Rus. El títol -en alfabet ciríl·lic- és Маленький крот, который хотел знать, кто наделал ему на голову. Transcrit al nostre alfabet seria Malen’kiy krot, kotoryy khotel znat’, kto nadelal yemu na golovu.
El rus és la llengua eslava més parlada. Els parlants nadius són aproximadament 180 milions de persones, tot i que la xifra total de parlants s’acostarien als 300 milions. És oficial a Rússia i, també, a Bielorússia, al Kazakhstan i al Kirguisistan. Els vincles lingüístics més evidents són amb el bielorús i l’ucraïnès, llengües amb les quals forma la branca oriental de les llengües eslaves. Totes tres fan servir l’alfabet ciríl·lic.
Маленький крот / Malen’kiy krot. La traducció del títol rus podria ser El petit talp que volia saber qui li va fer al cap. La Rosa, companya bibliotecària i coneixedora de la llengua russa, m’explica que, tot i que el rus té diminutius en forma de sufix i que aquests sovint tenen un caire afectuós (com podria ser talpeta, en català o topito, en castellà), en aquest cas la opció ha estat petit talp, un sintagma nominal amb adjectiu, més proper a l’original alemany kleinen maulwurf.
Niyar, una altra amiga que domina la llengua russa, em tradueix el títol rus al castellà: ‘El pequeño topo (no topito!) que quería saber quién había hecho aquello en su cabeza’. I afegeix: en realidad, el verbo наделал, en el contexto que aparece, ya significa ‘ha cagado’. Por lo tanto, se podría traducir también como ‘El pequeño topo que quería saber quién ha cagado en su cabeza’.
наделал / nadelal. És el verb ‘fer’, en versió col·loquial. És un verb transitiu, tot i que aquí apareix sense l’objecte directe, per tant hi ha un joc de sobreentesos. L’amiga Rosa em comenta que en un diccionari d’argot ha trobat dues expressions amb aquest verb que equivaldrien a ‘fer-s’ho a les calces’ i fer-s’ho als pantalons’, en el sentit de ‘tenir por’, allò que nosaltres en diríem ‘cagar-se de por’. És evident, per tant, el sentit eufemístic del verb rus наделал.
D’altra banda, l’amiga Niyar em confirma que un lector rus entendria perfectament, llegint el títol rus, tots dos sentits: quien se ha hecho aquello en su cabeza o quien se ha cagado su cabeza. El verb наделал, en general és ‘fer’ però en el sentit de ‘fer alguna cosa dolenta’, una entremaliadura. És, per tant, un verb encertat.
Onomatopeies. Les onomatopeies russes són pròpies i originals, segueixen la seva pròpia sonoritat. El colom fa jliup, una onomatopeia exclusiva per la caiguda d’una substància líquida; el cavall, en rus, fa buj-buj-buj; la llebre, tra-ta-ta; la cabra, plium, plium; la vaca fa shliop; el porc, pliuj i el petit talp, bums.
Rex és el nom del gos en rus. És un nom curt, el ‘Hans Heinerich’ alemany ha quedat en un nom monosil·làbic: ‘Rex’. La raó d’aquest nom, el perquè d’aquesta tria, de moment, és un misteri. Com hem trobat en altres idiomes, respon segurament a una opció personal de la traductora, Olga Vinokurova.
как это понимать! Aquesta és l’expressió russa del petit talp quan veu què ha passat. És de sorpresa. Literalment voldria dir: Com entendre això!, o en castellà: Cómo lo tengo que entender!, o dit d’una altra manera: Esto qué es! o Això què és!. L’enuig queda reflectit en la imatge i l’expressió no verbal del petit talp.
Polèmica. Es veu que molts lectors russos també van mostrar sorpresa i enuig amb la publicació del conte de la talpeta. I devien fer servir una expressió semblant: Això què és?.
Qui millor recull la polèmica sobre la publicació del conte de talpeta a Rússia és la gent de papmambook.ru/ . Escriuen sobre llibres infantils i ho fan moooolt bé!. Van iniciar-se el desembre de 2011. El mes de gener de 2012 ja feien una primera ressenya del llibre, acabat de publicar-se a Rússia: El petit talp i la tempesta d’emocions, text que si no sabeu rus (com és el meu cas) podreu fer un seguiment aproximat gràcies als traductors virtuals.
El que us recomano de debò per veure la repercussió de la publicació del llibre és un article de Marina Aromshtam, redactora en cap de Papmambook. És de setembre de 2012, pocs mesos després d’aparèixer el llibre. El títol és La caca a la literatura infantil.
La mateixa Marina Aromshtan ens fa una lectura del conte de la talpeta, dins un projecte de lectura en veu alta que va engegar la mateixa revista digital. És de gener de 2015. Molt bona lectura!
I per acabar de veure la popularitat del conte en versió russa, us deixo una letura feta durant aquest llarg confinament, abril de 2020. El lector és Yura Divakov, actor i director del Teatre Lliure de Bielorússia. Forma part d’un projecte de lectures gratuites de contes de ‘fades’, en resposta a la pandèmia del COVID-19
PD: Gràcies Rosa! Gracias Niyar!
I un cop més, gràcies també a Daria, de l’editorial Melik-Pashaev.
- La propera entrada serà sobre la talpeta en finès, l’idioma número 24 de la col·lecció.
Amics de la talpeta 