Ja fa uns quants anys que conec el Jaume, tants com el que temps que fa que admiro el mestre Centelles, capaç de fer aparèixer en qualsevol moment la sorpresa, el somriure, la saviesa popular o l’emoció necessària. Sempre des de la proximitat dels contes i de la lectura, des de la complicitat de l’oralitat i de les imatges.
Ara, que són dies de regals, és un bon moment per recordar la càlida abraçada que ha escrit i que em va regalar el passat mes d’octubre. És “El abrazo de la literatura“. Un llibre ple de camins atractius, són “itineraris lectors per infantil i primaria”. El paper important però, és el nostre, el dels adults.
Un dels camins, que trobarem a l’itinerari dedicat als sentiments i a la necessitat d’identificar-los, ens porta a la història de la talpeta. El llibre és un regal col·lectiu. M’ha emocionat trobar rastres de la talpeta al llarg del llibre: entre els llibres “valents” (versus els llibres “chuches”), dins el bloc ‘Dickens vive’, als agraïments,… I, clar, la dedicatòria, que m’atreveixo a compartir.
El llibre no va venir sol (estem parlant del Jaume). Va venir acompanyat d’un sobre amb dues grans il·lustracions, especialment valuoses en aquests temps de pandèmia. Més abraçades necessàries i literàries. Procedència: l’escola Gras i Soler. Moltes gràcies, Laura!
Fa gairebé dos anys que vaig conèixer, a través del Jaume, l’escola Gras i Soler. Em van fer un regal moooolt especial i totalment inesperat. Ho vaig explicar a L’amic feliç (de la talpeta). La dinamització de la lectura que porten a terme és una meravella i el conte de la talpeta forma part, habitualment, del seu itinerari.
Molt agraït i satisfet dels vostres regals!
Me’n torno al cau, a veure si enllestim la talpeta en finès i us deixo amb la ressenya de Laura Lagunas del llibre del Jaume Centelles.
Amics de la talpeta 