Un dels moments més alegres i emocionants de l’any 2022 va ser la trobada, a l’Hospitalet, dels ‘Amics de la talpeta’ amb en Werner Holzwarth i el seu fill Julian, creador i inspirador de la història respectivament, per celebrar els 33 anys de la publicació del conte. D’aquella fantàstica experiència n’hem deixat constància en Jaume Centelles a la pàgina ‘Invitació a la lectura’: Uns dies amb Werner Holzwarth, i jo mateix, en aquest bloc: La festa de la Talpeta. La satisfacció dels Amics.

Malauradament, hem acabat l’any amb la trista notícia de la mort d’en Wolf Erlbruch, l’il·lustrador del conte. Erlbruch és el creador de la talpeta tal com la coneixem: propera, entranyable, decidida i resolutiva, és a dir, una talpeta empoderada (que ja ha fet 33 anys!).

Com a la bonica història que el mateix Erlbruch ens explica a l’àlbum il·lustrat de El pato, la muerte y el tulipán, ‘la mort l’ha pres en braços i se l’ha endut al gran riu’.


Diu Erlbruch, traduit per Moka Seco Reeg: “Allí, lo acostó con mucho cuidado y le dio un suave empujoncito. / Se quedó mucho tiempo mirando cómo se alejaba. Cuando le perdió de vista, la muerte se sintió incluso un poco triste. Pero así es la vida”.
Aquestes són les darreres paraules del conte, tot i que no són el final. La història acaba amb una il·lustració sense text, una il·lustració que ens fa entendre l’essencial. Us recomano que us el mireu i el llegiu sencer. “Más que de tristeza la historia habla de serenidad y aceptación“, llegim a ‘Nina Laluna’.

Al bloc ‘Nina Laluna‘, la seva autora Claudia l’anomena Wolf Erlbruch, el ilustrador de las grandes preguntas i l’escriptora Nuria Barrios, a l’obituari publicat a “El País”, Muere Wolf Erlbruch, autor de ‘El pato y la muerte’, destaca “Escribió para niños quizá porque son los únicos seres que se enfrentan con naturalidad a las preguntas esenciales de la vida“. Els seus àlbums i les seves il·lustracions són una manera de respondre, i molt sovint són respostes profundes i delicades alhora.
Carrera en solitari. Després de (l’èxit de) la talpeta, l’any 1990 publica el seu primer àlbum personal (il·lustracions i text), Els cinc horribles. Un gripau, una rata, un ratpenat, una aranya i una hiena són els protagonistes. L’aspecte físic, l’acceptació, l’amistat, la companyonia i la col·laboració són part dels temes que apareixen al conte.

L’any 1991 publica Leonard, dedicat al seu fill, de nom Leonard. Aquest cop els protagonistes són un nen, la família i els gossos… ah! i una fada!. El tema és la gestió de la por.

L’any següent, el 1992, apareix El milagro del oso, una història entranyable i divertida sobre la procreació. Sense deixar d’il·lustrar textos d’altres autors, l’any 1999 publica un altre àlbum interessant: Por la noche. Narra el viatge d’un nen a la nit, acompanyat pel seu pare. Cadascú veurà i sentirà coses diferents. I aquest és, segurament, un dels secrets dels llibres d’en Wolf Erlbruch: aconsegueix agradar tant als infants com als adults, malgrat que cadascú d’ells vegi i senti les seves històries de manera diferent.
“Ets aquí per estimar la vida“. L’any 2004 Erlbruch publica La gran pregunta, un àlbum de caire filosòfic, adreçat als infants, resolt de manera brillant. Si encara no ho heu fet, us recomano dues coses: llegir-lo i complementar la lectura amb la ressenya de, la sempre magnífica, Teresa Duran a la revista Babar. El voldreu tornar a llegir per assaborir-lo millor.

En aquest moments, pren una especial importància la resposta del personatge de la mort a la gran pregunta: “Ets aquí per estimar la vida”. Una mort, per cert, que ens recorda molt la que uns anys després veurem al conte de l’ànec, la mort i el tulipà. La història de El pato, la muerte y el tulipán arriba el 2007. En castellà, la trobem editada per Barbara Fiore. Tot i que, a les primeres edicions del conte el tulipán no apareixia al títol, quedant com a El pato y la muerte, a partir de la 4a edició del 2019 (ja van per la cinquena!) es va recuperar el títol original ben traduït.
Wolf Erlbruch va rebre el Premi Hans Christian Andersen pel conjunt de la seva producció, i l’Astrid Lindgren Memorial Award, dos dels premis de la literatura infantil i juvenil més prestigiosos que es poden rebre. Merescudíssimament!

En record de Wolf Erlbruch.