En ucrainès. Про малого крота

Comprat a l’editorial ucraïnesa Чорні Вівці (Ovella Negra). Juny 2022

Чорні Вівці és l’editorial que ha editat la talpeta en ucraïnès. El nom està escrit en alfabet ciríl·lic, transcrit a l’alfabet llatí ho llegim Chorni Vivtsi i significa ‘Ovella Negra‘. És una editorial especialitzada en literatura infantil fundada l’any 2015 a la ciutat de Txernivtsí, al sud-oest del país, propera a la frontera amb Romania.

La talpeta en ucraïnès és de 2017, com l’edició en escocès. Posteriorment, s’ha editat en cinc llengües més: occità (2018), luxemburguès (2019), gal·lès (2020), eslovè (2021) i esperanto (2023).

Vaig descobrir l’editorial Chorni Vivtsi la primavera de 2022, quan preparavem la festa del 33è aniversari de la talpeta. Teniem a punt una exposició amb 33 exemplars en 33 llengües o traduccions diferents i l’autor de la història, en Werner Holzwarth, venia a inaugurar-la amb el Jaume Centelles.

En aquell moment, bona part dels europeus miravem amb incredulitat i amb el cor encongit cap a Ucraïna. El 24 de febrer de 2022, Rússia havia envait territori ucraïnès, iniciant una guerra que encara dura. Aconseguir la talpeta ucraïnesa per incorporar-la a l’exposició de forma especial hagués estat una manera de sumar-nos simbòlicament a les mostres de solidaritat i al desig de pau. Vaig contactar amb l’editorial per saber si era possible.

L’editorial tenia el llibre en estoc i el vaig poder comprar sense problema però no vam ser a a temps d’incloure-la a l’exposició La talpeta n’ha fet 30! …31! …32!! …i 33!!!. Per qüestiones duaneres va trigar més del compte. Amb tot, rebre el llibre directament des d’Ucraïna, en aquell moment tan complicat, em va semblar un petit gest de vida. Malgrat tot, la vida seguia i encara hi som.

La talpeta en ucraïnès és l’exemplar número 34, dels 45 de la col·lecció, que comento en aquest bloc.

Про малого крота, який хотів дізнатися, хто наклав йому на голову és el títol, escrit en alfabet ciríl·lic. La transcripció a l’alfabet llatí seria Pro maloho krotà, iakíi khotiu diznàtyssia, khto naklau iomú na hólovu, i la traducció al català, Sobre el petit talp que volia esbrinar qui li havia “dipositat” [allò] al cap.

El títol ucrainès manté l’eufemisme de l’original alemany i no parla directament de ‘cagar’; fa servir la paraula наклав, naklau, (del verb nakladaty) que significa literalment ‘dipositar’ (alguna cosa sobre d’una altra). Evidentment, hi ha un doble sentit, com al text original d’en Werner Holzwarth, que s’entèn sense problema. A més, les il·lustracions d’en Wolf Erlbruch són tan bones!

Qui m’explica tot això és Catalina Girona, traductora d’ucraïnès; sap alemany, castellà, català, anglès, francès,… i forma part de l’associació d’ucraïnesos a Catalunya Txervona Kalyna. Una assessora de luxe!

L’Associació d’ucraïnesos a Catalunya “Txervona Kalyna ha estat la meva salvació per poder comentar la traducció amb criteri. Buscant algú que m’ajudés a entendre el text, vaig contactar amb l’associació Txervona Kalyna i Yuliya Dovgopola, presidenta de l’entitat, em va posar en contacte amb la Catalina i l’Andrii, unos de nuestros mejores traductores. Seguro que le ayudan, va dir. I així ha estat. Amb molta generositat però, sobretot, amb molt de coneixement m’han parlat de la llengua ucraïnesa i d’aquesta traducció. (Moltes gràcies, дуже дякую).

L’expressió de la talpeta, quan s’adona de la situació, mostra fàstic, indignació, sorpresa o retret, segons la traducció. En aquest cas, és un retret, carregat d’indignació, això sí. En ucraïnès diu Що за підлота! (transcrit: Xtxo za pidlota!) que vol dir Quin canalla!, és a dir, ‘algú dolent i menyspreable, capaç de cometre els actes més reprovables‘.

Les onomatopeies són una de les gràcies del conte, i més quan s’explica en veu alta. Quan la talpeta interroga els animals per saber qui li ha fet allò al cap, cada animal fa una demostració de com fan allò per demostrar la seva innocència. L’autor ens ho fa sentir, mitjançant les onomatopeies.

Les onomatopeies van seguides de les descripcions dels excrements resultants, cada animal ho fa diferent, també els noms: la llebre fa cagallons, el cavall bonyiga, la vaca buina o tifa.

La traducció ucraïnesa -a diferència de l’alemany que manté sempre el mateix eufemisme- quan la talpeta pregunta has estat tu qui m’ha fet allò al cap…?, fa servir cinc eufemismes de cagar diferents. Tots són alegres i simpàtics, col·loquials, comuns i molt entenedors.

Al colom li diu: “Ets tu qui m’ha fet una creació sobre el cap?” (en ucarïnès: “Це ти наробив мені на голову?” / Tse ty narobyv mení na hólovu?). наробити / narobyty vol dir ‘fer’, ‘crear’.

L’onomatopiea del colom és чвирк / Txvyrk (si ho podeu pronunciar).

L’onomatopeia del cavall és Txvak-txvak-txvak. I la pregunta que li ha fet la talpeta: “Ets tu qui m’ha fet una pila sobre el cap?” навалити [navalyty / navaliti] (apilonar, fer una pila). De fet, acaba fent una pila de cinc bonyigues.

L’onomatopeia dels cagallons de la llebre és la més universal: Tr-r-ra-ta-ta-ta-ta. És molt semblant en tots els idiomes. La pregunta que li fa la talpeta ucraïnesa: “Ets tu qui m’ha fet un fàstic sobre el cap?”. напаскудити [napaskúdyty / napaskúditi] (fer fàstic, fer un fàstic).

L’onomatopeia de la cabra: Kak-kak-kak. En aquest cas, la talpeta s’ho mira amb una certa admiració, potser per això el verb de la pregunta és més ‘artístic’: “Ets tu qui m’ha fet una creació sobre el cap?”. наробити [narobyty / narobiti] (fer, crear, produir una creació).

De la vaca, sorprèn la repetició: Liop-liop-liop. En català, per exemple, és ‘xof’ i en castellà ‘flop’. Quan la talpeta pregunta, diu “Ets tu qui m’ha fet un munt sobre el cap?”. накладати [nakladaty] (posar, amuntegar, fer un munt).

Pamts és l’onomatopeia del porc ucraïnès. Abans, la talpeta li ha preguntat: “Ets tu qui m’ha fet aquest oi sobre el cap?”. нагидити [nahýdyty, nahíditi] vol dir fer fàstic, fer ois, fer un oi, fer un disgust.

Finalment, quan la talpeta micro-defeca sobre el gos, en ucraïnès és: i  r-r-raz. La Catalina m’ho tradueix com i vet aquí! / a l’acte / en un bufit / d’un cop / en una exhalació / bitllo-bitllo.

El nom del gos es manté exactament igual que en alemany, Hans Heinerich, cosa que té un efecte humorístic, sona divertit, com si fos un gran senyor.

El final del conte és igual que en alemany, el petit talp s’en va tot cofoi i satisfet, i se’n torna a la seva talpera. No afegeix text, ni interpretacions, com fa, per exemple, la traducció al luxemburguès, l’anterior que vaig comentar.

L’ucraïnès és un dels pilars de la identitat del país, em diu la Catalina.

L’ucraïnès és una llengua eslava. Per fer-nos una idea del vincle amb les llengües veïnes, la Catalina em diu: El bielorús és l’idioma més proper. L’ucraïnès i el bielorús vindrien a ser com el català i l’occità. Amb el rus és més distant, la relació vindria a ser com el castellà i el català, tot i que l’ucraïnès i el rus son més distants entre si. El polonès seria com el francès, una mica estrany com es pronuncia i s’escriu, però reconeixible com a idioma germà, al cap i a la fi.

En general, els ucraïnesos, bielorussos, txecs, eslovacs i polonesos s’entenen mútuament, no tant els russos, perquè el rus és un idioma més llunyà, les altres llengües comparteixen més aspectes i també vocabulari. L’hongarès seria com el basc, totalment inintel·ligible, igual que el tàtar de Crimea, l’idioma nadiu i amb estatus oficial (abans de la invasió russa), tampoc seria intel·ligible per un parlant d’idiomes eslaus perquè forma part de la família de les llengües turques.

Ucraïna és un país multilingüe i tolerant, amb diferents llengues i pobles presents al país. Apart de l’ucraïnès, el bielorús i el rus, a Ucraïna també es parla el tàtar de Crimea (idioma nadiu, com el karaïm). També hi ha molta presència del polonès, (polonesos que han estat al país per generacions); del yídix, (els jueus han contribuït enormement a la cultura d’Ucraïna, aportant grans fites literàries -en yídix, ucraïnès i rus-, també vocabulari, música i cultura en general. També hi ha hongarès a la Transcarpàcia, a prop d’Hongria, i alemany, grec (a la vora del mar d’Azov), gagaús (parlat pels gagaüsos, a prop de la desembocadura del Danubi, a l’òblast d’Odessa), el romanès/moldau a prop de les fronteres, l’armeni i el georgià arreu, per les seves respectives diàspores, però especialment a l’occident i a Kíiv, el romaní, parlat pels roma o gitanos d’Ucraïna.

Lingüicidi. Al llarg dels segles, la llengua ucraïnesa, igual que la catalana, ha sigut sotmesa a polítiques lingüicides per part d’un estat imperialista. A partir del s. XVIII, l’ucraïnès va ser prohibit innombrables vegades. A l’època soviètica, després d’un breu període de normalització lingüística, els anys 20, el règim bolxevic va engegar un atac frontal contra tots els idiomes que no eren el rus, promovent la russificació forçosa i massiva entre els ucraïnesos, i entre els altres pobles de la Unió Soviètica. Els anys 30, la llengua ucraïnesa va ser intervinguda a tots els nivells (gramàtica, lèxic,…). Van ser prohibides estructures gramaticals senceres. Els anys 40, després de la guerra, Moscou va encarregar un grup d’experts per reescriure els diccionaris i la gramàtica ucraïnesa, adaptant-los per apropar l’idioma més al rus, fer-lo semblar més “dialecte”. Els diccionaris anteriors van ser “desapareguts” de les biblioteques públiques.

La lletra Ґ , un exemple. L’ucraïnès s’escriu amb l’alfabet ciríl·lic ucraïnès, té el seu alfabet ciríl·lic propi, que comparteix base amb altres llengües, principalment eslaves. Hi ha un ciríl·lic ucraïnès, un de serbi, un de búlgar, un de bielorús, etc.

El ciríl·lic ucraïnès conté la lletra Ґ [g de ‘gra’] i la lletra Г [h de ‘hello’ o ‘hotel’, pronunciat en anglès], mentres que el rus només té la lletra Г, que representa el so de [g de ‘gra’]. Durant la Unió Soviètica, es va prohibir la lletra Ґ, i per tant, se suposa que s’havia d’emprar la Г a tot arreu, que passava a significar [g de gra] com en rus, eliminant el so de [h de hello]. En ucraïnès predomina aquest so de [h] per sobre de la [g de gra], mentres que en rus predomina [g]. De fet, els russos no tenen el so de [h de hello], per això diuen Guítler enlloc de Hitler i Guenry enlloc de Henry. Quan reescrivien els diccionaris ucraïnesos des de Moscou, els anys 40, es va eliminar i PROHIBIR!! la lletra Ґ perquè la Г [h] passés a voler dir [g] i així embolicar la troca i eliminar o bandejar un dels trets diferencials de l’ucraïnès.

Per acabar. Un video que reprodueix el conte de la talpeta en ucraïnès, elaborat amb finalitats educatives per ГО Вухо. Gaudiu-lo!

Immensament agraït a la Catalina, l’Andríi i la Yuliya, tots de l’associació ucraïnesa catalana Txervona Kalyna.

I un agraiment especial també per la traductora: Oleksandra Hryhorenko. No he tingut necessitat de contactar amb ella, m’ha estat més fàcil contactar amb la família ucraïnesa catalana però la feina de traducció m’ha semblat excel·lent.

La Talpeta n’ha fet 36!

Agost 1989. El conte de la talpeta va arribar a les llibreries alemanyes l’agost de 1989. Això vol dir que… la talpeta n’ha fet 36!

Il·lustració d’en Wolf Erlbruch pel 30è aniversari de la talpeta (2019)

L’any passat, per celebrar els 35 anys, l’editorial Peter Hammer va editar una versió mòbil molt divertida i fàcil de manipular. Aquesta versió és va traduir als idiomes més propers i l’agost del 24 una companya de la biblioteca, l’Eulàlia, el va veure a l’aeroport de Copenhaguen i, molt amablement, es va oferir a portar-me’l. Tinc, per tant, una edició en danès, record dels 35 anys de la talpeta. Per cert, us recordo que la danesa és la traducció més ‘dura’ amb el pobre Hans-Heinerich. Ho podeu comprovar a Lille muldvarp. En danès.

Avui però, us parlaré del regal que acabo de rebre, l’any que la talpeta n’ha fet els 36 (i jo 63!).

Agost 2025. Aquest mes d’agost he rebut un regal mooolt especial: un exemplar de l’edició amb pestanyes mòbils en feroès. La Sílvia i la seva família l’han portat directament de les Illes Feroe. M’ha fet moooolta il·lusió!

Tinc un carinyo especial a l’edició feroesa perquè em va costar molt editar-ne una còpia en paper. Ho vaig explicar l’agost de l’any passat a En feroès. Um litlu moldvørpuna.

Quan buscava la talpeta en feroès -per l’exposició “La talpeta n’ha fet 30! …31! …32!! …33!!!“- aquesta estava exhaurida. Vaig contactar amb l’editorial BFL, amb la llibreria Rit&Rak i amb la biblioteca pública de Tórshavn i, finalment, vaig aconseguir imprimir un exemplar gràcies a les imatges escanejades que em van enviar.

Per tant, haver aconseguit un exemplar nou, autèntic, editat per BFL (són mestres de feroès), comprat a Rit&Rak i que hagi viatjat directament de les Feroe de la ma d’una família amiga… és un luxe! Feliç i content!

Els set formats de la talpeta. Ja sabeu que el número 7 és, universalment, un número especial; també ho és pel conte de la talpeta. Ho vaig explicar a I set,… la història (o Bristol 4). Avui afegim un motiu més: l’edició mòbil amb fulls de cartró és el format número 7.

Hi ha la primera edició, en format DIN-A 4, tapa dura i fulls de paper. És el format clàssic dels àlbums il·lustrats. Amb el mateix número de pàgines i la mateixa estructura narrativa, hi ha tres edicions més: el format mini, el format XL (ideal per explicar el conte en grup) i el format en què tots els fulls són de cartró (ideal per l’autonomia dels nens i la resitència del llibre a l’hora de passar les pàgines). Finalment hi ha els tres formats ‘especials’: l’edició ‘pop up’ (més delicada), l’edició ‘amb so’ i l’última que ha arribat al mercat, l’edició amb pestanyes mòbils i fulls de cartró (ideal pels més petits).

L’èxit d’una ‘tragèdia’ que esdevé ‘comèdia’. Quan en Werner Holzwarth (foto d’Antonia Justicia, a La Vanguàrdia) va venir a l’Hospitalet, ens va explicar les dificultats que va tenir per trobar una editorial que vulgués publicar una història de ‘caques’. Qui la comprarà? La persistència de l’autor -i l’encert de trobar el jove Wolf Erlbruch, que va acceptar el repte d’il·lustrar la història- va aconseguir que la divertida història d’una caca i un gos que explicava al seu fill es convertís en àlbum il·lustrat.

Avui en dia La talpeta que volia saber… és un clàssic de la literatura infantil, s’ha traduït a més de 40 llengües -moltes d’elles minoritzades que busquen amb aquest conte estimular el seu ús-, s’han venut més de 4 milions d’exemplars, s’ha adaptat al teatre, s’ha fet un musical, i es continua editant i, a més, amb nous formats… ni el propi autor s’hagués imaginat tant. Així que…

Per molts anys, Talpeta! Per molts anys, Werner!

PD: Per cert, l’any 1989 es va publicar a Catalunya la novel·la La magnitud de la tragèdia de Quim Monzó, una altra ‘tragèdia’ convertida en ‘comèdia’ mooolt recomanable.

Bona companyia per la talpeta.

En luxemburguès. De klenge Maulef

Comprat a l’editorial PersPektiv de Luxemburg. Maig de 2022

La talpeta en luxemburguès va arribar, directament de Luxemburg, just a temps per ser inclosa a l’exposició de 33 versions del conte, organitzada per celebrar els 33 anys de la talpeta. A finals de maig de 2002 va tenir lloc a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet la gran ‘Festa de la Talpeta’ amb la presència estelar de l’autor, Werner Holzwarth. La talpeta celebrava el 33è aniversari i, com a part de la festa, vam voler exposar 33 ‘talpetes’ en 33 ‘llengües’ diferents. L’edició en luxemburguès fou, precisament, la número 33.

Luxemburguès. No sabia que existia la llengua luxemburguesa, l’he descobert gràcies a la traducció de la talpeta. Pensava que en aquest petit país encaixat entre França, Bèlgica i Alemanya els idiomes propis eren el francès i l’alemany. Digueu-me ignorant!

El luxemburguès pertany a la família de llengües germàniques occidentals. En aquesta branca de llengües està emparentat amb l’anglès, l’escocès i el frisó, per una banda i al neerlandès i l’afrikaner, per l’altra. L’idioma més proper però, és l’alemany.

Té al voltant de 400.000 parlants, dos terceres parts com a primera llengua i la resta, com a segona. La immensa majoria d’aquests parlants, uns 350.000, viuen al Gran Ducat de Luxemburg, la resta viu a les regions frontereres de França, Bègica i Alemanya.

Diu la wikipèdia que el luxemburguès era, fins fa poc de temps, una llengua reclosa en el si de la llar sense cap presència oficial i un desconeixement forà de la seva existència (corroboro aquest última afirmació). Això canvia l’any 1984 quan esdevé llengua oficial del país mitjançant una llei específica. Avui en dia, és llengua oficial en un país que en té tres: l’alemany, el francès i el luxemburguès.

Centre Català de Luxemburg. Vaig contactar amb el CCL per resoldre alguns dubtes que tenia sobre la llengua i sobre la traducció de la talpeta. Els hi vaig demanar ajuda i, molt amablement, la Marta P., que viu a Luxemburg des de fa uns anys, es va oferir. Ella m’ha parlat del luxemburguès i m’ha ajudat a interpretar aspectes de la traducció.

Sobre el luxemburguès, em diu: Cal saber que a tot el país un 48 % de la població són estrangers. Un petit percentatge d’aquests estrangers han nascut aquí però no tenen la nacionalitat, ja que ni el pare ni la mare la tenen. Tot i així, a l’escola aprenen el luxemburguès, ja que durant els primers anys (fins a primer de primària) és la llengua vehicular. Després, l’ensenyament continua en alemany i, més endavant, també en francès.

A l’escola primària, malgrat tot, només es fa una hora setmanal de luxemburguès, i no es treballa ni la gramàtica ni l’ortografia —tot i que n’existeixen—, sinó que s’ensenya d’una manera més lúdica i cultural: llegint contes, escoltant podcasts o programes infantils.
I això és relativament recent; fa uns 20 anys, ni això es feia…

Per contra, hi ha tanta oferta de diferents escoles que es pot arribar a néixer a Luxemburg, fer tota l’escolarització aquí i no entendre gens de luxemburguès —com passa amb els infants escolaritzats a les escoles de la Comissió Europea, o a l’escola francesa, alemanya o internacional. A Luxemburg a causa de la enorme multiculturalitat que hi tenim, s’hi parlen moltes llengües més enllà de les tres oficials. A la ciutat, gairebé no se sent parlar luxemburguès; en canvi, en alguns pobles petits, depenent de la comuna, sí que s’hi parla força.

De klenge Maulef wëllt wëssen, wien him e Koup op de Kapp gedréckt huet és el títol en luxemburguès. El va publicar l’any 2019 PersPektiv Editions, una editorial fundada l’any 2016 amb l’objectiu d’editar llibres infantils en luxemburguès, tant originals com traduccions. En aquest cas, la traducció és de Josée Klincker.

Els reptes més evidents a l’hora de traduir el conte de la talpeta són quatre: mantenir o no l’eufemisme del text original, l’expressió d’enuig de la talpeta, les onomatopeies i el nom del gos. A banda de l’opció, que algú fa, d’afegir comentaris personals a la història.

En aquest cas, la traductora Klincher és fidel a l’eufemisme d’en Holzwarth. L’expressió “Ee Koup ze drecken” és una manera eufemística, més fina, de dir “fer caca” sense fer servir ni la paraula fer, ni la paraula caca (al títol, gecréckt és el participi del verb drecken).

L’expressió de la talpeta. En adonar-se de què li ha passat, la talpeta transita entre la sorpresa, la indignació/retret i el fàstic. Cada traducció posa l’accent en algun d’aquests aspectes. Per exemple, a l’edició catalana trobem “Quin fàstic!” i a les castellanes, “Que ordinariez” o “Que grosería”. En luxemburguès diu: “Also, dat do ass awer onerhéiert! Wat enga Frechheet!”. Ho podem traduir així: “I ara… això és increïble! Quina barra!“, després es pregunta: “Qui s’ha atrevit a…?”. És a dir, no parla de fàstic sinó que opta per una barreja de sorpresa i indignació.

Les onomatopeies. Són una de les gràcies d’un conte que és ideal per explicar en veu alta mentre observem atentament les il·lustracions. En el cas del luxemburguès, hi ha una curiositat evident en l’escena del cavall. L’edició en alemany diu “Und -rumpsdipumps- plumpsten fünf große,…”, especificant cinc. L’il·lustrador, Wolf Erlbruch, ens ensenya les -plof, plof- cinc boles enormes i gruixudes (traducció catalana). En luxemburguès diu: puff, puff, puff, puff, puff, puff!, Hi ha sis puff… Potser la talpeta luxemburguesa, tan ben situada, intueix l’aparició d’una bola nova…

Flupp! Una altra singularitat de l’edició luxemburguesa és que la vaca i el porc comparteixen part del so a l’hora de fer allò. En el cas de la vaca: fluppdiwupp! (en alemany, schwuppdiwupp i en català, xof ), i en el cas del porc: fluppsdeg! (en alemany, platschdiplumps i en català, flop)

El nom del gos (i les llicències de la traducció). La frase entre parèntesi O waart, Wurschtelmetti! Dat do kriss du zréck! no està al text original. Vindria s dir: Espera Wurschtelmetti, això t’ho tornaré!

Wurschtelmetti. Sobre aquest nom, la Marta em diu: El nom del gos és perfecte. Així escrit, no té un significat especial, però per separat sí. Metti és un nom masculí molt típic a Luxemburg, tot i que ara ja no es posa tant.I Wurschtel… no sé si escau gaire amb el gos. És un adjectiu que descriu algú que sempre està fent alguna cosa, com un manetes. I aquest gos, en canvi, sembla més aviat passota i gandul! Però el nom és molt graciós.

Feliç i contenta. Glücklich und zufrieden… en alemany. Són els dos adjectius que descriuen l’estat de la talpeta abans de desaparèixer sota terra. En aquest cas, la traductora decideix parlar de justícia i de revenja, allargant el text original. Diu: Apa! Ara ja és just! Aquesta és la meva revenja! I de sobte, la petita talpeta desapareix sota terra amb el morro pel davant. Així segur que ningú no n’hi “apretarà cap al cap”!  No calia. Al meu entendre, la revenja no és l’objectiu de la talpeta.

Feliç i content, i molt agraït. Feliç i content d’enllestir una nova entrada de la talpeta, després de molts mesos inactiu. Feliç i content d’haver descobert l’existència del luxemburguès i, també, del Casal Català de Luxemburg. I, sobretot, molt agraït a la Marta i a la seva família luxemburguesa per resoldre els meus dubtes.

Agraït també al Christophe de Jamblinne, l’editor de PersPektiv, que, tot i que el conte estava exhaurit, va fer l’esforç per trobar un exemplar de De klenge Maulef wëllt wëssen… i el va trobar. És el que encapçala aquesta entrada i que ja forma part de la col·lecció de talpetes. Un plaer.

Propera entrada:

La talpeta en ucrainès.

En gal·lès. Hanes y twrch bach

Gal·lès_portada

Comprat (per correu) a la llibreria Cant-a-mil de Cardiff. Abril 2022

La talpeta en gal·lès, publicada l’any 2020, és una de les edicions més noves, juntament amb les traduccions a l’eslovè (2021) i a l’esperanto (2023). La traducció al gal·lès és obra de l’escriptora Bethan Gwanas i ha estat editada per Gwasg Gomer. El títol, Hanes y twrch bach oedd am wybod pwy oedd wedi gwneud ar ei ben, és prou fidel a l’original alemany: manté l’eufemisme sobre allò, tal com fan també les traduccions al català i al castellà.

La gal·lesa és una de les edicions més boniques i detallistes de la col·lecció de talpetes. M’agrada la tipografia escollida i, d’altra banda, les guardes, que reproduixen petites imatges de la talpeta a doble pàgina, són un detall molt bonic.

Gal·lès_guardes

D’altra banda, al final del llibre, un cop acabat el conte, hi ha dues pàgines extra amb explicacions de la traductora. La primera pàgina ens explica curiositats sobre la talpeta: el número de traduccions (diu que són 34), el d’exemplars venuts (més de 3 milions), aporta informació sobre els autors, Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch, i posa exemples del nom del gos en diferents idiomes.

Gal·lès_text sobre la traducció

La segona pàgina extra és més personal. Explica com va conèixer el conte de la talpeta (a Noruega!) i tracta aspectes de la traducció al gal·lès. Gwannas comenta les dificultats que ha trobat i explica el perquè d’alguna tria. L’edició i els comentaris són un regal pels ‘Amics de la talpeta’.

Gal·lès_foto Bethan i talpeta

També hi trobem una fotografia de la Bethan acompanyada d’una imatge de la talpeta.

Bethan Gwanas, la traductora, és una escriptora contemporània gal·lesa molt popular que escriu i pública gairebé sempre en gal·lès. Gran part de la seva obra recent és ficció per adults, però escriu també novel·les per a adolescents i per estudiants de gal·lès.

Va crèixer a Brithdir, al nord de Gal·les, ha viscut a Bethesda (Gwynedd, nord de Gal·les), Cardiff (sud), Nigèria i França. Es va graduar en francès per la Universitat de Aberystwyth i abans de tenir èxit com a escriptora, ha estat professora, subdirectora del Centre Urdd de Glan-llyn i productora a Ràdio Cymru. L’any 2003 va deixar la feina de promotora literària de Gwynedd per dedicar-se exclusivament a l’escriptura (i, en casos la talpeta, a la traducció).

XNSEg9T

Gal·lès (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones. És la llengua celta més parlada, seguida del bretó (podeu consultar els comentaris sobre la traducció bretona a Istor ar c’hoz vihan… ). És llengua cooficial al País de Gal·lès, una de les quatre nacions que conformen el Regne Unit (juntament amb Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord), on viuen uns 3 milions de persones. Des de 1993 hi ha llei de la llengua gal·lesa que la regula i la protegeix.

map-1-percentage-of-welsh-speakers-aged-three-or-over-according-to-region-july-2019-to-march-2020

El gal·lès s’ensenya i és llengua d’ensenyament a l’escola, tot i així, ha anat patint un procès de substitució lingüística per l’anglès i el número de parlants ha anat baixant al llarg del segle XX. Hi ha un parell d’estudis prou recents que descriuen la situació del gal·lès, un de la BBC del mes de desembre de 2022: Welsh language: Fewer speakers in Wales in past decade i un altre del govern de Gal·lès de febrer de 2022: Welsh in the home and in education (Welsh language use survey): July 2019 to March 2020. Tots dos estudis aporten dades d’ús, alhora que descriuen les dificultats de fer créixer el número de parlants. També parlen de la iniciativa presentada pel govern gal·lès, l’any 2016, per arribar al 2050 amb 1.000.000 de parlants de gal·lès. No sembla fàcil d’aconseguir. Tant de bo el conte de la talpeta hi ajudi.

Hanes y twrch bach oedd am wybod pwy oedd wedi gwneud ar ei ben és el títol de la talpeta en gal·lès. Manté l’eufemisme del títol alemany (a diferència de la bretona que fa servir el terme explícit kakac’h). Gwanas parla alemany i va decidir mantenir-se fidel a l’original. Una altra raó per no fer una referència explícita a la caca és que la paraula gal·lesa que s’hauria de fer servir és cachu, paraula que, segons ella, és bastant vulgar. Diu: Vaig estar temptada, ja que als nens els encantaria llegir aquesta paraula, però molts pares i professors s’haguessin horroritzat.

Gal·lès_frase talpeta

Ych, am afiach!. La primera frase que diu la talpeta es podria traduir com Quin fàstic! (com en català) o Que desagradable!‘. El que destaca, en aquesta traducció, és l’ús del recurs literari de l’al·literació (la repetició d’un so): yCH, am afiaCH!’ gwiCHiodd y twrCH baCH.

La grafia gal·lesa ‘ch‘ equival al so de la consonant velar fricativa sorda, representada amb el signe [x] a l’alfabet fonètic internacional. És un so que en català normatiu no existeix. Equival al so de la ‘j’ castellana, i en alguns casos ‘g’, de: jamón, gente, mejor, página, reloj.  

Gal·lès_porc

Onomatopeies. En les descripcions del so de la caca quan cau les onomatopeies són imprescindibles, són mots creats per imitar els sons naturals. En el conte de la talpeta, a més, són l’essència de la història. En el traducció gal·lesa, són també abundants les al·literacions i, per tant, el reforç de l’efecte sonor. És el cas del porc, A platsh-y-di-plwmp – glaniodd tomen fechan, frown, feddal…, o del cavall: A fflop, plop – plopiodd pump lwmp fel pump afal.

Gal·lès_gos

Cledwyn. També trobem al·literacions en la presentació del gos: Cledwyn, ci y cigydd, ‘Cledwyn, el gos del carnicer’. De fet, Bethan Gwanas explica que la tria del nom, Cledwyn, ve determinada per aquest recurs literari. ‘Gos del carnicer’ en gal·lès és ci y cigydd (Cigydd és carnicer i Ci és gos) i això la va portar a buscar un nom que també comencés amb ‘C’, so I needed a name which started with ‘C’.

Cledwyn és, diu la Bethan, un nom masculí molt antic. “No he sentit mai que ningú digui al seu gos Cledwyn! Per tant, és un nom inusual i inesperat per a un gos“. D’altra banda, la paraula gal·lesa per hard, ‘dur’, és caled, que té consonants similars a cledwyn, “crec que hi ha una associació subconscient entre ‘Cledwyn’ i ser ‘hard/dur’.

Talpeta

Talp o talpa. A la nota final, Bethan Gwanas diu explícitament que no va ser una traducció fàcil. Un exemple: hi ha dues maneres de dir ‘talp’ en gal·lès; al nord en diuen ‘twrch‘ or ‘twrch daear‘, al sud ‘gwahadden‘. Twrch és masculí i gwahadden és femení. Si feia servir el nom femení, amb adjectius femenins, el títol hagués estat ‘Hanes y wahadden fechan oedd am wybod pwy oedd wedi gwneud ar ei phen‘ en comptes de ‘Hanes y twrch bach oedd am wybod pwy oedd wedi gwneud ar ei ben.’ Entre ella i els editors van decidir triar el títol més curt, per tant, masculí. També diu que les il·lustracions de Wolf Erlbuch li semblen més d’un talp que d’una talpeta. En qualsevol cas, en el text final es disculpa amb la gent que diu ‘gwahadden‘ i els convida a fer servir aquesta paraula quan expliquin el conte… si volen.

L’exemple de la traducció gal·lesa planteja el tema del gènere, sempre interessant: topito o talpeta?, mascul·lí o femení?. Fins ara no n’he parlat gaire. Al final, tocarà fer un post monogràfic.

Gal·lès_contraportada

Més reptes de la traducció. Diu Gwannas: “Hi ha una clara diferència entre el gal·lès oral, informal i no estandaritzat i el gal·lès escrit i formal, així que vaig mirar de trobar un equilibri, per facilitar la lectura als lectors de totes les parts de Gal·les, sense fer servir un llenguatge massa rígid o formal. I això mai és fàcil! Si hagués pogut traduir-ho de la manera que parlem a la meva zona de Gal·les, hauria estat molt diferent, però havia de pensar en els lectors d’arreu, inclosos aquells per als quals el gal·lès és una segona llengua”.

Tot i això, també recorda moments divertits: “mentres treballava amb la traducció del conte vaig fer un dinar amb uns tiets molts divertits, ens vam divertir molt practicant els sons de la caca i decidint quins funcionaven millor. Així que treballar en aquest llibre va ser un plaer per moltes raons”.

Gal·lès_feliç i contenta

Un bon final per una traducció molt especial: So working on this book was a pleasure for many reasons.

Molíssimes gràcies Bethan per la teva amabilitat i simpatia.

Diolch yn fawr iawn!

Propera entrada:

La talpeta en luxemburguès. (Sabíeu que existeix el luxemburguès?)

Luxemburguès

En feroés. Um lítlu moldvørpuna

Feroès_page-0001

La talpeta en feroès es va publicar l’any 2008, amb el títol Um lítlu moldvørpuna, sum vildi vita, hvør hevði kukkað í høvdið á sær. La traducció és de Niels Jákup Thomsen i l’editorial Bókadeild Føroya Lærarafelags (BFL). La feroesa és la número 31 de la col·lecció de talpetes i em va arribar l’any 2022, gràcies a la biblioteca pública de Tórshavn, poc abans de la festa d’aniversari dels 33 anys de la talpeta.

L’editorial BFL, Bókadeild Føroya Lærarafelags, és literalment l’editorial de l’Associació de Mestres de les Illes Fèroe, fundada l’any 1956. El seu logotip és un foc de camp i està especialitzada en literatura infantil i juvenil. Publiquen uns 80 llibres a l’any.

Cada any participen a les fires internacionals del llibre de Bolonya i de Frankfurt i així es mantenen al dia de les novetats i de les tendències de la literatura infantil i juvenil. També aprofiten per mostrar el treball dels autors i il·lustradors feroesos.

Les primeres gestions que vaig fer per aconseguir la talpeta en feroès van ser a finals de 2019. Vaig preguntar a BFL sobre la disponibilitat del llibre i, un cop confirmada, em van adreçar per comprar-lo a la llibreria Rit&Rak de Tórshavn, la capital de les Illes Fèroe. Tórshavn prové de Þórshöfn, que en nòrdic àntic vol dir ‘port de Thor’, en honor del déu del tro de la mitologia nòrdica.

Hagués pogut comprar el llibre a Rit&Rák per internet aleshores però em vaig emocionar amb la possibilitat de visitar les Fèroe en una propera ocasió (ens agrada anar cap el nord) i comprar allà la talpeta feroesa-; així que vaig deicidr esperar. Poc després va esclatar la pandèmia, els viatges van quedar descartats i la compra de Um lítlu moldvørpuna pendent… fins l’any 2022.

Preparant la Festa de la Talpeta, vaig voler -ara sí- comprar el llibre per incloure’l a l’exposició de les 33 talpetes però resulta que l’edició estava exhaurida (the book is unfortunately sold out, publisher said). L’única manera d’obtenir una còpia del llibre va ser -amb permís de l’editorial- a través de la biblioteca pública de Tórshavn, la Býarbókasavnið (inaugurada l’1 d’abril de 1969). L’abril de 2022 vaig rebre de Kristina, la bibliotecària, un missatge amb la còpia escanejada de la talpeta en feroès.

Feroès. És una llengua escandinava, de la branca germànica de la família indoeuropea, com l’islandès, el noruec, el danès i el suec (totes amb traducció de la talpeta). És una de les llengües amb menys parlants d’Europa, uns 80.000, la major part són les Illes Fèroe (són uns 55.000 habitants), la resta a Islàndia i a Dinamarca. És una llengua vulnerable, en un cert perill d’extinció.

Per això, és tan lloable la feina persistent de l’Associació de Mestres de les Fèroe, de l’editorial BFL i de les companyes llibreteres i bibliotecàries de Tórshavn per mantenir i promoure l’ús de la llengua feroesa. És admirable.

Feroès_page-0004

Kukkað. Ja sabeu que la primera observació sobre les traduccions és si mantenen l’eufemisme original (‘allò’ que la talpeta té al cap) o si, ben al contrari, parlen explícitament de ‘caca’.

El traductor Niels Jákup Thomsen ha triat fer-ho explícit, fent servir la paraula kukkað: Um lítlu moldvørpuna, sum vildi vita, hvør hevði kukkað í høvdið á sær. És el que fan, també els traductors nòrdics en danès, islandès i noruec, ser explícits.

Feroès_page-0011

Thomsen ho fa al títol i ho fa quan la talpeta interroga els animals. La pregunta és: hevur tú kukkað í høvdið á mær?, que podem traduir per t’has fet caca al meu cap?.

Sovorðnar fúlheitir!. El següent tema de comparació és la primera frase que pronuncia la talpeta. Segons el traductor pot ser més de fàstic, d’indignació o de sorpresa. Fúlheitir! equival a fastigòs, desagradable. En feroès, és una paraula pròpia del llenguatge oral, rarament s’utilitza en llenguatge escrit.

Feroès_page-0006

Onomatopeies. Són el tercer punt d’interès. En la majoria de casos, les onomatopeies feroeses són monosil·làbiques, i més curtes que en islandès i danès, o en l’alemany original.

Feroès_page-0008

El colom fa splask, i no plask-klask (en danès) o plask-slask en (islandès). El cavall fa pums, i no plump-klump o pomp-klomp. La vaca fa svupp, i no svuppedivup o slabbedíslupp. El porc fa kjums.

Feroès_page-0016

Dia Regin. Finalment, el quart punt d’interès pel que fa a la feina de traducció és el nom de gos. Kristina, la bibliotecària de Tórshavn va compartir amb mi una explicació sobre el nom del gos en faroès:

The dog is called “Dia Regin” in Faroese, which is a rare combination of two common Faroese boys’ names (my guess is that no-one actually has that combination of names, although combinated first names are common. “Dia Regin” sounds the same as “diarréin” which translates into “the diarrhea” in English.

Feroès_page-0022

En danès, noruec i suec, el gos es diu Hans-Henrik, una traducció literal del Hans Heinerich alemany. Hans i Heinerich són dos noms comuns. L’islandès es desmarca d’aquesta línia amb el nom Drellir, en canvi el faroès pren la idea dels dos noms comuns. Dia i Regin són noms feroesos de noi i, a més a més, combinats creen un efecte sonor curiòs (Regin es pronuncia ‘rein’): diarrein. Vist el tema de conflicte (la caca que cau al cap de la talpeta), no deixa de tenir la seva gràcia que el nom de l’autor sigui ‘Diarrea’ . Humor nòrdic!

Feroès_page-0024

Glað og væl! Alegre i feliç, i en ple mes d’agost, acabo l’entrada de la talpeta en feroès. Agraït a la Biblioteca de Tórshavn, a la Kristina, als mestres de feroès i a l’editorial BFL per la feina que feu. Moltes gràcies i molta sort!

Propera traducció a comentar: en gal·lès

PD: Una bona notícia que he descobert aquests dies. BFL acaba de publicar en feroès la versió de la talpeta amb ‘caques mòbils’ (‘flyt kukkarnar’). És la nova versió que l’editorial alemanya Peter Hammer ha tret al mercat aquest any 2024 per celebrar els 35 anys del conte.

La talpeta en esperanto

La talpeta en fa 35. El conte de la talpeta que volia saber… es va publicar per primer cop l’estiu de 1989. Diu l’autor, en Werner Holzwarth, que el llibre va sortir a la venda el 15 d’agost, el gran dia de moltes festes majors. Justament, amb la il·lusió i l’alegria de la festa major, acabo de rebre un exemplar -molt especial- de la última traducció que s’ha fet del conte: Pri la eta talpo, kiu volis scii kiu faris tion sur lian kapon, en esperanto, la llengua ‘planificada’ més parlada del món.

Esperanto i Jaume

Jaume Centelles fent entrega a l’Amic de la talpeta del conte en esperanto

Werner Holzwarth a Barcelona. L’any 2022, en Werner Holzwarth va venir a l’Hospitalet a participar en “La festa de la talpeta” i celebrar els 33 anys del conte. Va ser l’inici d’una gran amistat i des d’aleshores visitar Barcelona i deixar-se guiar pel mestre Centelles ha esdevingut un bon costum.

Aquest estiu, en Werner ha tingut la generositat de portar un regal molt especial per l’Amic de la talpeta i en Jaume, molt amablement, va fer de transmissor. L’edició en esperanto és l’ultima traducció que s’ha editat, és de finals del 2023 i, amb ella, ja són 49 les edicions del conte: l’original en alemany i 48 traduccions diferents.

Werner i Jaume

En Jaume rebent de mans d’en Werner Holzwarth la talpeta en esperanto

La família esperantista. L’any 2019 la talpeta feia 30 anys (xifra rodona). En aquell moment, jo tenia el conte en 29 llengües diferents i ja li donava voltes a la idea de fer una exposició de tots els exemplars i explicar les singularitats de les diferents traduccions. Amb més dosi de fantasia que de realitat vaig pensar que estaria molt bé que l’exemplar número 30 fos en esperanto i amb una barreja total d’ingnorància i d’inconsciència vaig pensar que podria encarregar-ne una, de traducció a l’esperanto. Així vaig contactar, per primer cop, amb la família esperantista.

El primer contacte va ser en Martí Guerrero (1932), esperantista que viu a l’Hospitalet i que s’ha dedicat al llarg dels anys a ensenyar i promoure l’esperanto. La meva idea era enllestir una traducció del text, fer un muntatge amb les il·lustracions i ‘publicar’ tres o quatre còpies (per la col·lecció de talpetes, pel traductor i per regalar a en Werner pel 30è aniversari del conte). Molt amablemet, em va explicar perquè no podria fer-se càrrec de la traducció, aleshores vaig demanar consell a l’Albert M., estudiant d’esperanto i alumne d’en Martí, amic de la talpeta i molt amic meu. Ell em va posar en contacte amb el Xavi Alcalde, especialista en la història social de l’esperanto. D’aquest segon contacte, amb el Xavi, va nèixer la traducció a l’esperanto de la talpeta.

En esperanto

En Xavier Alcalde, em va recomanar contactar amb l’István Ertl per fer la traducció, ell ho va fer amb l’editorial eslovaca Espero i jo vaig consultar a l’agència Mundt pels drets d’autor. Tot això va passar a finals del 2019 i ja sabeu què va passar l’any 2020: el món es va aturar i es va instal·lar la incertessa. Tot i això, la família esperantista va respondre: l’István va fer la traducció, l’editorial Espero va signar el contracte amb Mundt Agency i a finals del 2023 ja teníem una nova talpeta al mercat, l’edició número 49 (l’alemanya i 48 traduccions).

Lazaro Ludoviko. Us parlaré dels detalls de la traducció més endavant (espero!) però no puc deixar de comentar-vos un detall. Molts ja sabeu com m’agrada comparar les traduccions, i també sabeu que una de les coses més interessants és com resol cada traductor el nom del gos. Per això vaig tenir un moment de sorpresa quan en Jaume em va fer mirar el nom que l’Itsván va triar: Lazaro Ludoviko. Quin nom més estrany!

Lazaro Ludovico

Descobrir la raó d’aquesta tria -gràcies a l’Ariadna, una companya de la biblioteca, esperantista- gairebé em va fer plorar d’emoció. El nom és un homenatge a L. L. Zamenhof, el creador de l’esperanto. Les dues “L” corresponen a Ludwik Lejzer, és a dir Ludovic Llàtzer i, en aquest cas Ludoviko Lazaro. Fantàstic!

Aŭstrio-Vieno-Zamenhof-monumento-2

Bust en homenatge a Ludwig Zamenhof, a l’Esperantopark de Viena.

En Zamenhof va néixer el 15 de desembre de 1859. En la dècada de 1920 es va començar a celebrar el 15 de desembre com a ‘Dia de Zamenhof’ i es va convertir en el gran dia de festa esperantista. Estaria bé aprofitar el proper 15 de desembre per presentar ‘la eta talpo’ en societat, homentajar en Zamenhof i agrair públicament a tots els que han fet possible aquesta edició   

Saluton!

PD: L’edició en esperanto és la número 45 de la col·lecció de talpetes.

En frisó. De lytse mol

Coberta Frisó

Utrecht. Països Baixos. Primavera 2021

Fan de lytse mol, dy’t witte wol wa’t him op ‘e kop skiten hat és la traducció al frisó occidental del conte de la talpeta. Es va publicar l’any 1993, quatre anys després que l’original alemany, Vom kleinen Maulwurf, der wissen wollte, wer ihm auf den Kopf gemacht hat.

El frisó occidental es parla, bàsicament, al nord de Nederland, els Països Baixos. Neerlandesa va ser, precisament, la primera traducció de la talpeta, publicada l’any 1990 amb el títol Over een kleine mol die wil weten wie er op zijn kop gepoept heeft. Una primera traducció que ja va fer evidents dos dels reptes que aquesta història planteja als traductors: el primer, la tria entre mantenir l’eufemisme original (‘allò’, sense dir la paraula ‘caca’) o fer explícit ‘allò’ (‘gepoept’/’caca’) i el segon, la tria del de nom del gos, buscant una traducció el més apropera possible de l’alemany ‘Hans-Heinrick’ o buscant un nom diferent (en neerlandès: ‘Bullebak’/batusser). Ja us vaig parlar de la traducció neerlandesa a finals del 2018. Ara és el moment de l’edició frisona, la número 30 de la col·lecció de talpetes, provinent d’una llibreria d’Utrecht gràcies a l’Anna M.

cuales_son_los_paises_bajos_20086_600_square

Frísia i el frisó. Frísia és una de les 12 regions dels Països Baixos, com ho són Bravant del Nord, Holanda del Sud, Holanda del Nord o Utrecht. El pes econòmic i demogràfic de les ‘Holandes’ ha fet que històricament haguem fet servir el nom d’Holanda per referir-nos als Nederland (el nom neerlandès dels Països Baixos), similar a la confusió que fem habitualment entre Anglaterra i el Regne Unit.

frison

Als Països Baixos l’idioma oficial és el neerlandès però a Frísia el neerlandès comparteix oficialitat amb el frisó. De fet, la llengua frisona té tres variants: el frisó oriental (a Alemanya), el frisó occidental (a Frisia) i el frisó septentrional (a Dinamarca); de les tres variants només l’occidental ha esdevingut llengua literària. El de la talpeta és el frisó occidental; pertany a la branca occidental de les llengües germàniques, d’aquestes és la més propera a l’anglès i l’escocès, tot i que són mútuament molt poc intel·ligibles.

Taalsituatie_Noord-Nederland
                                                                                    El frisó a Frísia i voltants

Els parlants de frisó voregen les 500.000 persones. L’any 2022, el festival Barcelona Poesia va convidar un d’aquest mig milió de parlants, l’escriptora frisona Anne-Goaitske Breteler (1996). Entrevistada pel periodista Jordi Nopca deia: A Frísia [el frisó] es parla majoritàriament a tot arreu, amb l’excepció de les grans ciutats, on predomina el neerlandès. El parla la gent gran, la gent de mitjana edat i també els joves. Tinc 25 anys i amb molts dels meus amics parlo en frisó. I afegia: Frísia està dividida en tres països. Jo em sento frisona, però també neerlandesa. En canvi, no em sento gaire connectada amb les regions frisones d’Alemanya i Dinamarca.

A Frisia fa molt de temps que es treballa per la supervivència i l’ús de la llengua frisona. L’associació Afuk va néixer l’any 1928 amb aquest objectiu. Afuk és l’editorial que ha publicat Fan de lytse mol

feature
Logotip de l’entitat i editorial Afûk

Afûk. El frisó està considerat per la UNESCO com una de les llengües potencialment vulnerable. Afûk es va fundar amb l’objectiu de promoure la llengua i la cultura frisona: organitza cursos de frisó per a adults, desenvolupa programes educatius i també publica llibres, un d’ells, el conte de la talpeta.

image-1

Gerda van der Wijk va ser la persona escollida per traduir la talpeta. Professora de llengua frisona a educació secundària, fa 36 anys que està vinculada a l’entitat Afûk. Tot i no ser una traductora professional, ha fet moltes traduccions del neerlandès al frisó i va traduir la talpeta de l’alemany al frisó a proposta d’Afûk.

La publicació de la talpeta en frisó ha estat un èxit i encara ara es continua reeditant“, em comenta Gerda. “The acceptance of this story by Frisian children was overwhelming. The book is still very popular, there has been 9 reprints so far. Customers in our bookstore often say they like the Frisian version much more than the Dutch one. Because of the word ‘skiten’ which is a naughty word.” També diu que va voler fer una traducció molt fidel a l’original, “…so I had to be faithful to the original text”.

Frisó_Frase talpeta

Wat gemien! és una traducció gairebé literal del So eine Gemeinheit alemany que mostra indignació i fàstic alhora. En comparació, la traducció neerlandesa, Wel hier en gunter sí que varia, vindria a ser una mena de Maleït! o ¡Maldita sea!.

Frisó_Llebre

Les onomatopeies. En frisó, a banda de l’universal RETTETET (ratatatatà) i del PLETS que fa el colom, semblant a les onomatopeies monosíl·labes d’algunes llengües, com el català o castellà (pam, plof, xof, flop, chaf,…), la resta d’onomatopeies són similars a les germàniques o nòrdiques, és a dir, llargues, polisil·làbiques: ROMMERDEBOM (cavall), KLIKKERDEKLAK (cabra), FLATSERDEFLATS (vaca) o PLETSERDEPLETS (porc).

Frisó_Cabra

Frisó_Vaca

Hâns-Heine, el nom del gos, és, també, una traducció literal de Hans Heinerich, com ho fan les edicions danesa, francesa, occitana, polonesa o sueca. Allunyada de les traduccions que busquen un nom propi diferent, com la neerlandesa Bullebak, nom que podríem traduir per ‘cercabregues’ o ‘pinxo’.

Frisó_Gos

Allunyada de les traduccions que busquen un nom propi diferent, com la neerlandesa Bullebak, nom que podríem traduir per ‘cercabregues’ o ‘pinxo’.

Feliç i contenta en frisó

Lokkich / Feliç. Com sempre, la talpeta acaba la història feliç i tornant a ‘casa’. Així acabo jo aquesta entrada, a casa i feliç perquè la talpeta frisona és l’edició número 30 de la col·lecció, col·lecció que últimament ha crescut fins els 44 exemplars, amb la incorporació de les edicions en georgià (42), grec (43) i hebreu (44), tres meravelles en tres alfabets diferents. Us recordo que hi ha 48 edicions: l’original en alemany i 47 traduccions. Per tant, ara per ara, queden quatre traduccions més per completar la col·lecció de talpetes.

Agraïments, de nou, a l’Anna M. per comprar-me l’edició frisona a Utrecht, a l’Albert M. per fer de missatger i a la Gerda i Afuk per atendre amablement les meves preguntes.

Propera entrada: la talpeta en faroès, llengua amb uns 60.000 parlants.

Feroès 1_page-0001

Les bones companyies de la ‘Talpeta’

Un cop celebrats els 33 anys de la talpeta, amb una gran festa i convidats de luxe, la vida continua, afortunadament: la talpeta ha fet més anys -ja en té 34!- , l’amic de la talpeta ha aconseguit més traduccions -i ja en són 41- i la història creada per Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch va fent nous amics. Són les bones companyies de la talpeta.

La festa de la talpeta 34

La festa de la talpeta dels 34. Ho vam celebrar amb un bon grup d’amics el passat 28 de juny a l’Espai Llamps i Centelles. En Jaume va organitzar l’acte, va convidar i en va fer la crònica: “La festa de la Talpeta, amb tres convidats high level“. Un plaer, com sempre, compartir tertúlia amb el Jaume, el públic assistent i les dues convidades especials, les traductores Isabel Llasat i Anna Llisterri. Bones companyies!

La talpeta a l'Aptic 9

Les traduccions de la talpeta a l’APTIC. L’Aptic és l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya i el passat 16 d’octubre vaig anar a fer una xerrada sobre les traduccions de la talpeta. Va ser arran d’una proposta de la Isabel Llasat, amiga de la talpeta i activista de la traducció i de la creació de vincles entre llengües, cultures i persones, com el Jaume.

La talpeta al'Aptic 7

M’ho vaig passar la mar de bé. Era el primer cop que la col·lecció de talpetes (40 exemplars) sortia de l’Hospitalet i va ser una experiència plaent i molt grata. Hi havia traductors experimentats i també joves estudiants de traducció escoltant atentament experiències i anècdotes dels reptes de traduir, uns reptes que el conte de la talpeta exemplifica perfectament.

Talpeta a l'Aptic 1

Al llarg dels anys, uns quants traductors del conte han tingut l’amabilitat de compartir amb mi el perquè de les decisions que han pres traduint la talpeta, com la sudafricana Linda Roe, l’hongaresa Gyori Hanna, el japonès Hiroaki Sekiguchi, la valenciana Maria Viu, el mexicà Alfonso Morales, la noruega Anne Horn, la finesa Pirkko Talvio-Jaatinen, l’argentí Sebastián Vargas o la brasilera Heloisa Jahn. Són les bones companyies de la talpeta i de la seva experiència en vam parlar a l’Aptic. On millor?

La talpeta en georgià

La talpeta en georgià. La xerrada a l’Aptic va ser una gran alegria (en Jaume Centelles que no se’n perd una quan es tracta de la talpeta n’ha fet la crònica: La talpeta a l’Aptic) però no va ser l’única d’aquella setmana. Aprofitant una nova tertúlia clandestina de l’Espai Llamps i Centelles, vaig coincidir amb una de les noves i bones companyies de la talpeta, la Núria, que em va regalar una nova talpeta… en georgià!

L’edició georgiana és l’exemplar número 41 de la col·lecció. Són la versió original en alemany i 40 traduccions: afrikaner, anglès, anglès (edició nord-americana), àrab, basc, bretó, castellà, castellà (edició argentina), castellà (edició mexicana), català, coreà, danès, escocès, eslovac, feroès, finès, francès, frisó, gallec, gal·lès, georgià, hongarès, islandès, italià, japonès, kurd, letó, luxemburguès, neerlandès, noruec, occità, polonès, portuguès, portuguès (edició brasilera), rus, suec, turc, xinès i zazaki.

De fet, només en falten les traduccions en 6 idiomes: eslovè, estonià, grec, hebreu, txec i vietnamita. El repte -abastable- és que per la propera festa de la talpeta, la dels 35 anys, hi siguin. Posant fil a l’agulla! Som-hi!!!

Amb la Núria Bello

La Núria em va portar la talpeta en georgià. Una meravella! Preciosa ella i preciosa l’edició georgiana. Alegria immensa. Les bones companyies de la talpeta!

PD: Propera entrada, espero que sigui aviat: la talpeta frisona.

Coberta Frisó

El topito Birolo. La lectura

Què dir de la traducció del topito Birolo? No és fàcil, per mi, parlar-ne.

L’últim cop que vaig parlar d’una traducció de la talpeta va ser l’abril de 2021 sobre l’edició angloamericana. Poc abans, febrer i març del 21, vaig poder comentar les traduccions al finès, a l’àrab, a l’afrikaner i al bretó. D’això en fa més de dos anys… Tot i provar-ho un parell de cops, amb la traducció mexicana em vaig quedar clavat, pels dubtes.

L’any passat, el 2022, va ser l’any de la trobada amb l’autor Werner Holzwarth i l’exposició “La talpeta n’ha fet 30!, …31!, …32!! i 33!!!”.

La festa de la talpeta_2023

Ara, aprofitant que la propera “Festa de la talpeta” per celebrar els 34 anys del conte inclourà una tertúlia amb les traductores Anna Llisterri i Isabel Llasat sobre l’ofici de traduir, és un bon moment per reprendre l’anàlisi de les traduccions i el primer de la llista és la traducció mexicana: Del topito Birolo y de todo lo que pudo haberle caído en la cabeza.

0001 (2)

En mexicà. El topito Birolo. En aquesta entrada ja vaig explicar que la traducció mexicana va ser una de les més matineres, de l’any 1990. La publicació del ‘topito Birolo’ va ser l’inici de la història d’èxit de Petra Ediciones, editorial que manté amb aquest conte un vincle entranyable.

L’any 2021 vaig poder contactar amb l’editora de Petra, Peggy Espinosa, i, a través d’ella, amb el traductor Alfonso Morales. Fruit d’aquesta relació, Peggy em va regalar un exemplar de la reimpressió del topito Birolo, de 1992, i l’Alfonso va compartir els seus records sobre el procés de traducció. El meu agraïment cap a ells dos és immensa, per això tinc dubtes sobre què dir sobre la traducció del topito, perquè l’esforç de l’editorial, que acabava de néixer, va ser enorme i el del traductor per tenir el text a punt el més ràpidament possible, també. A més, el llibre va ser un èxit a Mèxic.

La traducció mexicana de Von Kleinen Maulwurf… és, al meu entendre, la més lliure i creativa de totes; i entendre tots els recursos del traductor, un privilegi. 

Traduir. Moltes traduccions de la talpeta han fet canvis al text original d’en Holzwarth. Un dels més habituals és fer explícit ‘allò’, fent servir directament un terme equivalent a ‘caca’, així ho trobem en neerlandès, danès, japonès, brasiler i eslovac.

15

Altres traductors incorporen al text el terme ‘venjança’, tot i que en Holzwarth no l’esmenta. També és habitual utilitzar el nom del gos -un del punts en què els traductors es mostren més creatius- per deixar anar la creativitat personal, així el nom neerlandès del gos, Bullebak, vol dir batusser, bergant o cercabregues (en castellà: gamberro o matón); la versió en danès fa servir la paraula skiderik per referir-se al gos, un terme molt despectiu, equivalent a malparit o capullo.

DSC_2256

De llibertats traductores, n’hi ha moltes més, algunes més subtils o innòcues, sovint camuflades com a recursos lingüístics i literaris; són llicències que tenen com a objectiu, entenc jo, apropar la història a la pròpia idiosincràsia. Són llicències discutibles, tècnicament però apassionants, culturalment. En aquest sentit, la traducció mexicana és, de llarg, la més original. La pressa i la rapidesa en traduir-la va jugar un paper important. Avui en dia aquesta traducció no seria possible. Així doncs, gaudim-la com una història excepcional.

La traducció mexicana és la més creativa de totes i el traductor és plenament conscient. Alfonso Morales ha tingut l’amabilitat de fer l’esforç de recordar aquell moment de fa 30 anys i de compartir amb mi el seus records i els seus raonaments. Comparteixo fragments del text en què l’Alfonso m’explica la seva relació amb el conte. Les explicacions i el context fan entendre millor aquesta edició que tanta acceptació va tenir a les escoles de Mèxic i posteriorment a Argentina.

Alfonso Morales

Diu el traductor. Sobre el llibre: Las pesquisas escatológicas a ras de suelo del Topito me entusiasmaron desde la primera lectura. La idea, el relato y la gráfica me parecieron sumamente afortunados y novedosos. Sólo en los cómics de algunos historietistas mexicanos había visto que se tratara con tanta naturalidad esa vertiente de la vida animal, y de la humana por extensión, que tiene que ver con las deyecciones y los excrementos. Simpaticé de inmediato con una propuesta que inevitablemente iba a retar a los tradicionales defensores del recato y el buen gusto, quienes, sin embargo, también requieren de liberar a diario sus intestinos. 

Sobre el nom Birolo, i altres: A partir del tono que percibí en el texto de Holzwarth y en las ilustraciones de Erlbruch, convenientemente entreverados, me permití algunas libertades. La principal de ellas fue darle nombre al personaje principal y a sus comparsas en el relato: el Topito Birolo, la paloma Cucurucú, la cabra Chona, la vaca Elodia y el resto de la fauna que nos muestra la diversidad, en forma, tamaño y consistencia, de sus deposiciones. Birolo se derivó de virolo, el término sinónimo de bizco o bisojo, con lo cual busqué aludir a la cortedad de vista de la especie a la que pertenecía el Topito. Como no quise que la referencia a esa debilidad visual fuera tan directa, el adjetivo virolo se convirtió en el nombre propio Birolo, que me resultó más simpático.

Paloma Cucurrucu

Sobre Cucurucú, el nom del colom: Cucurucú fue una declinación aligerada de cucurrucucú o de cucurrucú, los términos onomatopéyicos con los que suele describirse o transcribirse el canto de las palomas, también llamado zureo o arrullo. Obras maestras de la música popular mexicana dieron fama a ese sonido, convertido en lamento amoroso: Cucurrucucú paloma de Tomás Méndez (“Cucurrucucú paloma ya no llores”) y El palomito de Guadalupe Tijerina (“currucú currucú/le cantaba el palomito/currucú currucú/que volviera a su nidito”).

Plofff Vaca

Sobre el títol i les onomatopeies: Otro cambio importante que decidí hacer fue en el título. El original era un solo enunciado que me pareció poco atractivo. Preferí partirlo en dos secuencias, una dedicada al propio Topito y otra referida a lo que cayó o estuvo a punto de caerle encima, manteniendo el misterio sobre su procedencia. Recuerdo asimismo que vi conveniente enfatizar la presencia de las onomatopeyas, dar mayor detalle o algo de suspenso a las descripciones y utilizar ciertas repeticiones —“Aquello era un gran pastel, un pastelote café con verde, verde con café”— para que al relato en español ganara animación. En todo momento estuve atento a la puesta en página de la edición original y cuidé que mis modificaciones no se alejaran de su contenido.

Les negretes que hi ha a les explicacions de l’Alfonso Morales són meves, per destacar els temes dels canvis. Us comento ara alguns aspectes dels canvis que va fer el traductor amb el títol, el nom i les onomatopeies i n’afegeixo un altre que em sembla significatiu: l’exclamació de la talpeta.

Portada topito Mèxic

Sobre el títol, la coberta i la contracoberta. Tal com diu el traductor, el títol mexicà té dues parts, són dues seqüències per indicar que la història va de dues coses: del ‘topito’ y ‘de todo lo que pudo haberle caído en la cabeza’. El títol original alemany ens remet a una talpeta que vol saber qui li ha fet allò al cap; tot el protagonisme del títol és per un personatge que té una actitud activa, vol saber i això ens condiciona la lectura, centrada en la recerca. En la traducció mexicana, el títol anomena la talpeta (Del topito Birolo…) però qui guanya protagonisme és la segona seqüència: de todo lo que pudo haberle caído en la cabeza. Inconscientment, el protagonista és allò que cau del cel (i que li podia haver caigut al cap), més que no pas qui ho rep i, per tant, se’ns presenta la talpeta com un personatge més passiu i víctima d’un inesperat bombardeig de les més diverses tifes animals.

La imatge de la coberta està en línia amb aquesta idea. A diferència, un cop més, de l’original alemany, no hi surt una talpeta en marxa, decidida a trobar el responsable d’allò que li ha passat, sinó que se’ns mostra l’escena de l’esquitxada del colom, el primer animal a qui la talpeta pregunta i que, en la demostració, li acaba ‘ferint’ el peu.

0001 (3)

Coherent amb la imatge més victimista de la talpeta, la contracoberta reprodueix una explicació en vers de la història que incideix en aquest paper: Pobre Topito Birolo, allunyat de l’actitud decidida i persistent de la talpeta per trobar el responsable.

Cabra Chona

Sobre els noms. A la traducció mexicana tots els animals tenen nom: el topito Birolo, la vaca Elodia, paloma Cucurucú, el caballo Chuy, el conejo Rafael, la cabra Chona, el cerdo Tobías. Són noms inventats, naturalment, perquè en Werner Holzwarth no va posar noms al animals, a excepció del gos. Entenc que són noms triats amb l’objectiu de fer els personatges més propers i facilitar, així, el vincle emocional dels lectors. El que fan, en realitat, es dispersar l’atenció però és coherent amb el títol perquè posa nom a tots els animals que haguessin pogut ‘bombardejar’ el cap de la talpeta.

Juan Chuletas

El nom del gos: Juan Chuletas. L’únic nom propi que hi ha a la versió original és el del gos del carnisser, Hans-Heinerich. I aquí trobo que l’Alfonso Morales està molt més encertat que les altres versions castellanes, o la traducció al català. El nom del gos en mexicà és Juan Chuletas. M’agrada molt més que l’inversemblant Hermenegildo de la versió castellana espanyola o l’incomprensible Sant Pere de la catalana. El traductor mexicà manté, d’una banda, el Hans de l’alemany (Juan) i de l’altra incorpora una referència a l’ofici carnisser de l’amo, en la línia de l’Osso-Bucco finès o del ‘Muntanya de Carn’ japonès.

Ratatata

Sobre les onomatopeies. A banda de la incorporació de l’onomatopeia ¡Plop! de la primera pàgina, que el traductor mexicà afegeix, el més destacable és la doble onomatopeia del pastís de la vaca: ¡Ploff! ¡Ploff!. A les altres traduccions en castellà és chaf o shruuups i en català xof. La resta d’onomatopeies són semblants a les altres traduccions: ¡Plaff! (colom), ¡Plum! ¡Plom! ¡Plam! (cavall), Ra ta ta ta ta (llebre),..

En el cas de la llebre, trobo encertada la imatge dels ‘quince redondos frijolitos’, molt més agradable i autèntica que la dels ‘balines’ i més adequada pels lectors infantils.

0001 (4)

¡PLOP!. La traducció mexicana és l’única que descriu el so d’allò (la caca del gos) amb una onomatopeia: ¡Plop!. Cap altra traductor ho fa, però és curiós que l’edició nord-americana, publicada uns anys més tard, incorpora aquesta mateixa onomatopeia a la solapa de la sobrecoberta, quan fa una sinopsi de la història: When Little Mole looks out of his hole one morning – PLOP! – something lands on his head. Whodunit? 

Curiosament també, en aquesta primera escena, el traductor mexicà recupera l’eufemisme ‘eso‘ per referir-se a allò o aquello. Tot i que ho fa exageradament i l’utilitza tres cops. Sembla un recurs pensat per una narració oral ben teatral. També afegeix la comparació amb un gorro, a més de la salchicha -la comparació habitual, exceptuant la versió àrab que compara allò amb una serp-.

Cuánta puntería

Sobre l’expressió ¡Cuánta puntería!. El primer cop que la talpeta parla deixar anar una exclamació, que cada traducció adapta al seu llenguatge, sovint aprofitant expressions habituals. Normalment són una barreja de fàstic (Quin fàstic!) i enuig, o destaca la vulgaritat (¡Que ordinariez!) del fet que acaba de produir-se. En aquest cas, el sentit varia.

La frase ¡Cuánta puntería! no seria l’expressió espontània que diria algú que es troba al mig d’una situació inesperada i molt desagradable i que, a més, està molt enfadat. Sembla més el que diria un observador que s’ho mira des de fora, o fins i tot, el que podria pensar un lector, amb un punt de sorpresa. Novament, la talpeta perd protagonisme i el guanya l’acció d’allò que li cau al cap i del que li hagués pogut caure, ressaltant el paper de víctima.

Birolo feliz y satisfecho

Venganza. Finalment, coherent amb la idea de conflicte entre personatges, a l’escena final del conte -traducció mexicana- apareix la venjança de manera explícita. Tot i que hi ha traduccions que també ho fan (la francesa, per exemple), recordem un cop més que el text d’en Werner Holzwarth no parla directament de venjança, simplement acaba el conte dient diu que feliz y contento el topito volvió a desaparecer bajo la tierra.

Doncs, això: feliç, content i satisfet de tornar a parlar de la talpeta traduïda, d’haver-ho fet d’aquest topito Birolo tan popular i tan original, i immensament agraït a l’Alfonso Morales per haver compartit amb mi el seu procés d’aproximació a la història de la talpeta.

Blank 6 Grids Collage

A veure quina serà la següent, aquest cop hi ha moltes talpetes noves esperant torn: frisó, feroés, luxemburguès, gal·lès, ucraïnès, coreà, kurd, letó, turc, xinès i zazaki. No serà fàcil…

Wolf Erlbruch. ‘Ets aquí per estimar la vida’

Un dels moments més alegres i emocionants de l’any 2022 va ser la trobada, a l’Hospitalet, dels ‘Amics de la talpeta’ amb en Werner Holzwarth i el seu fill Julian, creador i inspirador de la història respectivament, per celebrar els 33 anys de la publicació del conte. D’aquella fantàstica experiència n’hem deixat constància en Jaume Centelles a la pàgina ‘Invitació a la lectura’: Uns dies amb Werner Holzwarth, i jo mateix, en aquest bloc: La festa de la Talpeta. La satisfacció dels Amics.

Malauradament, hem acabat l’any amb la trista notícia de la mort d’en Wolf Erlbruch, l’il·lustrador del conte. Erlbruch és el creador de la talpeta tal com la coneixem: propera, entranyable, decidida i resolutiva, és a dir, una talpeta empoderada (que ja ha fet 33 anys!).

Com a la bonica història que el mateix Erlbruch ens explica a l’àlbum il·lustrat de El pato, la muerte y el tulipán, ‘la mort l’ha pres en braços i se l’ha endut al gran riu’.

Diu Erlbruch, traduit per Moka Seco Reeg: “Allí, lo acostó con mucho cuidado y le dio un suave empujoncito. / Se quedó mucho tiempo mirando cómo se alejaba. Cuando le perdió de vista, la muerte se sintió incluso un poco triste. Pero así es la vida”.

Aquestes són les darreres paraules del conte, tot i que no són el final. La història acaba amb una il·lustració sense text, una il·lustració que ens fa entendre l’essencial. Us recomano que us el mireu i el llegiu sencer. “Más que de tristeza la historia habla de serenidad y aceptación“, llegim a ‘Nina Laluna’.

Al bloc ‘Nina Laluna‘, la seva autora Claudia l’anomena Wolf Erlbruch, el ilustrador de las grandes preguntas i l’escriptora Nuria Barrios, a l’obituari publicat a “El País”, Muere Wolf Erlbruch, autor de ‘El pato y la muerte’, destaca “Escribió para niños quizá porque son los únicos seres que se enfrentan con naturalidad a las preguntas esenciales de la vida“. Els seus àlbums i les seves il·lustracions són una manera de respondre, i molt sovint són respostes profundes i delicades alhora.

Carrera en solitari. Després de (l’èxit de) la talpeta, l’any 1990 publica el seu primer àlbum personal (il·lustracions i text), Els cinc horribles. Un gripau, una rata, un ratpenat, una aranya i una hiena són els protagonistes. L’aspecte físic, l’acceptació, l’amistat, la companyonia i la col·laboració són part dels temes que apareixen al conte.

L’any 1991 publica Leonard, dedicat al seu fill, de nom Leonard. Aquest cop els protagonistes són un nen, la família i els gossos… ah! i una fada!. El tema és la gestió de la por.

L’any següent, el 1992, apareix El milagro del oso, una història entranyable i divertida sobre la procreació. Sense deixar d’il·lustrar textos d’altres autors, l’any 1999 publica un altre àlbum interessant: Por la noche. Narra el viatge d’un nen a la nit, acompanyat pel seu pare. Cadascú veurà i sentirà coses diferents. I aquest és, segurament, un dels secrets dels llibres d’en Wolf Erlbruch: aconsegueix agradar tant als infants com als adults, malgrat que cadascú d’ells vegi i senti les seves històries de manera diferent.

Ets aquí per estimar la vida“. L’any 2004 Erlbruch publica La gran pregunta, un àlbum de caire filosòfic, adreçat als infants, resolt de manera brillant. Si encara no ho heu fet, us recomano dues coses: llegir-lo i complementar la lectura amb la ressenya de, la sempre magnífica, Teresa Duran a la revista Babar. El voldreu tornar a llegir per assaborir-lo millor.

En aquest moments, pren una especial importància la resposta del personatge de la mort a la gran pregunta: “Ets aquí per estimar la vida”. Una mort, per cert, que ens recorda molt la que uns anys després veurem al conte de l’ànec, la mort i el tulipà. La història de El pato, la muerte y el tulipán arriba el 2007. En castellà, la trobem editada per Barbara Fiore. Tot i que, a les primeres edicions del conte el tulipán no apareixia al títol, quedant com a El pato y la muerte, a partir de la 4a edició del 2019 (ja van per la cinquena!) es va recuperar el títol original ben traduït.

Wolf Erlbruch va rebre el Premi Hans Christian Andersen pel conjunt de la seva producció, i l’Astrid Lindgren Memorial Award, dos dels premis de la literatura infantil i juvenil més prestigiosos que es poden rebre. Merescudíssimament!

En record de Wolf Erlbruch.

Design a site like this with WordPress.com
Per començar