions. És una meravella analitzar com cada traductor ha treballat el text. Hi ha tres moments del conte molt interessants per comparar: la 1a exclamació que fa la talpeta, les onomatopeies de cada animal i el nom del gos. He trobat algunes traduccions un pèl intervencionistes, que han afegit text o que han modificat el títol, en general però, el que hi ha és molt respecte per la història, molta militància editorial i molta passió per la literatura infantil.
Els amics de la talpeta. Ara mateix són 12, són amics que han col·laborat a fer créixer la col·lecció. Tots tenen un carnet personalitzat. Però n’hi ha un que és col·lectiu, respon a una de les històries més boniques que ha generat la col·lecció de talpetes, per això ho vaig explicar a l’entrada de l’amic feliç (us la recomano).
La col·lecció i les estadístiques. Al setembre de 2018, poc després de començar aquest bloc, vaig arribar als 21 idiomes de la col·lecció. Hi surten tots fotografiats a les tres entrades que els hi vaig dedicar: portada i lloc de procedència. Per tenir una idea de com s’ha anat fent la cole, vaig fer una entrada amb gràfic de creixement i tot!. És la de les estadístiques. Em fa molta gràcia perquè jo sóc de lletres i l’entrada és de números.
Dos entrades especials: la 7 i la 30. La número 7 és la de la història, l’escala de Bristol (de 7 esglaons) i la demostració que al conte de la talpeta es troben els 7 passos principals d’una bona estructura narrativa. De tant en tant la miro, m’agrada. La número 30 és la de celebració de l’aniversari de la talpeta, 30 anys. En aquella moment, vaig descobrir tots els idiomes als quals ha estat traduït el conte (i per tant, els que no tinc). També vaig demanar un desig en forma de repte.
Estiu 2019. Ha estat l’estiu de descobrir els exhaurits. Com a repte dels 30 anys de la talpeta em vaig plantejar arribar als 30 exemplars, així que aquest estiu he anat tirant la canya descaradament a tots els amics que sabia que anaven de viatge a països amb una edició del conte que encara no formés part de la col·lecció. Així he descobert els exhaurits, que no són pocs: afrikaans, bretó, finès, grec, rus, sami,… o difícils de trobar: anglès americà, turc,…
Sort. El tema dels exhaurits i la dificultat per trobar el conte en alguns idiomes m’ha fet adonar-me de la sort que he tingut al trobar els 22 exemplars que ja que tinc.
També en la sort que he tingut al trobar amics, meus i de la talpeta, que hagin volgut col·laborar. I també, en la sort que he tingut al trobar gent que m’ha ajudat a entendre més coses de moltes edicions (en basc, en els idiomes nòrdics, en portuguès, en neerlandès, en anglès, en català…). Trobareu els seus noms en les entrades del bloc.
Per acabar, l’últim en arribar. Feia un any que la col·lecció no creixia. Aquesta és, bàsicament, una col·lecció d’estiu i us acabo d’explicar les dificultats per trobar molts dels exemplars traduïts a moltes llengües perquè estan exhaurits. Tot i així, contra tot pronòstic i per sorpresa, fa pocs dies ha arribat un nou exemplar, el 23è. És molt especial, us en parlaré més endavant. Ha vingut d’Argentina, és el “topito”.
PD: Un cop presentat l’exemplar en castellà d’Argentina, només queda anunciar que la propera entrada serà sobre l’edició en portuguès de Brasil, el 15è exemplar.
Amics de la talpeta 
Gran entrada recopilatòria! Felicitats en nom dels amics teus i de la talpeta (#10)
M'agradaM'agrada
Gràcies Albert! La talpeta i jo, feliços i contents, amb aquests amics
M'agradaM'agrada