Guadalajara, Jalisco. Primavera 2021
Del Topito Birolo y de todo lo que pudo haberle caido en la cabeza (1990) és una meravella editorial. Es tracta de la versió més peculiar de totes les traduccions de la talpeta que he comentat fins ara, i ja en són gairebé 30. El llibre m’ha arribat directament de Mèxic, gràcies a la generositat de Peggy Espinosa, editora de Petra, i és un exemplar de la reimpressió de 1992, una autèntica joia, ja que el llibre està exhaurit des de fa anys. És un REGAL amb majúscules.
Traducció primerenca. Del topito Birolo es va publicar l’any 1990 i va ser una de les primeres traduccions de Vom Kleinen Maulwurf (1989), juntament amb la neerlandesa, també de 1990. L’any següent es va traduir al danès i al castellà, en una edició espanyola.
La publicació de Del topito Birolo a Mèxic és a l’inici d’una exitosa aventura editorial: Petra Ediciones. D’altra banda, també forma part d’una experiència educativa que va revolucionar la manera d’entendre la lectura a les aules mexicanes: la col·lecció de llibres ‘Libros del Rincón’.
Petra Ediciones es va fundar l’any 1990 a Guadalajara, la ciutat mexicana que des de 1987 organitza una de les fires del llibre més importants del món, i el primer llibre que van publicar va ser, justament, Del topito Birolo y de todo lo que pudo haberle caido en la cabeza.
Peggy Espinosa, editora de Petra, rememora aquell moment a la revista “Educación y Bibliotecas” (núm. 155, 2006), en un text que Gustavo Puerta reprodueix a l’article, La primera vez…: nueve pequeños editores hablan de su primera publicación:
Petra Ediciones se constituyó en 1990. Fundamos la editorial cinco socias. Queríamos un gran título que encabezara nuestro catálogo de publicaciones para la feria del Libro de Guadalajara de ese año y contábamos con muy poco tiempo, por lo que decidimos comprar derechos. Margarita Sierra realizó el contacto con Peter Hammer Verlag en la Feria de Frankfurt y así fue como “Del Topito Birolo y todo lo que pudo haberle caído en la cabeza” de Werner Holzwarth, ilustrado por Wolf Elbruch, se convirtió en el primer libro de nuestra editorial (…)
La experiència fue maravillosa, escriu Peggy Espinosa. El libro salía y entraba de las aulas y las escuelas y pasaba de mano en mano causando gran goce y curiosidad entre sus lectores: maestros, niños de preescolar, primaria y secundaria y padres. Fueron más de 50.000 ejemplares tirados en varias reimpresiones y vaya que el tema no era fácil por ser tan controvertido. (…) Actualmente, seguimos agradeciendo y sabemos lo afortunadas que fuimos al publicar “Del Topito Birolo y todo lo que pudo haberle caído en la cabeza” como nuestro primer libro.
Peggy Espinosa ha rebut, al llarg del anys, diversos premis de prestigi per la seva feina en el món de la literatura infantil, l’últim ha estat el premi nacional mexicà Juan Pablos al mèrit editorial 2017.
Libros del Rincón. “Del Topito Birolo y todo lo que pudo haberle caído en la cabeza” forma parte del acervo del programa de Libros del Rincón desde 1990 y según encuestas realizadas por investigadores quedó en segundo lugar entre los favoritos de pequeños y grandes, explica Peggy Espinosa.
“Libros del Rincón” és una col·lecció de llibres de la ‘Unidad de Publicaciones de la Secretaría de Educación Pública’ (SEP) de Mèxic que, dirigida per Marta Acevedo, s’inicia l’any 1986. L’objectiu és la distribució de llibres gratuïts a escoles públiques mexicanes, des de preescolar fins a secundaria.
El traductor del topito, Alfonso Morales, ens explica la importància d’aquesta iniciativa: En 1986, Marta Acevedo había creado un programa editorial y de promoción de la lectura llamado Libros del Rincón, adscrito a la Secretaría de Educación Pública del gobierno mexicano. Su propósito era poner a disposición de los infantes de las escuelas públicas libros atractivos en su contenido y en su diseño que invitaran a leer sólo por gusto. Entre los muchos méritos que habría que reconocerle a ese programa, que Marta encabezó por ocho años, se cuenta el haber sido una de las plataformas en que despegó la literatura infantil y juvenil en nuestro país, gracias a la colaboración de un buen número de escritores, ilustradores, editores y sellos editoriales.
Alfonso Morales, el traductor. Les editores de Petra van tornar de la Fira del Llibre de Frankfurt, l’octubre de 1990, amb els drets per editar el llibre a Mèxic. La idea que tenien era que el llibre fos el cap de cartell del catàleg de Petra a la participació de la Fira del Llibre de Guadalajara que tindria lloc a finals de novembre. Hi havia poc temps per trobar traductor i enllestir l’edició i, finalment, l’escollit que va acceptar el repte de les editores va ser Alfonso Morales, escriptor, fiable i amb sentit de l’humor, a més, havien compartit experiències culturals anteriorment.
Peggy Espinosa, descriu aquest moment a l’article d’“Educación y Bibliotecas”: Realizamos varios intentos antes de encontrar al autor de la versión de la traducción definitiva. Era necesario que el humor y el ritmo de la edición original se conservaran y no era tarea fácil, pero Alfonso Morales logró un texto fresco que encantó a los pequeños lectores.
Alfonso Morales és conegut a Mèxic com un activista cultural: historiador, investigador, curador, museògraf, escriptor, editor, director de la revista de fotografia Luna Córnea. Va debutar debut en el món de la literatura infantil y juvenil amb el llibre: Parches y remiendos o de lo que le dijo el Turco al Almirante. Amb tot, per Alfonso Morales la traducció del topito va ser tot un repte.
L’any 1990, l’autor Werner Holzwarth i l’il·lustrador Wolf Erlbruch no eren tan coneguts com ara i la història de la talpeta encara no s’havia convertit en un èxit mundial. Explica Morales: La editora Marta Acevedo me entregó [un ejemplar del libro] para que lo revisara, junto con una versión del texto que alguien había traducido del alemán al español (…) me sirvió para llevar a cabo la nueva versión que Marta me solicitó, la cual fue publicada como libro inaugural de Petra Ediciones, que en ese mismo año Peggy Espinosa echó a andar en la ciudad de Guadalajara, Jalisco.
Més ‘andaduras’ del ‘topito’. L’any 1991 es va publicar a l’Argentina una edició curiosa del llibre Del Topito Birolo y de todo lo que pudo haberle caido en la cabeza. Aquesta edició va popularitzar el personatge del ‘topito Birolo’ a Argentina i la seva característica distintiva és el cridaner fons groc de la coberta.
El responsable de l’edició és el Centro Editor de América Latina, una editorial argentina, social i políticament molt activa, fundada l’any 1966 i tancada el 1995. L’entrada de la wikipèdia sobre aquesta editorial inclou una referència destacada al topito Birolo, senyal de la popularitat que el llibre va tenir a Argentina. L’entrada “Cacas para reir” del blog del Sudacarenegau inclou la reproducció del conte que em va servir per fer una còpia impresa quan preparava els comentaris de la nova traducció argentina de Sebastián Vargas per Libros del Zorro Rojo Argentina, per comparar (aleshores no tenia, ni preveia tenir el regal de l’edició original mexicana).
La repercussió. El topito Birolo ha estat una història d’èxit a Mèxic, i també a Argentina. El tema de la ‘caca’, i l’humor amb que està tractat, ha generat molta activitat escolar i articles especialitzats analitzant el seu impacte. Us mostro tres exemples:
1.- El número 167 de la revista Imaginaria, novembre de 2005, reprodueix l’article El libro del Topito Birolo. Lecturas cómplices e irreverencia de Mirta Gloria Fernández. L’article es basa en una ponència presentada a un congrés internacional de la Facultat de Lletres de la Universistat de Buenos Aires: “Debates actuales. Las teorías críticas de la literatura y la lingüística”, i analitza les reaccions que provoca la lectura del conte, parla dels tabús i de l’atracció infantil cap a la transgressió.
La revista Imaginaria és una revista online sobre literatura infantil i juvenil, dirigida a docentes, padres, bibliotecarios, escritores, ilustradores, especialistas, y a toda persona relacionada con los niños y la lectura. Originada en Buenos Aires, Argentina, se publica desde junio de 1999. Es va deixar de fer l’any 2014, després d’haver publicat 335 números.
2.- Al número 16 de “Miradas y voces de la LIJ”, juliol 2017, hi ha l’article La lectura literaria y el lector. ¿A los niños les gusta leer? ¿Qué les ofrecemos a la hora de elegir un cuento? ¿El adulto juzga desde qué lugar? de Zulma Prina. L’article analitza el conte de la talpeta i explica l’experiència de lectura de la pròpia autora amb alumnes de primer curs d’una escola pública.
Miradas y voces de la LIJ és una revista trimestral dedicada a la investigación y difusión de la literatura para niños y jóvenes, editada por la Academia de Literatura Infantil y Juvenil.
3.- L’article Del topito Birolo y de todo lo que movilizó su lectura de Ignacio Luis Scerbo, publicat al número 3 de la revista “En Foco. Salud y educación”, setembre de 2018. Parla dels efectes de la lectura, amb l’exemple del topito, a l’escola, quins sentits s’activen.
Narració oral del topito. Per acabar, us faig tres suggerències de vídeos amb la narració d’aquesta versió. La primera, més sòbria, està penjada al canal del Museo del libro y de la lengua de la Biblioteca Nacional Mariano Moreno d’Argentina.
El segon és d’una entusiasmada narradora mexicana.
Finalment, el tercer. Si encara us queda energia i curiositat us recomano la narració oral d’una mestra mexicana pels seus alumnes, penjada al facebook. Un espectacle!
Entrada pendent:
El topito Birolo. La lectura
PD: Aquesta entrada està reescrita perquè no em va agradar com havia quedat. La vaig penjar per primer cop, incloent-hi els comentaris de la lectura l’estiu del 2021. Ara els he deixat per una propera entrada.
Aquests dies coincideixen amb la preparació de l’exposició La talpeta n’ha fet 30! …31! …32!! …i 33!!!. Us en parlaré aviat.
Amics de la talpeta 