Design a site like this with WordPress.com
Per començar

En escocès. The Wee Mowdie

DSC_0170

Edimburg. Escòcia. Primavera 2018

The Tale o the Wee Mowdie that wantit tae ken wha keeched on his heid és una de les traduccions més recents del conte de la talpeta. Es va publicar la tardor del 2017, just a temps per ser present a la Setmana del Llibre escocès que s’organitza al voltant del “Saint Andrew’s Day” (30 de novembre,), patró d’Escòcia i Diada nacional escocesa.

Diaris d’Escòcia, com ara The National, se’n feien resó de la ‘notícia’.

L’adquisició. Em va arribar la primavera del 2018, gràcies a la meva neboda Júlia que, just en aquella època, estava passant un temps a Edimburg. D’ella és el carnet de la talpeta número 7.

Em va fer una il·lusió especial perquè va ser el primer exemplar del 2018, perquè va arribar a la primavera i perquè era un exemplar acabat de traduir (que jo havia descobert per casualitat). A més, es tractava d’una llengua ‘nova’ per mi (tant nova que no la vaig ni reconèixer, d’això en parlo després), inesperada per la col·lecció de talpetes i que ha obert (en aquell moment ho desconeixia) un camp lingüístic per explorar: quants i quins idiomes es parlen a escòcia, realment?

uk22L’Escocès. L’entrada sobre l’idioma escocès de la wikipèdia en català comença amb un advertiment: “No confondre amb gaèlic escocès ni amb anglès escocès”. Ho reconec, jo el vaig confondre i vaig pensar que tenia la talpeta en gaèlic escocès i… res més lluny de la realitat. El gaèlic escocès és una llengua cèltica i l’escocès és germànica.

L’anglès, en diferent dialectes, s’ha estès a tot el Regne Unit. A Escòcia conviuen el nadiu gaèlic escocès (d’origen cèltic), parlat a les “Terres Altes” i l’escocès, pròpiament dit, anomenat scots (d’origen germànic), parlat a les “Terres Baixes” i sobre el qual no hi ha unanimitat sobre si és una llengua diferent de l’anglès o un dialecte. De fet, l’escocès està acceptat com a llengua regional però no té un estatut especial.

El que sí té l’escocès és una traducció del conte de la talpeta i d’això en parlarem a la propera entrada. Els responsables són l’editorial Tippermuir i el traductor Matthew Mackie.

L’edició escocesa de la talpeta és la número 16 de la col·lecció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: