Vakondról. La lectura

Végre… Finalment…

DSC_0012
Contraportada del llibre

Edició en hongarès. Tal com diu la contraportada, “Végre…”, Finalment, podem llegir en hongarès les aventures de la talpeta”. El text acaba dient que aquest és el llibre sobre tifes més bonic i més popular del món”, també diu que milions d’infants han rigut lliurement” amb aquest llibre. I conclou: Riu tu també”.

Per què aquest ‘finalment’? O aquest ‘lliurement’, tan poc habituals? D’una banda, perquè l’edició hongaresa del llibre va trigar a arribar i de l’altra banda, perquè va tenir la seva polèmica.

Pagony webbolt

L’edició és de l’any 2013, de Pagony Pozsonyi, la segona editorial més gran d’Hongria pel que fa a llibres infantils i juvenils. La traducció és de Győri Hanna, bona coneixedora de l’idioma alemany (i de l’hongarès, of course) i de la literatura infantil. Ha estat molt amable quan m’he posat en contacte amb ella, fent comentaris molt interessants per contextualitzar la versió hongaresa del conte. Un dels més curiosos és, precisament, sobre la rebuda del llibre a Hongria (l’any 2013!!!).

DSC_0164Polèmica. Diu Győri Hanna: “La societat hongaresa és molt conservadora. El llibre va provocar, immediatament, un gran escàndol. Mai hagués pensat que un llibre tan artístic, bonic i  simpàtic, pogués provocar aquests sentiments. El mateix matí de la publicació, en un dels programes de ràdio més populars, un locutor estrella, realment molt popular, un noi jove, guapo, però realment estúpid, va llegir tot el text al programa de la seva emissió i se’n va riure, va dir que era molt inadequat (incòmode, inoportú) escriure un llibre sobre caca. Aleshores, molts tabloides van escriure sobre el llibre, i un d’ells em va fer una entrevista, perquè volia saber com escollíem els nostres llibres, i per què havien publicat aquest; quan vaig intentar explicar-li, que aquest llibre té un nivell artístic molt elevat, tant el text com la il·lustració, l’entrevistador em preguntava constantment: com ho podeu saber, com ho podeu saber? D’altra banda, una pàgina web va escriure sobre la nostra editorial que la propera vegada podíem publicar un llibre infantil sobre el consum de drogues. (Per què no?, crec) Malgrat tot això, o gràcies a tot això, no ho sé, el llibre ha estat molt popular entre les famílies i els nens.

Traducció. La traductora pren decisions conscients en els tres temes que més s’ha d’intervenir amb criteri: la presència o l’absència de la paraula “caca”, les onomatopeies i el nom del gos. La sensació és que entén molt bé l’original i mirar d’oferir una versió el més coherent possible als infants hongaresos, seguint el seu criteri. Crec que resol molt bé el nom del gos -en parlarem després- i també el de les onomatopeies, els punts més creatius de la traducció, a banda de decidir si es fa servir o no la paraula ‘caca’ (o algun dels seus derivats) per explicar la història.

DSC_0004
“-Felháborító!-”  (Indignant!)

Kakil. Aquesta paraula, equivalent a caca, no apareix al títol però sí al text.

Diu la traductora (en anglès): “Kakil és la paraula [hongaresa] per poop [en anglès]. Però hi ha una petita diferència respecte a l’anglès, que no puc traduir: hi ha la paraulakakál’ i la paraula kakil’. La “-l” és un afix que converteix el nom en verb. ‘Kaka’ i ‘kaki’ són dos noms per referir-se a  ‘caca’ [‘poop’ en anglès] però “-i” és un afix per fer-ho més petit, més infantil. Així que kakil’ és més infantil i més bonic o simpàtic que kakál’.”

Llegint l’explicació de la Győri Hanna entenc que és el que passaria en català si s’hagués traduït com qui m’ha fet caqueta al cap? (“Ki kakilt a fejemre?”). El diminutiu infantilitza i, efectivament, fa l’expressió més simpàtica. Això es repeteix quan la talpeta interroga els animals: Ets tu que t‘has fet caqueta al meu cap? 

Els dilemes de traducció van més enllà encara i els bons traductors són conscients de les dificultats per triar les millors opcions. Us deixo el missatge original -en anglès- sobre l’ús de la paraula csinál (‘fer’ en hongarès) que apareix al títol però no a l’interior quan els animals responen la pregunta de la talpeta. Diu Győri: “It was a dilemma to translate the whole text with ‘csinál’, equivalent for make (machen), but as this meaning or use of the word is a bit oldish, it wouldn’t be transparent to the small children I think. Moreover the answer of the animals wouldn’t work in Hungarian with ‘csinal’ -it would be hard to explain in English, but in this case that would meant I do sg in a way, and not that I poop.  So I decided to use the childish word for it. I do not know till now, which decision is better. For both there are pros and contras”. 

Tot i que ja és conegut, no està de més recordar les complexitats de traduir,  no és gens fàcil, però pot és apassionant endinsar-se en els matisos de les paraules en cada llengua.

DSC_0005
“Zsupszhupsz”

Onomatopeies. Placcs – zsupszhupsz – ratatata – pittpatt – trottyrotty – plottytotty – csing. A banda del ‘ratatata’ que fa la llebre hongaresa, molt similar a la resta de llebres, i del ‘csing’ de la talpeta, molt semblant al ‘pling’ de molts altres idiomes, totes les altres onomatopeies són originals i pròpies. De fet, sorprenen les dues últimes, el trottyrotty de la vaca (en català és xof i en castellà chaf) i el plottytotty del porc (flop en català i en castellà o pruff en italià).

DSC_0007
“Plottytotty”

Lajos Béla. Quan el vaig veure per primer cop, em va semblar un nom estrany per un gos. L’explicació de la Győri Hanna m’ha fet entendre el sentit. “N’estava segura, de traduir el nom, ja que els pares hongaresos no ho podien pronunciar bé Hans Heinerich, i els nens no ho podien entendre com a nom. Hans Heinerich, el nom alemany i el dibuix del gos van inspirar la meva imaginació. Com pot algú donar nom a un gos? Un nom que s’assembla molt a un nom normal, però que és una paròdia d’un nom quotidià, i és molt “alemany”. Em vaig imaginar un carnisser [recordeu que el gos és del carnisser] i vaig buscar dos noms hongaresos realment comuns i que estiguessin junts, com una paròdia. dels noms populars. I això va ser Lajos Béla, i per a la meva satisfacció a molts nens i pares els agrada molt aquest nom 🙂

DSC_0010

Vídeo. Per acabar, us deixo dos vídeos amb la narració del conte en hongarès. El primer dura gairebé 20 minuts, el narrador fa comentaris -que no aconsegueixo entendre- i sembla que el conte el sorprèn i agrada. Fa el que recomana el conte a la contraportada: riure!!!. El segon és més curt, uns 3 minuts. Si teniu curiositat:

PD: properes entrades al bloc, les versions en eslovac i en noruec. Després vindran l’occità i el japonès. Amb aquests quatre, acabaré els exemplars que vaig aconseguir l’any 2018.

 

2 Replies to “Vakondról. La lectura”

    1. Gràcies pel comentari, Hongria no és l’únic lloc on hi hagut ‘queixes’ o comentaris desagradables sobre el llibre. Rússia n’és un altre i, de moment, no es reedita. Hi ha més ments ‘fonamentalistes’ que no pas països.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
A %d bloguers els agrada això: