Biblioteques i talpetes. En bretó, en finès, en afrikaans i en àrab.

Biblioteques (Helsinki, Quimper, Rennes, Brest, Drenthe, Utrecht, Maritzburg, Evanston,…) Setembre i octubre 2019

Biblioteques. Fa vint anys que hi treballo i, fins ara, no he parlat mai de la importància de les biblioteques en la conservació i promoció dels llibres i la lectura. És més, a l’hora de presentar les diferents edicions del conte de la talpeta, us he parlat de bona part de la família que fa possible i dona sentit a la meravellosa existència dels llibres: traductors, llibreries, editorials, il·lustradors, escriptors, mestres, escoles, lectors, narradors,… Faltaria la gent de biblioteques.

Avui és un bon moment de parlar de les biblioteques. Les edicions de la talpeta en finès, en àrab, en afrikaner i en bretó de la meva col·lecció hi són gràcies a elles. Em permetreu que ho il·lustri amb una foto de la Biblioteca Central Tecla Sala de la meva ciutat, l’Hospitalet, que acaba de fer 20 anys!

Bibliotecaris. Dels mil elogis que podria dedicar a la professió he triat un fragment del meravellós llibre “El infinito en un junco” d’Irene Vallejo:

Cada biblioteca és única y, como alguien me dijo una vez, siempre se parece a su bibliotecario. Admiro a esos cientos de miles de personas [bibliotecarias] que aún confían en el futuro de los libros o, mejor dicho, en su capacidad de abolir el tiempo. Que aconsejan, animan, urden actividades y crean pretextos para que la mirada de un lector despierte las palabras dormidas, a veces durante años, de un ejemplar apilado en una estantería. Saben que ese acto tan cotidiano es en el fondo la resurrección de un mundo.

Exhaurits. Sense bibliotecaris i biblioteques, experts en resurreccions literàries, jo no tindria els exemplars finès, àrab, afrikaner i bretó de la talpeta.

L’any 2019 em vaig adonar que hi havia traduccions de la talpeta no es podien trobar a les llibreries (com havia fet fins aquell moment), aleshores em vaig adreçar a diverses editorials per confirmar quines edicions seguien ‘vives’ al mercat i quines no. En alguns casos, la resposta va ser que el llibre estava exhaurit –out of print- i sense previsió de reeditar-lo; en altres, com és el cas bretó, fins i tot l’editorial havia desaparegut.

L’experiència amb l’editorial russa Melik-Pashaev va canviar la meva mirada sobre el tema. Quan els hi vaig explicar el ‘projecte talpeta’ (estudi comparatiu de les traduccions amb la intenció de fer una exposició sobre la diversitat lingüística), em van fer arribar, per sorpresa meva, una còpia digital de la traducció russa, edició que està exhaurida i sense intenció de reimprimir. Això em va obrir els ulls, i el desig, sobre la possibilitat d’aconseguir còpies dels llibres exhaurits. I és en aquest moment que entren en acció les biblioteques.

Helsinki / L’Hospitalet. Setembre 2019

En finès. Feia temps que buscava, sense èxit, l’exemplar en finès. Fins que en Jesús, un amic hospitalenc que fa anys que viu a Finlàndia, em va confirmar (maig del 2019) que el llibre estava exhaurit i no podia comprar a llibreries. Això sí, em va dir que tindria l’antena posada per si el trobava al mercat de segona mà. El setembre del 2019, engrescat per la còpia de la talpeta en rus, li vaig suggerir l’opció de buscar-lo a biblioteques, per saber, al menys, com eren les onomatopeies i el nom del gos en finès. Dit i fet. El va trobar, a l’excel·lent xarxa de biblioteques finlandeses, escanejar i enviar per correu electrònic.

A finals de setembre, vaig poder ‘editar’ a l’Hospitalet una còpia personal del conte Pikkumyyrä, joka tahtoi tietää, kuka kehtasi kakkia kikkaran suoraan hänen päähänsä i el finès es convertia en el 24è idioma de la col·lecció i jo, feliç i content, ja podia comparar un títol més, onomatopeies i el nom del gos en finès. Un agraïment enorme al Jesús, músic i cantaire de corals. Sensible i generós. Gràcies!

Drenthe i Utrecht / L’Hospitalet. Octubre 2019

En àrab. La història de l’exemplar àrab és una doble història de generositat bibliotecària. Em va arribar l’octubre de 2019, el mateix mes que les edicions en afrikaner i en bretó, i va ser el primer dels tres que vaig tenir imprès, per això és el 25è exemplar de la col·lecció. L’edició en àrab és, a més, protagonista d’un meravellós ‘sobre sorpresa’ que vaig rebre poc després.

La talpeta àrab formava part de la categoria d’exemplars exhaurits o introbables. L’havia ‘encarregat’ un parell de cops, a gent que viatjava a algun país àrab, però sense èxit, ni cap informació esperançadora. El gran catàleg bibliotecari Worldcat, que m’ha ajudat a identificar edicions en diferents idiomes, conèixer l’editorial i saber anys de publicació, també m’ha anat bé per localitzar a biblioteques edicions exhaurides. En el cas de l’àrab, em va sorprendre molt la quantitat d’exemplars que hi havia a biblioteques… dels Països Baixos! Vaig decidir provar-ho i els hi vaig enviar algun missatge.

Val a dir que al llarg de les ‘investigacions’ que he fet sobre les traduccions de la talpeta, sovint he enviat missatges i consultes que no han obtingut resposta. Potser perquè no han trobat la persona adequada, o no m’han entès, o simplement perquè no han volgut. Tant se val! La qüestió és que, sovint, he hagut d’adreçar-me a més d’un destinatari per obtenir respostes. Ara bé, el que realment em sorprèn cada vegada que passa, no és el silenci, sinó l’interès i l’emoció de moltes respostes. I acte seguit, la generositat. Això em va passar amb aquests tres exemplars (àrab, afrikaner i bretó): vaig trobar bibliotecaris molt amables, sensibles a la meva demanda i molt generosos.

En el cas àrab, vaig escriure a dues biblioteques, d’Utrecht i de Drenthe, i les dues van respondre i van atendre la sol·licitud. Per una qüestió de drets d’autor, cap biblioteca no pot reproduir i compartir el llibre sencer, així que acostumo a demanar unes pàgines determinades que em permeten comparar allò que m’interessa de les diferents traduccions: les expressions de la talpeta, les onomatopeies i el nom del gos. En aquest cas, vaig rebre les pàgines sol·licitades de les dues biblioteques i, a primers d’octubre, vaig poder imprimir a l’Hospitalet una còpia, d’ús particular, de توصية على كتاب “قصة الخلد الصغير الذي يبحث عمن فعلها على رأسه (Qissat al-khuld al-saghir alladhi jabhath amman – fa’alaha – ala ra’sihi!), la versió en àrab de la talpeta.

Immensament agraït a la Suzanne i en Vincent. Hartelijk bedankt!

PD: la doble generositat. Pocs dies després de rebre les imatges per mail, en Vincent em va demanar l’adreça postal. Al cap d’uns dies em va arribar un regal fantàstic: un exemplar nou de la talpeta en àrab. L’havien trobat, a Alkutub, llibreria alemanya de Tübingen especialitzada en llibres en àrab,… per mi!. Sembla ser que la meva investigació sobre la talpeta en àrab no estava ben resolta. El llibre es podia trobar a Alemanya, no a països àrabs. De fet, es tracta d’una edició de l’any 2017, amb la col·laboració de l’Institut Goethe i el Ministeri d’Afers Exteriors alemany.

Per tant, amb més força i gratitud que abans: Hartelijk bedankt Vincent !!!

Maritzburg (Sudàfrica) i Evanston (EUA) / L’Hospitalet. Octubre 2019

En afrikaans. Em vaig activar amb l’edició en afrikaans perquè uns coneguts havien d’anar a Ciutat del Cap la tardor del 2019 i em va semblar una bona oportunitat d’aconseguir un llibre que, d’una altra manera, difícilment tindria. Abans de fer cap encàrrec però, havia de saber si el llibre es podria trobar a les llibreries de Sudàfrica i, a primera vista, em va semblar que no.

A primers d’agost, vaig contactar amb la Biblioteca Central de Capetown i en Kurt, un amable bibliotecari, em va confirmar l’existència de l’edició afrikaner, enviant-me foto de la portada de l’exemplar de la biblioteca, i em va enviar una tria de llibreries de la ciutat. Malauradament, cap d’elles tenia el llibre en estoc. Finalment, la pròpia editorial, Human Rousseau, em va comunicar que el llibre estava ‘out of print’.

Amb aquesta informació, el mes de setembre, envio missatges a un parell de biblioteques de la ciutat per demanar, si és possible, una selecció d’imatges (on apareguin les onomatopeies i el nom del gos en afrikaner) però, en aquest cas, no rebo cap resposta.

A principis d’octubre, faig un nou intent, amb una tria de 4 biblioteques (tres de Sudàfrica i una dels EUA) i aquest cop sí. Rebo respostes ràpides i amables de dues. L’endemà d’enviar el missatge, en Gene em confirma, des d’Evanston, que la Biblioteca d’Estudis Africans de la Northwestern disposa d’una còpia del llibre i que m’enviarà imatges la setmana següent. L’altre resposta va venir d’una biblioteca municipal de Sudàfrica. La Pranisha, des de Maritzburg, em va dir: Good morning. This sounds wonderful. Thank you for sharing. I would love to read your interpretation and comparisons. We have a copy of the book. I will find it and get back to you. (Les negretes són meves per destacar la complicitat de la Pranisha)

Al seu missatge també em demanà detalls d’on treballo, així que li responc i li explico també el projecte de la col·lecció. La seva nova resposta deia:

Good morning. This is wonderful. I am so excited to have received this mail from you and now we have a connection. Please find attached scanned copies of part of the book. I can not scan the entire book since it is against the copyright law. I hope that this helps. Congratulations on receiving this book in the 27 language. I look forward to hearing from you again with feedback from this project. All the best

I així va ser. Gràcies a la generositat d’en Gene, d’una banda, i de la Pranisha, de l’altra, vaig completar les imatges de la talpeta en afrikaans, vaig imprimir un exemplar de Die storie van die molletjie wat wou weet wie op sy kop gedinges het i el vaig incorporar a la col·lecció. Va ser uns dies abans que l’exemplar bretó, així que, finalment, a l’afrikaans li correspon ser l’idioma número 26 de les talpetes de casa.

PD: Aquests dies he comprovat que fa uns mesos, març de 2020, quan aquí començàvem el confinament a causa de la pandèmia, l’editorial sudafricana, amb molt bon criteri, va reeditar el llibre, aprofitant el recent 30è aniversari del conte. Gran notícia!

Rennes, Brest, Quimper (Bretanya) / L’Hospitalet. Octubre 2019

En bretó. L’editorial bretona que va editar la talpeta en bretó cap a l’any 1997 es diu ‘An Here’, l’equivalent a ‘Les llavors’. Va néixer l’any 1983 amb l’objectiu de publicar en bretó obres pedagògiques i lectures per infants, malauradament va desaparèixer l’any 2006. Impossible, doncs, trobar el llibre en bretó a llibreries. Sort, un cop més, de les biblioteques.

Les mediateques franceses fa anys que són un referent. Els catàlegs col·lectius i les pàgines webs de les biblioteques permeten accedir fàcilment al seu fons per saber què pots trobar a cadascuna d’elles, quines activitats fan i quines especialitats tenen. Vaig buscar biblioteques de l’àrea lingüística bretona que conservessin el llibre Istor ar c’hoz vihan a felle dezhi gouzout piv a oa bet oc’h ober kakc’h war he fenn i que els hi pogués fer gràcia compartir pàgines del conte i el significat d’algunes paraules.

La resposta va ser fantàstica. No només vaig rebre les imatges i les pàgines que necessitava, em van enviar amabilitat, complicitat i professionalitat. Des de Rennes, des de Quimper, des de Brest… Merci Catherine, Merci Marie Rose, Merci Pierre,… Merci beaucoup!

Vaig imprimir la talpeta bretona a l’Hospitalet el mes d’octubre, l’idioma número 27 de la col·lecció.

—————————————————

Postdata final. Fins ara havia fet una entrada individual per explicar l’arribada de cada exemplar. Aquest cop, he fet un post col·lectiu (i més llarg de l’habitual) sobre l’arribada d’aquests quatre exemplars, pel que tenen en comú: les biblioteques i la implicació i voluntat de servei de la gent que hi treballa.

Les properes entrades seran per explicar, un per un, les particularitats lingüístiques de cadascuna de les traduccions. La primera: la talpeta en finès, Pikkumyyrä.