Titol. Qissat al-khuld al-saghir alladhi jabhath amman “fa’alaha” ala ra’sihi! és la transcripció al nostre alfabet llatí del títol àrab قصة الخلد الصغير : الذي يبحث عمن فعلها على رأسه i que podríem traduir com “La història del petit talp que busca qui “s’havia fet” al seu cap“.
Editorial. La talpeta en àrab es va publicar l’any 2006, gràcies a l’editorial Asala, fundada l’any 1998 i especialitzada en llibres infantils àrabs. Asala forma part del grup editorial Dar Annahda Alarabiya (Casa del Renaixement Àrab) creada l’any 1964, amb la seu a Beirut, Líban.
L’objectiu és distribuir llibres infantils a la major part del món àrab però treballen sobretot al Líban i a Egipte, amb el suport de l’Institut Goethe. L’ànima d’Asala és Shereen Kreidieh, coautoura d’un recent (novembre 2020), i molt interessant, article sobre l’actualitat de la literatura infantil àrab: Arabic children’s literature: Glitzy production, disciplinary content en el què les autores analitzen 47 llibres (infantils, en àrab i premiats) buscant tendències i característiques comunes.
Sobre el llibre de la talpeta en àrab, Kreidieh comenta que van prendre la decisió d’editar-lo perquè és un llibre preciós i també una nova idea per mostrar-la al món àrab, com s’esperava, la gent no ho va acceptar, ja que parla de temes considerats tabús.
L’àrab. És una llengua semítica, com l’hebreu o l’arameu, estesa pel tot el nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim. La llengua àrab es troba entre les cinc o sis més parlades al món (anglès, castellà, urdú, xinès,…). Hi ha un àrab estàndard que conviu amb nombrosos dialectes, a vegades incomprensibles entre ells.
L’alfabet àrab és l’alifat, nom que prové de la seva primera lletra: l’alif, tal com fem quan parlem del nostre ‘abecedari’ (a,b,c,…) o ‘alfabet’ (alfa,…). L’àrab és un alfabet semblant a l’hebreu, tot i que la cal·ligrafia àrab és especialment estètica.
La història del petit talp que busca qui “s’havia fet” al seu cap. El traductor àrab (a diferència de la recent comentada traducció finesa) opta per l’eufemisme i, fins i tot, el destaca entre cometes: “s’havia fet“. No afegeix “allò”, com en català (qui li havia fet allò) o “aquello”, com l’edició espanyola en castellà (quien se había hecho aquello); s’assembla a la traducció de l’argentí Sebastián Vargas: …quién se había hecho en su cabeza, aprofitant l’accepció de “hacerse (encima)” com a “fer caca”.
D’altra banda, l’àrab canvia la literalitat del títol i la idea de “voler saber” es canvia per “buscar“. És un petit matís.
La serp. Ara bé, diria que el gran fet diferencial de la traducció àrab (que, per altra banda, és molt fidel a la versió original alemanya) és la comparació d’allò que la talpeta té al cap, en alemany eine wurst.
El wurst alemany, que ha estat traduït com a salsitxa en la majoria de versions o, fins i tot, xoriço, en les edicions gallega i catalana, en àrab és una serp. Allò evident que pels nens alemanys (o europeus, en general) té la forma d’una salsitxa, per un lector àrab no és, a criteri del traductor, una bona comparació pels seus lectors.
En Nourdin, una de les persones que m’ha ajudat a entendre el text en àrab, afegeix una observació interessant. La forma d’allò al cap de la talpeta (el que la traductora finlandesa va anomenar kakkia kikkaran, una caqueta rinxolada) recorda una serp enroscada que pots trobar, amb una certa facilitat, als camps o camins rurals ‘àrabs’
Al final del conte, quan la talpeta deixa anar allò a sobre del cap del gos, també és descrit com “una serp molt petita“.
Que molest és això!. L’expressió de la talpeta en àrab sembla més continguda que en altres versions. ‘Molest’ equivaldria a incòmode, enutjós però recordeu que en alemany i en moltes traduccions el moment és descrit com a fastigós, vulgar, vergonyós, groller, escandalós,… amb un to -sembla- més indignat i acusatori.
Onomatopeies. L’àrab és l’única llengua que descriu el so de la ‘petita serp’ que fa la talpeta amb un tic. El més habitual, gairebé unànime, és pling (plin, plinc,…). Són diferents el rus (bums), l’occità (flic), l’hongarès (csing) i el polonès (bec).
També la llebre àrab és distingeix de la resta d’idiomes amb un tir tir tir tir (perfectament identificable en la cal·ligrafia àrab, encara que l’entenguem… i estètic!), diferent de l’habitual ratatatatà, que en català es relaciona amb el so d’una ràfega de ‘baletes’ i en castellà de ‘balines’. En àrab són boletes.
Bobi. És el nom del gos del carnisser. El traductor s’allunya d’una traducció directa del Hans-Heinerich alemany (cosa habitual en la majoria de traductors), segurament perquè dos noms allunyats dels referents àrabs i opta per un genèric curt i sonor per anomenar el gos: Bobi.
El meu llibre, el meu mestre. Això és una bonica història. L’edició d’aquest llibre en àrab forma part del projecte “Mein Buch, mein Lehrer” de l’Institut Goethe amb el suport de Ministeri alemany d’Afers Exteriors. El projecte té l’objectiu de proporcionar llibres i espectacles infantils a nens del Líban, víctimes de desplaçaments, així com material de suport per educadors socials i professors. El conte de la talpeta, amb el seu humor i naturalitat, forma part d’aquests lots de llibres que es repartien a les escoles.
Per acabar, deixeu-me compartir el meu agraïment a Nourdin i a Marouan. És un agraïment especial a les dues persones que m’han ajudat a entendre la traducció àrab. Sense elles no hagués entès moltes coses de la traducció. En Nourdin és un usuari habitual de la biblioteca, curiós i lector, i en Marouan és l’home de l’Ana M., companya de biblioteques. Tots dos van accedir molt amablement a col·laborar. Moltes gràcies Nourdin, Marouan, i Ana.
PD: La propera entrada serà sobre Die storie van die molletjie, la història de la talpeta en ‘afrikaans’.
Amics de la talpeta 
Moltes gràcies Carles. Estic aprenent de les llengües a les que s’ha traduït aquest conte. Quina sort tenim que sigui una talpeta políglota!
M'agradaM'agrada