Kyoto (Japó). Agost 2018
21a llengua. La talpeta en japonès va ser el 7è i últim exemplar que va arribar a la col·lecció l’any 2018. Una xifra per mi inimaginable i que superava, fins i tot, les extraordinàries sis talpetes, nòrdiques i galaicoportugueses, del 2017. Del total, és l’exemplar número vint-i-dos i pel que fa a les llengües, la 21a
El títol. En japonès és うんちしたのはだれよ!, que vindria a ser: Unchi shita nowa dare yo!. No és una traducció literal del títol en alemany, a l’estil de La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap sinó que està en la línia de la traducció italiana Chi mel’ha fatta in testa?. D’això en parlarem a la propera entrada.
Amic de la talpeta, núm. 8. Unchi shita nowa dare yo! va ser un regal del Marc, amic des de la (seva) infància i un dels xics fundadors de la colla senderista XiC (més de 80 excursions compartides). Amb la seva contribució a la col·lecció, des de l’estiu de 2018 va convertir-se, oficialment, en l’Amic de la talpeta núm. 8. (Amb carnet, naturalment). Un plaer!
Kyoto. L’exemplar prové de Kyoto, la capital de l’antic imperi japonès. No el va trobar a la primera. De fet, el record del Marc és de la cara de sorpresa dels dependents al veure el llibre que els hi demanava i que la resposta sempre era ‘no’… fins que va trobar un a qui se li va il·luminar la cara i que, efectivament, el tenia.
El llibre. Es tracta d’una edició gran, en tapa dura i amb la vora del llibre de color vermell. És l’exemplar que ha vingut de més lluny i amb la cal·ligrafia més exòtica. És singular i destaca enmig de la resta dels exemplars blaus.
Màxima emoció. Quan, a mitjans d’agost del 18, vaig rebre per ‘whatsapp’ la imatge del Marc, amb el llibre de la talpeta en japonès a les mans, em va semblar increïble. No era gens segur que el pogués trobar.
D’altra banda, no estava previst que ens veiéssim fins a finals de setembre, quan hi havia prevista la primera excursió XiC de la temporada, però… va arribar l’11 de setembre, dia festiu i diada nacional de Catalunya. Aquell matí, ja havia aconseguit, al lloc més imprevist, l’exemplar de la talpeta en occità. Estava tant emocionat que aquell migdia ja vaig fer una entrada al bloc, la col·lecció (2), per parlar-ne. Només feia dos mesos que havia començat el bloc, parlant de la col·lecció, amb 17 exemplars, i ara ja eren 21.
Doncs bé, aquell dia, un cop acabada la manifestació que hi va haver a la Diagonal de Barcelona, va haver també una trobada imprevista amb el Marc i aquell mateix vespre, de forma inesperada, l’exemplar de la talpeta en japonès ja formava part, oficialment, de la col·lecció i de l’exposició de talpetes. Màxima emoció!
- Propera entrada: En japonès. La lectura
PD: Aquesta és la 7a entrada del bloc publicada en ple confinament a casa, a causa de la pandèmia del coronavirus, ja hem superat la 7a setmana.
Amics de la talpeta 