L’alemany és l’idioma original del conte. Vom kleinen Maulwurf, der wissen wollte, wer ihm auf den Kopf gemacht hat. Va ser publicat l’any 1989 i és fruit de la col·laboració entre Werner Holzwarth, autor del text i de la idea, i Wolf Erlbruch, il·lustrador. L’editorial, Peter Hammer.
L’escriptor. De Werner Holzwarth sabem que va néixer l’any 1947 a Winnenden, una petita ciutat alemanya de la regió d’Stuttgart, a l’estat de Baden-Wurttenberg. Sabem que la història de la talpeta va ser el seu primer conte infantil, i que quan es publica ja té més de 40 anys, ara ja en té més de 70 i s’ha guanyat la vida treballant en altres àmbits.
Werner Holzwarth va treballar en agències de publicitat, com a periodista autònom i de professor de comunicació visual a la Universitat Bauhaus de Weimar, feina que deixà l’any 2012; a partir d’aquell moment, es dedica només a la literatura infantil. A la seva pàgina de facebook es presenta com a kinderbuchautor, és a dir, escriptor de llibres infantils. Trobareu informació sobre la seva activitat i els seus llibres a:
http://wernerholzwarth.blogspot.com
El conte de la talpeta ha estat el seu gran èxit literari, traduït a més de 30 idiomes i amb més de 3 milions d’exemplars venuts (i llegits!). Ell va ser qui va tenir la idea i l’autor del text.
L’any 1999 va adaptar la història de la talpeta a un musical pel qual va rebre un premi de les escoles de música alemanyes.
L’any passat va recórrer 6500 km. dels Estats Units, creuant 12 estats, per visitar 9 escoles alemanyes, fer 19 sessions de lectura i dos tallers amb alumnes i professors.
L’il·lustrador. Wolf Erlbruch va néixer l’any 1948 a Wuppertal, una ciutat gran de l’estat de Renania del Nord Westfalia. Va estudiar disseny gràfic i és il·lustrador i escriptor de llibres infantils. A banda de guanyar, pel conjunt de la seva obra, el Premi Alemany de Literatura Juvenil 2003 o el Hans Christian Andersen 2006, l’any 2017 es va convertir en el primer alemany en rebre el Premi Memorial Astrid Lindgren que atorga el govern suec a autors de literatura infantil.
Ha estat professor d’il·lustració i de dibuix gràfic. La història de la talpeta, el segon llibre que il·lustrava, el va donar a conèixer. Amb Els cinc horribles (1990) va començar a escriure el text ell mateix, sovint relacionat amb ell, la família o els amics i coneguts. A l’àlbum Leonard (1991) ens presenta la seva família.
Al bloc Invitació a la lectura del mestre i amic Jaume Centelles trobareu informació i carinyo -com sempre- sobre Wolf Erlbruch. Li va dedicar la secció “l’il·lustrador del mes” al juny de 2014.
La seva editorial alemanya, Peter Hammer, ens convida a consultar el catàleg de llibres de Wolf Erlbruch, publicat per felicitar-li els seus 70 anys.
La història. És una història tancada amb una estructura perfecta, organitzada en dobles pàgines. Les dos primeres plantegen el conflicte i mostren la necessitat del protagonista, les catorze següents -amb un esquema repetitiu- busquen resoldre el tema interrogant set personatges diferents, i les quatre últimes tanquen el conflicte.
Quin és el conflicte? L’aparició sobtada d’una caca -concretament, un cagarro- just al moment en que la talpeta, com fa sovint, treu el cap de sota terra. Cap i cagarrò -al conte és anomenat allò– es trobaran inexorablement, en un encantador i assolellat matí. Aquesta situació inesperada i altament desagradable, desencadena set interrogatoris de la talpeta a diferents ‘sospitosos’, concretament set, fins que descobreix l’autor d’allò. Un cop satisfeta la necessitat psicològica de trobar ‘qui ho ha fet’, la talpeta anirà decidida a satisfer una altra necessitat: ‘això no pot quedar així’. I un cop resolt tot plegat, se’n tornarà cap a casa, és a dir, sota terra. Això sí, satisfeta!
(En parlarem més d’aquesta història, té molta substància…)
(I de les onomatopeies en alemany, també.)
Amics de la talpeta 