L’any 2020. S’ha acabat l’any que més ens ha acostat col·lectivament a “l’experiència talpeta”. Quan tot just trèiem el cap per saber si seria un bon any i estàvem a punt de gaudir del sol primaveral, ens va caure a sobre allò, l’inesperat i desagradable. Sense eufemismes, una bona tifa que encara duem a sobre. A diferència de la talpeta, la nostra pregunta insistent no és qui ha estat qui ens ha fet ‘allò’ a sobre. La nostra pregunta, enmig de la incredulitat, és: “Fins quan?”
La col·lecció. Pel que fa a la col·lecció de la talpeta, l’any 2020 ha suposat una aturada brusca. Només he incorporat dues versions, totes dues en castellà: una nova edició, en cartoné (amb una silueta gegant de la talpeta de regal, gràcies als amics de Perutxo Llibres) i una versió mexicana exhaurida i molt particular, de la qual en parlaré més endavant.
La col·lecció ha acabat el 2020 amb 32 exemplars i 29 ‘llengües’ diferents. Segueix a un pas d’arribar a les 30 llengües i ben segur que serà aquest 2021. Tant de bo sigui l’esperat esperanto.
El bloc “Amics de la talpeta”. Els mesos de confinament a casa van anar bé per avançar en els comentaris de diverses edicions. Aquest any he pogut parlar de les edicions en eslovac, en noruec, en occità, en japonès, en castellà/argentí i en rus. En tots els casos, gràcies a la complicitat de traductors contactats, així com de coneguts i amics que dominaven alguna de les llengües i han respost amablement les meves consultes.
El desconfinament i la tornada a una normalitat molt estranya han afectat el ritme i la dedicació al bloc, així que la entrada anterior, sobre la talpeta russa (edició exhaurida i aconseguida l’estiu del 2019 gràcies a la generositat de l’editorial), és del mes de juliol.
L’any 2019, de fet, va ser l’any de les talpetes exhaurides. Tots els idiomes nous incorporats aquell any, cinc, van ser d’edicions ‘out of print’ que no es trobaven al mercat: en rus, en finès, en bretó, en àrab i en afrikaner.
Els altres dos idiomes nous incorporats l’any 2019 van ser dues traduccions americanes de dues llengües europees que ja hi eren a la col·lecció: l’argentina, en castellà (comentada recentment), i la dels Estats Units, en anglès.
El 2021, ara mateix, és un misteri. La llista de desitjos però, hi és: comentar aviat les ‘talpetes exhaurides’ (retrobades gràcies a les biblioteques), aconseguir les edicions esperades l’any 2020 però que no van arribar (frisó i feroès), aconseguir les dues últimes llengües traduïdes recentment (luxemburguès i gal·lès), reprendre el tema de l’edició en esperanto i… qui sap? recuperar potser el projecte d’una exposició sobre la talpeta i la diversitat lingüística. A veure com va l’any…
De moment, mirarem de treure el cap del cau, amb l’esperança que faci sol.
I si cal, perseverarem, com la talpeta, fins a trobar respostes.
Bon any2021! I bones lectures!!!
PD: Per cert, es busca ‘comentarista’ finès i bretó (l’àrab ja està localitzat). L’afrikaner em sembla gairebé impossible. Si algú en coneix…
Amics de la talpeta 