Comprat a l’editorial ucraïnesa Чорні Вівці (Ovella Negra). Juny 2022
Чорні Вівці és l’editorial que ha editat la talpeta en ucraïnès. El nom està escrit en alfabet ciríl·lic, transcrit a l’alfabet llatí ho llegim Chorni Vivtsi i significa ‘Ovella Negra‘. És una editorial especialitzada en literatura infantil fundada l’any 2015 a la ciutat de Txernivtsí, al sud-oest del país, propera a la frontera amb Romania.
La talpeta en ucraïnès és de 2017, com l’edició en escocès. Posteriorment, s’ha editat en cinc llengües més: occità (2018), luxemburguès (2019), gal·lès (2020), eslovè (2021) i esperanto (2023).
Vaig descobrir l’editorial Chorni Vivtsi la primavera de 2022, quan preparavem la festa del 33è aniversari de la talpeta. Teniem a punt una exposició amb 33 exemplars en 33 llengües o traduccions diferents i l’autor de la història, en Werner Holzwarth, venia a inaugurar-la amb el Jaume Centelles.
En aquell moment, bona part dels europeus miravem amb incredulitat i amb el cor encongit cap a Ucraïna. El 24 de febrer de 2022, Rússia havia envait territori ucraïnès, iniciant una guerra que encara dura. Aconseguir la talpeta ucraïnesa per incorporar-la a l’exposició de forma especial hagués estat una manera de sumar-nos simbòlicament a les mostres de solidaritat i al desig de pau. Vaig contactar amb l’editorial per saber si era possible.
L’editorial tenia el llibre en estoc i el vaig poder comprar sense problema però no vam ser a a temps d’incloure-la a l’exposició La talpeta n’ha fet 30! …31! …32!! …i 33!!!. Per qüestiones duaneres va trigar més del compte. Amb tot, rebre el llibre directament des d’Ucraïna, en aquell moment tan complicat, em va semblar un petit gest de vida. Malgrat tot, la vida seguia i encara hi som.
La talpeta en ucraïnès és l’exemplar número 34, dels 45 de la col·lecció, que comento en aquest bloc.
Про малого крота, який хотів дізнатися, хто наклав йому на голову és el títol, escrit en alfabet ciríl·lic. La transcripció a l’alfabet llatí seria Pro maloho krotà, iakíi khotiu diznàtyssia, khto naklau iomú na hólovu, i la traducció al català, Sobre el petit talp que volia esbrinar qui li havia “dipositat” [allò] al cap.
El títol ucrainès manté l’eufemisme de l’original alemany i no parla directament de ‘cagar’; fa servir la paraula наклав, naklau, (del verb nakladaty) que significa literalment ‘dipositar’ (alguna cosa sobre d’una altra). Evidentment, hi ha un doble sentit, com al text original d’en Werner Holzwarth, que s’entèn sense problema. A més, les il·lustracions d’en Wolf Erlbruch són tan bones!
Qui m’explica tot això és Catalina Girona, traductora d’ucraïnès; sap alemany, castellà, català, anglès, francès,… i forma part de l’associació d’ucraïnesos a Catalunya Txervona Kalyna. Una assessora de luxe!
L’Associació d’ucraïnesos a Catalunya “Txervona Kalyna” ha estat la meva salvació per poder comentar la traducció amb criteri. Buscant algú que m’ajudés a entendre el text, vaig contactar amb l’associació Txervona Kalyna i Yuliya Dovgopola, presidenta de l’entitat, em va posar en contacte amb la Catalina i l’Andrii, unos de nuestros mejores traductores. Seguro que le ayudan, va dir. I així ha estat. Amb molta generositat però, sobretot, amb molt de coneixement m’han parlat de la llengua ucraïnesa i d’aquesta traducció. (Moltes gràcies, дуже дякую).
L’expressió de la talpeta, quan s’adona de la situació, mostra fàstic, indignació, sorpresa o retret, segons la traducció. En aquest cas, és un retret, carregat d’indignació, això sí. En ucraïnès diu Що за підлота! (transcrit: Xtxo za pidlota!) que vol dir Quin canalla!, és a dir, ‘algú dolent i menyspreable, capaç de cometre els actes més reprovables‘.
Les onomatopeies són una de les gràcies del conte, i més quan s’explica en veu alta. Quan la talpeta interroga els animals per saber qui li ha fet allò al cap, cada animal fa una demostració de com fan allò per demostrar la seva innocència. L’autor ens ho fa sentir, mitjançant les onomatopeies.
Les onomatopeies van seguides de les descripcions dels excrements resultants, cada animal ho fa diferent, també els noms: la llebre fa cagallons, el cavall bonyiga, la vaca buina o tifa.
La traducció ucraïnesa -a diferència de l’alemany que manté sempre el mateix eufemisme- quan la talpeta pregunta has estat tu qui m’ha fet allò al cap…?, fa servir cinc eufemismes de cagar diferents. Tots són alegres i simpàtics, col·loquials, comuns i molt entenedors.
Al colom li diu: “Ets tu qui m’ha fet una creació sobre el cap?” (en ucarïnès: “Це ти наробив мені на голову?” / Tse ty narobyv mení na hólovu?). наробити / narobyty vol dir ‘fer’, ‘crear’.
L’onomatopiea del colom és чвирк / Txvyrk (si ho podeu pronunciar).
L’onomatopeia del cavall és Txvak-txvak-txvak. I la pregunta que li ha fet la talpeta: “Ets tu qui m’ha fet una pila sobre el cap?” навалити [navalyty / navaliti] (apilonar, fer una pila). De fet, acaba fent una pila de cinc bonyigues.
L’onomatopeia dels cagallons de la llebre és la més universal: Tr-r-ra-ta-ta-ta-ta. És molt semblant en tots els idiomes. La pregunta que li fa la talpeta ucraïnesa: “Ets tu qui m’ha fet un fàstic sobre el cap?”. напаскудити [napaskúdyty / napaskúditi] (fer fàstic, fer un fàstic).
L’onomatopeia de la cabra: Kak-kak-kak. En aquest cas, la talpeta s’ho mira amb una certa admiració, potser per això el verb de la pregunta és més ‘artístic’: “Ets tu qui m’ha fet una creació sobre el cap?”. наробити [narobyty / narobiti] (fer, crear, produir una creació).
De la vaca, sorprèn la repetició: Liop-liop-liop. En català, per exemple, és ‘xof’ i en castellà ‘flop’. Quan la talpeta pregunta, diu “Ets tu qui m’ha fet un munt sobre el cap?”. накладати [nakladaty] (posar, amuntegar, fer un munt).
Pamts és l’onomatopeia del porc ucraïnès. Abans, la talpeta li ha preguntat: “Ets tu qui m’ha fet aquest oi sobre el cap?”. нагидити [nahýdyty, nahíditi] vol dir fer fàstic, fer ois, fer un oi, fer un disgust.
Finalment, quan la talpeta micro-defeca sobre el gos, en ucraïnès és: i r-r-raz. La Catalina m’ho tradueix com i vet aquí! / a l’acte / en un bufit / d’un cop / en una exhalació / bitllo-bitllo.
El nom del gos es manté exactament igual que en alemany, Hans Heinerich, cosa que té un efecte humorístic, sona divertit, com si fos un gran senyor.
El final del conte és igual que en alemany, el petit talp s’en va tot cofoi i satisfet, i se’n torna a la seva talpera. No afegeix text, ni interpretacions, com fa, per exemple, la traducció al luxemburguès, l’anterior que vaig comentar.
L’ucraïnès és un dels pilars de la identitat del país, em diu la Catalina.
L’ucraïnès és una llengua eslava. Per fer-nos una idea del vincle amb les llengües veïnes, la Catalina em diu: El bielorús és l’idioma més proper. L’ucraïnès i el bielorús vindrien a ser com el català i l’occità. Amb el rus és més distant, la relació vindria a ser com el castellà i el català, tot i que l’ucraïnès i el rus son més distants entre si. El polonès seria com el francès, una mica estrany com es pronuncia i s’escriu, però reconeixible com a idioma germà, al cap i a la fi.
En general, els ucraïnesos, bielorussos, txecs, eslovacs i polonesos s’entenen mútuament, no tant els russos, perquè el rus és un idioma més llunyà, les altres llengües comparteixen més aspectes i també vocabulari. L’hongarès seria com el basc, totalment inintel·ligible, igual que el tàtar de Crimea, l’idioma nadiu i amb estatus oficial (abans de la invasió russa), tampoc seria intel·ligible per un parlant d’idiomes eslaus perquè forma part de la família de les llengües turques.
Ucraïna és un país multilingüe i tolerant, amb diferents llengues i pobles presents al país. Apart de l’ucraïnès, el bielorús i el rus, a Ucraïna també es parla el tàtar de Crimea (idioma nadiu, com el karaïm). També hi ha molta presència del polonès, (polonesos que han estat al país per generacions); del yídix, (els jueus han contribuït enormement a la cultura d’Ucraïna, aportant grans fites literàries -en yídix, ucraïnès i rus-, també vocabulari, música i cultura en general. També hi ha hongarès a la Transcarpàcia, a prop d’Hongria, i alemany, grec (a la vora del mar d’Azov), gagaús (parlat pels gagaüsos, a prop de la desembocadura del Danubi, a l’òblast d’Odessa), el romanès/moldau a prop de les fronteres, l’armeni i el georgià arreu, per les seves respectives diàspores, però especialment a l’occident i a Kíiv, el romaní, parlat pels roma o gitanos d’Ucraïna.
Lingüicidi. Al llarg dels segles, la llengua ucraïnesa, igual que la catalana, ha sigut sotmesa a polítiques lingüicides per part d’un estat imperialista. A partir del s. XVIII, l’ucraïnès va ser prohibit innombrables vegades. A l’època soviètica, després d’un breu període de normalització lingüística, els anys 20, el règim bolxevic va engegar un atac frontal contra tots els idiomes que no eren el rus, promovent la russificació forçosa i massiva entre els ucraïnesos, i entre els altres pobles de la Unió Soviètica. Els anys 30, la llengua ucraïnesa va ser intervinguda a tots els nivells (gramàtica, lèxic,…). Van ser prohibides estructures gramaticals senceres. Els anys 40, després de la guerra, Moscou va encarregar un grup d’experts per reescriure els diccionaris i la gramàtica ucraïnesa, adaptant-los per apropar l’idioma més al rus, fer-lo semblar més “dialecte”. Els diccionaris anteriors van ser “desapareguts” de les biblioteques públiques.
La lletra Ґ , un exemple. L’ucraïnès s’escriu amb l’alfabet ciríl·lic ucraïnès, té el seu alfabet ciríl·lic propi, que comparteix base amb altres llengües, principalment eslaves. Hi ha un ciríl·lic ucraïnès, un de serbi, un de búlgar, un de bielorús, etc.
El ciríl·lic ucraïnès conté la lletra Ґ [g de ‘gra’] i la lletra Г [h de ‘hello’ o ‘hotel’, pronunciat en anglès], mentres que el rus només té la lletra Г, que representa el so de [g de ‘gra’]. Durant la Unió Soviètica, es va prohibir la lletra Ґ, i per tant, se suposa que s’havia d’emprar la Г a tot arreu, que passava a significar [g de gra] com en rus, eliminant el so de [h de hello]. En ucraïnès predomina aquest so de [h] per sobre de la [g de gra], mentres que en rus predomina [g]. De fet, els russos no tenen el so de [h de hello], per això diuen Guítler enlloc de Hitler i Guenry enlloc de Henry. Quan reescrivien els diccionaris ucraïnesos des de Moscou, els anys 40, es va eliminar i PROHIBIR!! la lletra Ґ perquè la Г [h] passés a voler dir [g] i així embolicar la troca i eliminar o bandejar un dels trets diferencials de l’ucraïnès.
Per acabar. Un video que reprodueix el conte de la talpeta en ucraïnès, elaborat amb finalitats educatives per ГО Вухо. Gaudiu-lo!
Immensament agraït a la Catalina, l’Andríi i la Yuliya, tots de l’associació ucraïnesa catalana Txervona Kalyna.
I un agraiment especial també per la traductora: Oleksandra Hryhorenko. No he tingut necessitat de contactar amb ella, m’ha estat més fàcil contactar amb la família ucraïnesa catalana però la feina de traducció m’ha semblat excel·lent.
Amics de la talpeta 