Varsòvia. Estiu 2015
El sisè exemplar de la col·lecció del conte de la talpeta és en polonès, la primera llengua eslava de la ‘cole’. En portem tres de germàniques (anglès, alemany i neerlandès), dues de llatines (francès i castellà) i una eslava, totes però indoeuropees.
El conte el vaig trobar a Varsòvia, l’estiu de 2015, i crec que vaig tenir sort. Tot i que la primera edició en polonès és de l’any 2005, no sempre s’ha trobat al mercat. A Polònia el llibre va sorprendre, va agradar i es va vendre, fins a exhaurir la 1a edició, i la 2a i… Just el mes de febrer de 2015, l’editorial Hokus-Pokus el va reeditar, així l’agost d’aquell any el llibre estava disponible a les llibreries.
Va ser l’últim dia d’estada a Polònia, fent l’últim passeig per Varsòvia, al carrer -llarg- Krakowskie Przedmieście. Entre l’església que conserva el cor (sí, sí: el cor!) de Frédéric Chopin i l’estàtua que recorda la figura de Copèrnic (tots dos polonesos) vaig veure el rètol: LIBER. No semblava que allà hi pogués trobar un llibre infantil. Liber.pl s’anuncia com a llibreria universitària, té un aspecte seriós i sobri. Vaig entrar, el vaig demanar i el tenien: 29 zlotys, uns 6’5 €. Vaig sortir de la llibreria emocionat a compartir la troballa amb les companyes de viatge, el conte de la talpeta en polonès!!!
Polònia és un país que emociona sovint, sobretot per la història. Aquell mateix matí però l’emoció va venir per la part musical: un parc ple de gent asseguda al terra per escoltar una pianista interpretant Chopin. Espectacular!!! No només veneren el seu cor…
Ens va agradar descobrir Polònia: Cracòvia o Krakow (amb un centre històric que és Patrimoni de la Humanitat), Wroclaw (a la Baixa Silèsia), Gdansk (la ciutat portuària que va veure néixer el sindicat Solidarnosc) i Varsòvia o Warszawa (la capital).
Llegint sobre la història de Polònia costa creure que hagi sobreviscut com a ‘poble’. El segle XX va ser especialment cruel. A Oświęcim, una de les etapes del viatge, se’t fa més evident que enlloc.
La museïtzació de la fàbrica d’Oskar Schlinder, a Cracòvia, és un bona manera d’entrar en aquesta història convulsa de Polònia, per entendre-la millor. Si un hi va, a Polònia, és una visita recomanable.
Sense anar-hi, a Polònia, a banda d’escoltar Chopin podem tastar l’escriptor Slawomir Mrozek i descobrirem l’humor polonès. No deixa de ser ‘irònic’ que el primer recull de contes publicat aquí fos La vida difícil publicat exquisidament per Quaderns Crema en català i El Acantilado en castellà. (Altament recomanable un conte: Revolució)
I amb l’humor polonès acabem. Diuen -els que en saben- que els polonesos tenen un gran sentit de l’humor i això ens retorna al conte de la talpeta perquè aquest sentit de l’humor es veu que té unes excepcions: no fan bromes sobre la mort, sobre déu i la religió i sobre temes escatològics. I justament aquí pot raure l’èxit d’aquest conte a Polònia, la manera de Holzwarth i Erlbruch de parlar del tema: d’allò.
P.D.: Si voleu llegir una ressenya en polonès, podeu triar la de U la la fiu fiu 😉
Amics de la talpeta 