Edició eslovaca. És prou recent, de l’any 2012, el traductor és Branislav Kočan i l’editorial, Slovart, de Bratislava. El títol és O krtkovi, ktorý chcel vedieť, kto sa mu vykakal na hlavu. M’agrada la tipografia, la trobo molt adient.
Vykakal. A banda de saber que ‘talp’ en eslovac és krt, l’altra paraula que crida l’atenció és vykakal perquè fa referència al concepte ‘caca’. Výkal és l’equivalent a ‘femta’ o ‘excrements’. Per tant, la traducció eslovaca del conte és una de les que no manté l’eufemisme allò o aquello, i fa una al·lusió directa del tema, com l’edició en hongarès utilitza un verb que fan servir els nens, vykakal, semblant al poop anglès.
“Taká bezočivosť”. És la primera reacció de la talpeta quan veu què li ha passat. L’expressió Taká bezočivosť és popular, es fa servir habitualment, no és només de disgust sinó de queixa cap a qui li ha fet, vindria a ser l’equivalent a “Que descarat” o “Que impertinent”. Com ja sabeu, hi ha altres idiomes en què la reacció va més dirigida a l’objecte i es tradueix més com a fàstic en català, schiffo en italià o ordinariez en castellà.
“Clup a clap”, “Tresk a plesk”… les onomatopeies. És una cas curiós perquè, a banda, dels dos clàssics: el ratatata de la llebre i el pink de la talpeta (que són les més semblants i repetides en tots els idiomes), la resta d’onomatopeies tenen una estructura original, diferent de la resta de traduccions: clup a clap (colom), tresk a plesk (cavall), klep a klap (cabra), pác a svác (vaca) i rups a clups (porc). Són expressions formades per dos sons onomatopeics semblants (clup/clap, tresk/plesk, klep/klap, rups/clups,…) units per la conjunció a (“i”).
Al bloc eslovac O detských knihách dedicat als ‘millors llibres infantils’ hi trobem una ressenya sobre el conte de la talpeta, en eslovac. La persona responsable del bloc em comenta que les onomatopeies eslovaques del conte es fan servir però en contextes diferents, no són creades de nou pel traductor. Per exemple, “klep i klap”, el so de la cabra. Klep equival al so de trucar una porta, ‘tac, tac’ i klap és el so de les mandíbules al tancar-se. Klep a klap, així ho fa la cabra eslovaca!
Hektor. És el nom del gos eslovac, no sé la raó. No es una traducció del Hans-Heinerich en alemany, no és un nom habitual en eslovac, ni per persones, ni per gossos, així que hem de pensar que el nom d’Hektor és una decisió personal del traductor.
Vídeo. Per acabar, em sap greu no poder-vos oferir cap versió del conte narrat en eslovac. No l’he trobat. És una traducció recent, ningú s’ha animat encara. Es troben més en txec, una llengua molt molt germana de l’eslovac.
PD: Entrada redactada el primer dia laborable confinat a casa, a causa de la pandèmia del covid19. Potser al llarg dels dies avançaré en les entrades del bloc i em posaré més al dia explicant les traduccions de la col·lecció (que falta fa) però, tot plegat, això sí que és una bona merda que ens ha caigut a sobre, sense eufemismes.
Salut!
Amics de la talpeta 