Mogura kun. La lectura

P1050529

うんちしたのはだれよ! és el títol de la traducció japonesa. Unchi shita nowa dare yo! és el títol tal com ho llegiríem els que no sabem japonès, si ens ho traslladen a l’alfabet llatí, el que s’anomena romaji i que serveix, per exemple, perquè els estrangers que visiten Japó puguin llegir paraules en japonès.

A la coberta del llibre també hi ha el títol original en alemany: Vom kleinen Maulwurf, der wissen wollte wer ihm auf den Kopf gemacht hat. La traducció del títol japonès, うんちしたのはだれよ! (Unchi shita nowa dare yo!) equival a Qui s’ha fet caca?.

Japonès. L’origen de la llengua japonesa no està prou clar, hi ha molts interrogants. Sabem, això sí, que l’escriptura japonesa prové de la xinesa i que, actualment, el japonès modern combina tres sistemes d’escriptura: el kanji (caràcters d’origen xinès, per escriure paraules amb significat lèxic) i dos sil·labaris japonesos, l’hiragana (per paraules gramaticals) i el katagana (més taquigràfic, usat sobretot per paraules d’origen estranger i onomatopeies).

kanji Japanese Language

Hiragana Japanese Language

Katakana Japanese Language
“Japonès” (Nihongo) escrit en ‘kanji’, en ‘hiragana’ i en ‘katagana’

El japonès és la llengua familiar d’uns 150 milions de persones. Per mi, és la llengua més inaccessible, per tant, aquesta edició de la talpeta és una de les més complicades de comentar.  

L’editorial Kaisei-Sha va publicar el conte l’any 1993. Es tracta d’una editorial japonesa especialitzada en llibres infantils, amb un fons aproximat de 3000 títols, dels quals 1200 són traduccions. Va ser fundada l’any 1936.

偕成社 | 児童書出版社

La traducció del conte és de Hiroaki Sekiguchi. Desconec què era fa 30 anys, actualment és professor a la facultat de Comunicació i Informació de la Universitat de Meiji. El seu tema d’estudi és la poesia lírica germànica, així com la comparació de les cultures alemanya i japonesa.

もぐら くん (Mogura kun). Vol dir ‘petit talp’. Mogura vol dir ‘talp’ i kun és un dels honorífics masculins que el japonès fa servir pels nens. Mogura kun seria ‘talpet’ (la traducció catalana feminitza el personatge: la ‘talpeta’) o ‘topito’ en castellà.

P1050536
“Mogura kun”, もぐら くん, al final de la primera línia

Mogura kun no apareix al títol de l’edició japonesa, en canvi sí que apareix unchi.

“Quina cosa més horrorosa m’han fet!” és el que crida la talpeta en japonès:

P1050533
2a línia: ‘mogura kun’, 4a línia: ‘unchi’

うんち. Unchi. Vol dir ‘caca’. Aquesta paraula apareix al títol japonès i també va apareixent al llarg de la història. El japonès seria, per tant, un altre dels idiomes que opta per ser explícit a l’hora de parlar del que la talpeta té al cap. No parla d’allò, com fa l’alemany i la majoria de les traduccions, sinó directament de ‘caca’.

Onomatopeies. Tenen molta importància en japonès. Són habituals als manga i, evidentment, per imitar els sons dels animals però també s’utilitzen en el llenguatge més formal, tant escrit com oral. Els japonesos tenen dos tipus d’onomatopeies: les giongo, que significa ‘imitar el so’, i les gitaigo, que significa ‘imitar un estat’, sigui físic o psicològic d’una persona.

En l’edició japonesa, les onomatopeies són en color.

DSC_0036Pixiat!

Pixiat! El colom. Escrit en color verd. Es fa servir quan cau una gota al terra.

La comprensió gràfica i l’explicació de les onomatopeies japoneses ha estat possible gràcies a la Shiki, una noia japonesa que viu a Barcelona i a qui estic immensament agraït per la seva ajuda i comprensió.

DSC_0037
Botón botón!

Botón botón! El cavall.  Escrit en color blau fosc. Es fa servir quan cau alguna cosa gran i pesada al terra. És habitual en japonès que les onomatopeies siguin dues síl·labes, repetides dues vegades.

DSC_0031

Ratatata! La llebre. Curiosament, Shiki comenta que aquesta expressió no és molt comuna en japonès i suggereix que potser és una creació del traductor. En realitat, es tracta de l’onomatopeia més universal de totes les que apareixen al conte, només el basc i l’italià fan una petita variació. L’observació que fa la Shiki és pertinent, li sona a com cau alguna cosa petita quan surt disparada seguidament.

P1050545
Goron, goron!

Gorón gorón! La cabra. Una altra onomatopeia doble i repetida. Es fa servir quan un objecte relativament gran o pesat, amb una forma arrodonida, cau al terra.

P1050542
Pasiat!

Pasiat! La vaca. Expressa el moment en que un líquid que cau toca el terra. L’equivalent al nostre ‘xof’ en català o ‘chaf’ en castellà.

DSC_0035

Piurút!

Piurút! Porc. Quan una cosa consistent però no especialment dura surt fàcilment d’algúna banda. Per exemple, quan una cosa pastosa surt d’un pot.

DSC_0044
Prin!

Prín! El talp. Descriu el movimient o, simplement, descriu un objeto arrodonit. L’exemple que em comenta la Shiki per entendre-ho és el Shin Chan, quan mou el seu culet fa prín prín o prí prí.

P1050539

Nikuyama Nikuemon. Niku vindria a ser ‘carn’ i Yama, ‘muntanya’. La traducció literal del nom del gos, en japonès, seria Muntanya de carnEs tracta d’un nom de gos molt simbòlic, allunyat de l’alemany Hans Heinerich.

Moltes gràcies Shiki! Moltes! (I a tu també, Jordi, per posar-nos en contacte)

  • Propera entrada: L’arribada de El topito que quería saber….,l’edició argentina.

PD: Aquesta és la 8a entrada del bloc publicada en ple confinament. Ja portem 9 setmanes ‘tancats’ a casa. A l’Hospitalet avui entrem a la fase 0’5. A partir d’avui, les llibreries petites poden obrir amb una mica més de nova normalitat, les biblioteques encara no.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
A %d bloguers els agrada això: