Sudàfrica. Va ser el viatge a Ciutat del Cap d’uns coneguts el que em va fer pensar en l’edició de la talpeta en afrikaans, per encarregar-la. Així vaig saber, al buscar-la en llibreries d’allà, que estava exhaurida i es va activar una part de l’operació “biblioteques i talpetes“.
L’article “El afrikaans, rareza africana de raíz europea“, publicat fa uns anys al diari El País per la periodista Marta Rodríguez, ens situa directament en la complexa i desconeguda realitat africana, de la qual les llengües i la seva evolució constant són un bon mirall. Us deixo l’inici (les negretes són del propi article):
“Tendemos a simplificar tanto el mundo que a veces esa simpleza acaba llevándonos a errores. África es víctima de esas simplificaciones y Sudáfrica, por descontado, no se salva. La enorme riqueza cultural y tribal del país de Nelson Mandela resulta difícil de digerir y, por ello, es común dividir entre negros y blancos, olvidando a la población originaria de India y a los coloured, mestizos que conforman una identidad propia.
Pero ni los negros, más de un 80% de la población, ni los blancos, apenas otro 9%, son homogéneos. Para hacernos una idea, hay once lenguas oficiales de igual rango, y otras tantas tribus que en algunas ocasiones se reparten por otros países vecinos, dejando en evidencia la artificial construcción política de África. De hecho, el himno nacional se canta con cinco de esas lenguas.“
Mapa de distribució de la llengua principal per municipis (2001). L’afrikaans és el color blau. Font: Llengües de Sudàfrica
Afrikaans. El meu desconeixement sobre aquesta llengua (origen, evolució, ús o parlants) era gairebé absolut, també sobre la realitat lingüística del país. Primera lliçó: l’afrikaans no és la única, ni tan sols la primera, llengua de Sudàfrica pel que fa a nombre de parlants (és la tercera, després del zulu i del xosa); la segona: l’afrikaans no és exclusiu de Sudàfrica es parla també a Botswana i a Namíbia, i és present a Zàmbia i a Malawi.
L’afrikaans és una llengua d’origen germànic, derivada del colons neerlandesos arribats al sud d’Àfrica al llarg del segle XVII, influenciada per variants del malai, del portuguès i de l’indonesi, a més de les llengües indígenes khoikhoi i san.
Un dels episodis més conegut de la història de Sudàfrica està lligat a les protestes (i la repressió) de Soweto l’any 1976, motivades per un decret que promovia la imposició d’un ensenyament en afrikaans, mentre que els estudiants reclamaven estudiar en la seva llengua i en anglès. El fet de ser una llengua promocionada pel règim de segregació racial de l’apartheid va afavorir la percepció de ser una llengua exclusivament de blancs. Actualment, els blancs representen un 40% de tots els parlants d’afrikaans de Sudàfrica i els mestissos o coloured (sobretot), els africans negres i els indígenes constitueixen l’altre 60%.
Si voleu aprofundir una mica més sobre aquest punt, podeu llegir l’article “Afrikaans: the Language of Black and Coloured Dissent” que es troba a la SAHO (South African History Online) o, des d’un punt de vista més lingüístic, sobre l’ús i la legislació: “Onze llengües oficials i més: legislació i polítiques lingüístiques a Sud-àfrica” del lingüista alemany Matthias Brezinger (l’any 2017 va rebre el prestigiós premi internacional Linguapax).
Die storie van die molletjie wat wou weet wie op sy kop gedinges het és el títol en afrikaans del conte de la talpeta, traduït per Linda Rode i publicat per Human & Rousseau l’any 2002. És un dels pocs idiomes que té una entrada d’aquest conte a la wikipèdia.
A banda de l’idioma, el gran descobriment d’aquest exemplar ha estat la traductora. Linda Rode forma part de la història de la literatura infantil de Sudàfrica, com a autora, divulgadora i traductora. Nascuda l’any 1937, la seva primera incursió com a traductora és de l’any 1976, l’àlbum il·lustrat alemany Wir können noch viel zusammen machen, de Friedrich Karl Waechter.
Rode és una de les autores que apareix al llibre “Creating books for the Young in the New South Africa”. El capítol dedicat a la seva trajectòria ens parla sobre la seva idea de traducció: Fidel al text original sense ser-ne esclau, capaç de trobar els matisos i les expressions adients per traslladar les emocions del text als nous lectors. Diu: Linda feels that translation requires a strict adherence to the source text but she never translates slavishly. She does allow for differences in idiomatic expressions for different shades of meaning, and for different emotive qualities. A faithful translation is not necesarily an authentic reading experience in the target language.
En el cas del conte de la talpeta, Linda Rode explica com el fet d’haver crescut en una granja la va fer sentir ‘molt propera’ a les descripcions de Werner Holzwarth: Having grown up on a farm, many vivid memories of the ways of animals came to my mind while translating. I was/am still well acquainted with all the different sizes, colours, sounds and textures . . .! And I remember only too well the bane of a barefoot farm child . . . forever putting one’s foot into freshly deposited cow dung.
Podeu descobrir-la com a divulgadora de la literatura infantil en una entrevista de 2013 Trobar l’escriptora allà on les històries comencen.
Hoe gemeen! L’expressió de la talpeta en descobrir el que té al cap, Hoe gemeen!, és una frase molt corrent i molt utilitzada en afrikaans per mostrar indignació i fàstic. És fidel a l’original a l’alemanya So eine Gemeinheit!. En el cas del neerlandès (la llengua més propera a l’afrikaans), també és fidel al sentit de l’original, en aquest cas fent servir una frase feta, Wel hier en gunter!, que expressa sorpresa, indignació i disgust.
Eufemisme. La traducció a l’afrikaans manté l’eufemisme, com l’alemany, per referir-se a la tifa que la talpeta porta al cap. És el terme gedinges, passat del verb dinges, terme que en afrikaans es fa servir, com a nom o com a verb, per substituir una paraula que el parlant no recorda en aquell moment o no la vol pronunciar. Recorda al dallonses català i està molt allunyat del gepoept neerlandès, tal com vaig comentar a l’entrada “Een kleine mol“.
Onomatopeies. En general estan més a prop, evidentment, de les sonoritats de l’alemany ,l’anglès o el neerlandès. Per exemple, el so de la cabra afrikaans al fer-ho plippedie-pliep s’acosta al klackesdiklack, al plippety plop i al plokkeplok d’aquests idiomes. Diferent del català cloc, clac, cloc, clac, del castellà tac, toc, tac, del gallec clac, cloc, clac.
Slapsnoet. Una de les consultes que vaig fer a la Linda va ser sobre el nom del gos, si tenia un significat especial (recordeu que en alemany és Hans-Heinerich). La resposta: Yes. It means – more or less – slack snout; slack-jowelled. The illustration of the miscreant dog explains the choice of name. In addition, Slapsnoet has an onomatopoeic connection with slagter (butcher). Nosaltres ho traduiríem com ‘Musell flàcid/penjant)’, o en castellà: “Hocicolaxo”.
Vaig voler compartir amb ella, pel contrast de dues llengües molt properes (però amb una societat sociològicament diferent), la traducció neerlandesa del nom del gos: Bullebak, un nom amb intenció (abusador, cercabregues, rufià,…) i també l’ús de la paraula gepoept (caca). No ho sabia. La seva resposta:
Heh-heh! Not at all surprised at gepoept in the Dutch title. The Dutch are rather renowned for calling a spade a spade (i.e. calling a thing by its name) –and I love them for that! I didn’t know the dog was called Bullebak in the Dutch. We have the same word in the Afrikaans language, with the same meaning: bully; tormentor; uncouth, impolite fellow, etc. (I actually have sympathy with the poor dog –he couldn’t have forseen that the mole would stick out his snout at that inopportune moment! So, in Afrikaans his name is simply a comment on his appearance– his “character” is not being judged!)
És una de les gràcies de comparar les traduccions. Trobar les diferents opcions dels traductors per acostar la història (i els personatges) als seus lectors. Linda Rode no jutja el gos. Jo estic amb ella.
Acabo aquesta entrada molt feliç i content, “doodgelukkig”, de les seves aportacions.
Moltes, moltes gràcies, Linda, per la teva generositat i complicitat. Un plaer.
Us deixo amb la contraportada del llibre. L’afrikaans és una de les poques edicions que aprofita la contraportada per fer un resum/reclam de la història.
Contraportada de l’edició en afrikaans
PD: Propera entrada: sobre la talpeta en bretó, la llengua número 27
PD2: Una primícia: ahir em van fer arribar a casa la talpeta en frisó, el 30è i, casualment, un idioma emparentat i veí del neerlandès, l’origen del afrikaans.
Amics de la talpeta 